Desenvolupament regional
El desenvolupament regional és l'aconseguiment de la prosperitat en una regió. Pot donar-se el cas de regions d'un mateix estat que siguen menys pròsperes que les altres, donant-se una situació de desequilibri territorial.[1]
Hi ha diverses teories o models que expliquen com s'aconsegueix el desenvolupament regional. Totes coincideixen en el paper de la inversió en infraestructures com a instrument bàsic de la política de desenvolupament regional.[1] Totes les teories "legitimen la distribució geogràfica de la inversió pública en infraestructures" seguint criteris equitatius, però aquest criteri pot tindre accepcions diferents (igualació del benestar, igualació del desenvolupament econòmic o igualació d'oportunitats).[2]
Els models neoclàssics consideren els desequilibris territorials que són solament uns desfasaments temporals cap a la situació d'equilibri, sota la hipòtesi de mobilitat perfecta i flexibilitat dels preus, que són els mecanismes d'igualació de productivitats del sistema de mercat.[1] Solament defensen la inversió pública en infraestructures en les regions més pobres per a accelerar la convergència perquè facilita la mobilitat dels factors productius.[3]
Aquests models són criticats negativament perquè són poc explicatius, suposen coses que no arriben a ocórrer, queda registrat en la història la persistència de les disparitats regionals, no inclouen el progrés tècnic i la seua difusió a l'espai i no consideren factors institucionals, polítics i socials. Per açò mateixa es van proposar altres models.[4]
Els models de causalitat acumulativa van ser proposats per Myrdal i Hirschman i més endavant els desenvoluparen Kaldor i Holland. Aquests models afirmen que el sistema de mercat empitjora les diferències territorials. Considera que unes regions presenten un avantatge inicial respecte altres i el mercat les afavoreix (siga en forma de centre contra perifèria, nord contra sud o pols de desenvolupament).[4]
El model del potencial de desenvolupament regional va ser desenvolupat per Biehl, Hussmann i Schnyder. El model incideix en les possibilitats potencials de creixement econòmic de la regió per a aconseguir la convergència.[4]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Bosch i Espasa, 1999, p. 159.
- ↑ Bosch i Espasa, 1999, p. 161.
- ↑ Bosch i Espasa, 1999, p. 159-160.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Bosch i Espasa, 1999, p. 160.
Bibliografia[modifica]
- Bosch, Núria; Espasa, Marta. «Capítulo 6. ¿Con qué criterios invierte el sector público central?». A: Desequilibrios territoriales en España y Europa. Barcelona: Ariel, 1999, p. 150-177. ISBN 84-344-2146-1.