David Finch

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaDavid Finch

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 maig 1972 Modifica el valor a Wikidata (51 anys)
Canadà (Canadà) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballCòmic i il·lustració Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Windsor Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióautor de còmic, creador de còmics, il·lustrador Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webdfinchartist.com Modifica el valor a Wikidata

David Finch és un artista de còmics conegut pel seu treball a Top Cow Productions' Cyber force, pels seus nombrosos títols a Marvel Comics i DC Comics, així com The New Avengers, Moon Knight, Ultimatum i Bright Day.[1] Tanmateix ha fet la portada de l'àlbum de la banda Disturbed i art conceptual per a pel·lícules com Watchmen.[1]

Carrera[modifica]

David Finch va començar la seva carrera de còmics dibuixant Top Cow Productions' Cyber force, després que el creador i fundador de l'estudi, Marc Silvestri acabés la seva carrera com a escriptor/artista.[2] Finch és cocreador de Ascension juntament amb Matt "Batt" Banning.[3] Més tard va treballar en les tres primeres publicacion d'Afrodita IX amb David Wohl.[2]

El 2003, Finch va tornar als còmics durant un any a Ultimate X-Men amb l'escriptor Brian Michael Bendis. Després d'això, el duet es va traslladar a The Avengers, on van substituir l'equip de superherois de Marvel[4] i després el van rellançar com The New Avengers amb uns personatges radicalment diferents.[5] A Avengers, la presència de Finch va fer duplicar les vendes només en el seu primer número.[6]

Finch va treballar en la sèrie renovada Moon Knight amb el novel·lista Charlie Huston.[7] La seva carrera a Moon Knight va disparar a les llistes de més venuts el títol principal de Marvel, arribant a vendre's més cinc vegades que els llançaments anteriors.[6] Després va il·lustrar Fallen Son: The Death of Captain America núm. 4, amb Spider-Man i la sèrie limitada Ultimatum de Ultimate Marvel. A més del treball de còmics, ha dibuixat diverses portades, com ara les de "World War Hulk", X-Men núm. 200, la història "X-Men: Messiah Complex" i la minisèrie X-Infernus.[8]

Finch va il·lustrar la portada de l'àlbum de Disturbed del 2008, Indestructible, a més de fer el disseny conceptual per a l'adaptació cinematogràfica de Watchmen d'Alan Moore.

El gener de 2010, Finch va deixar Marvel i es va convertir en artista exclusiu de DC Comics.[9] Finch va col·laborar amb Grant Morrison a Batman núm. 700 l'agost de 2010.[10] El juliol de 2010 DC Comics va anunciar que Finch estava escrivint i dibuixant una nova sèrie titulada Batman: The Dark Knight.[11][12] La sèrie es va publicar el gener de 2011,[13] i es va rellançar el novembre d'aquell mateix any pels canvis de l'empresa The New 52.[14]

El juliol de 2012, com a part de la San Diego Comic-Con, Finch va ser un dels sis artistes que, juntament amb els editors Jim Lee i Dan DiDio, van participar a la producció de "Heroic Proportions", un episodi del reality de Syfy.[15][16]

Finch i Geoff Johns van publicar una nova sèrie de Justice League of America[17] i la sèrie limitada Forever Evil el 2013.[18] Finch i Meredith Finch, es van fer càrrec de les tasques creatives de Wonder Woman a partir del número 36 el gener de 2015.[19]

Com a part del rellançament de DC Rebirth, Finch es va unir amb l'escriptor Tom King per publicar Batman vol. 3 el juny de 2016.[20][21]

El 2020, Finch va dibuixar la portada de The Joker dels anys 50. Aquell juliol, Marvel Comics va anunciar que havia adquirit els drets de publicació de les franquícies Alien i Predator, per a les quals Finch va crear dos cartells teaser.[22]

Influències[modifica]

Finch va ser influenciat per l'il·lustrador Gerald Brom.[23]

Vida personal[modifica]

Finch viu a Ontario.[24] La seva dona és Meredith[25] i tres criatures.[26]

Premis[modifica]

Finch va guanyar el premi Joe Shuster a l'artista destacat el 2009.[27]

El 2017, Finch i Tom King van guanyar el premi Eisner a la millor història curta "Good Boy" a Batman Annual núm. 1.[28]

Bibliografia[modifica]

DC Comics[modifica]

  • Batman #700 (2010)
  • Batman vol. 3 #1–5, 16–20, 24, 50 (2016–2018)
  • Batman: The Return #1 (2010)
  • Batman: The Dark Knight #1–5 (2010–2011)
  • Batman: The Dark Knight vol. 2 núm. 1–7, 9–15 (2011–2013)
  • Forever Evil #1–7 (2013–2014)
  • Lliga de la Justícia vol. 3 #1–3 (2013)
  • Superman: La Guerra de Superman' #0 (entre altres artistes) (2010)
  • Superman/Batman #75 (2010)
  • Wonder Woman vol. 4 núm. 36–42, 44–46, 48–50, núm. 1 anual (2014–2016)

Image Comics[modifica]

  • Afrodita IX: #0–2; (amb Clarence Lansang): #3 (2000–2001)
  • Ascension: #1–5; (entre altres artistes): #6–11 (1997–1999)
  • Codename: Strikeforce #7 (1994)
  • Cyberforce #15–22, 24–29, 31, #1 anual (1994–1997)
  • Darkness: #20–21, #39 (1999–2001)
  • Ripclaw (edició especial Wizard) #½ (1995)
  • Tales of the Witchblade (amb Billy Tan) #2 (1997)

Image Comics and DC Comics[modifica]

Image Comics and Marvel Comics[modifica]

Marvel Comics[modifica]

  • The Avengers #500–503 (2004)
  • Call of Duty: The Brotherhood #1–6 (2002)
  • Daredevil vol. 2 #65 (2004)
  • Fallen Son: The Death of Captain America : Spider-Man (2007)
  • Legion of Monsters: Morbius (Dràcula / Lilith) #14 (2007)
  • Moon Knight vol. 5 #1–8 (2006–2007)
  • New Avengers #1–6, 11–13 (2005)
  • Spider-Man Unlimited vol. 2 #14 (2006)
  • Star Trek / X-Men (1996)
  • Ultimate X-Men # 27–28, 30, 34–45 (2003–2004)
  • Minisèrie Ultimatum # 1–5 (2008–2009)
  • Uncanny X-Men ("Call of Duty") #406 (2002)
  • Wolverine vol. 2 (Alpha Flight) #173, ("Call of Duty") #176 (2002)
  • Wolverine #900 (2010)
  • X-Men: Second Coming #1 (2010)
  • X-Men Unlimited #35, 40 (2002–2003)

Portades[modifica]

Marvel Comics[modifica]

DC Comics[modifica]

  • Action Comics #890, 900 (2011)
  • Lliga de la Justícia Internacional #3-12 (2011-2012)
  • Batman #72, 82 (2019)
  • Catwoman #17 (2019)
  • Dark Nights: Death Metal #1- (2020-)
  • DCeased: Dead Planet #1 (2020)
  • El 80è aniversari de The Joker #1 (2020)
  • Batman/Catwoman #1 (2020)

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 Comic-Con Magazine, Winter 2010, pàg. 18–19.
  2. ↑ 2,0 2,1 Plantilla:Gcdb
  3. ↑ «David Finch». Lambiek Comiclopedia, 21-12-2006. Arxivat de l'original el 20 maig 2016.
  4. ↑ Manning, Matthew K. «2000s». A: Marvel Chronicle A Year by Year History. London, United Kingdom: Dorling Kindersley, 2008, p. 323. ISBN 978-0756641238. 
  5. ↑ Cowsill, Alan. «2000s». A: Spider-Man Chronicle Celebrating 50 Years of Web-Slinging. London, United Kingdom: Dorling Kindersley, 2012, p. 289. ISBN 978-0756692360. 
  6. ↑ 6,0 6,1 Batman: The Dark Knight Vol. 1 - Knight Terrors (The New 52) 2013. DC Comics
  7. ↑ Plantilla:Gcdb
  8. ↑ Plantilla:Gcdb
  9. ↑ Phegley, Kiel. «Exclusive: David Finch Signs with DC Comics». Comic Book Resources, 05-12-2010. Arxivat de l'original el 1 abril 2016.
  10. ↑ Cowsill, Alan. «2000s». A: DC Comics Year By Year A Visual Chronicle. London, United Kingdom: Dorling Kindersley, 2010, p. 342. ISBN 978-0-7566-6742-9. 
  11. ↑ Segura, Alex. «David Finch Takes on Batman: The Dark Knight as Writer/Artist». DC Comics, 13-07-2010. Arxivat de l'original el 21 abril 2016.
  12. ↑ Renaud, Jeffrey. «Gotham Calling: Finch On The Dark Knight». Comic Book Resources, 13-07-2010. Arxivat de l'original el 3 març 2016.
  13. ↑ Manning, Matthew K. «2010s». A: Batman: A Visual History. London, United Kingdom: Dorling Kindersley, 2014, p. 317. ISBN 978-1465424563. 
  14. ↑ Manning "2010s" in Dougall, p. 321: "While the original series had begun at the start of 2011 and only ran five issues, it was decided to relaunch the title in order to have the series restart with the rest of the New 52 books."
  15. ↑ Melrose, Kevin. «Dan DiDio, Jim Lee and DC artists to appear on Syfy’s Face Off». Comic Book Resources, 16-01-2013. Arxivat de l'original el 18 juny 2018.
  16. ↑ «Dan DiDio, Jim Lee and DC Entertainment's Stellar Talent to Guest Star on SYFY's Hit Competition Series Face Off». DC Comics, 16-01-2013. Arxivat de l'original el 18 juny 2018.
  17. ↑ Truitt, Brian. «JLI annual leads to an all-new Justice League of America». USA Today, 27-08-2012. Arxivat de l'original el 11 setembre 2012. [Consulta: 8 setembre 2012].
  18. ↑ Manning "2010s" in Dougall, p. 339: "Writer Geoff Johns and artist David Finch revealed the true definitions of evil in this series."
  19. ↑ Campbell, Josie. «Meredith, David Finch Discuss Taking Wonder Woman More 'Mainstream'». Comic Book Resources, 01-07-2014. Arxivat de l'original el 18 novembre 2014. Archive requires scrolldown
  20. ↑ Schedeen, Jesse. «Tom King and David Finch on Relaunching Batman for DC Rebirth». IGN, 17-06-2016. Arxivat de l'original el 26 juny 2016.
  21. ↑ Renaud, Jeffrey. «Tom King Says 'Batman' is 'Psychotic, Inspiring' and Doesn't Need a Rebirth». Comic Book Resources, 16-06-2016. Arxivat de l'original el 17 juny 2016.
  22. ↑ Adams, Tim. «Marvel Unleashes Alien and Predator on the Avengers in David Finch Teasers». CBR.com, 03-07-2020. Arxivat de l'original el 3 juliol 2020. [Consulta: 4 juliol 2020].
  23. ↑ Error en arxiuurl o arxiudata.Wai Chun. «STGCC2018: Interview with David Finch». NTU Visual Arts Society, 08-09-2018. Arxivat de l'original el 3 juliol 2020. [Consulta: 7 agost 2020].
  24. ↑ [1]. DC Comics. Retrieved August 12, 2020.
  25. ↑ Gilly, Casey. «SDCC: Meredith & David Finch Discuss Finding the Core of 'Wonder Woman'». CBR.com, 01-08-2014. [Consulta: 1r agost 2020].
  26. ↑ Wonder Woman Vol. 7: War-Torn 2016. DC Comics
  27. ↑ «2009 Nominees and Winners». Joe Shuster Awards, 2009. Arxivat de l'original el 23 març 2016. [Consulta: 28 desembre 2011].
  28. ↑ «DC Entertainment congratulates all the 2017 Eisner Award nominees and winners!». DC Comics, 22-07-2017. Arxivat de l'original el 28 juny 2018.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=David_Finch&oldid=32991213»