Detenció (empresonament)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La detenció és una mesura cautelar personal que consisteix en la privació temporal de la llibertat ambulatòria, ordenada per una autoritat competent, excepte el cas de delicte flagrant.

La detenció es caracteritza existir una privació de la llibertat.

Té com finalitat la qual estableix la llei, que normalment, es refereix a la posada a la disposició d'una persona davant el jutge competent. Açò pot ocórrer per haver comès un delicte (o ser sospitós d'això), trencat el seu condemna, escapolit estant detingut o en presó preventiva, o perquè d'altra manera la seua compareixença judicial es pogués veure demorada o dificultada. Habitualment existeixen límits i requisits legals, com terminis i formes, que és necessari complir.

La diferència entre la detenció i el segrest està en el subjecte que realitza la privació de la llibertat. En el cas de la detenció, la realitza una autoritat o un particular en l'exercici de les seues competències.

Temporalitat[modifica | modifica el codi]

La detenció és per definició una situació temporal. Ha de desembocar finalment en la posada a la disposició de la persona detinguda davant el jutge, o bé en la posada en llibertat passat el termini màxim de detenció autoritzat per la llei.

El motiu d'aquesta temporalitat és que la detenció es realitza normalment en una fase en la qual no existeix encara una decisió judicial que permeta la privació de la llibertat (ja siga a través de la presó preventiva o, mitjançant la condemna a una pena privativa de llibertat).

Al no haver hagut decisió judicial, no hi ha hagut tampoc possibilitat que el detingut exercisca el seu dret a la defensa. Si la situació de detenció es perllongara indefinidament, es podrien conculcar els drets fonamentals de la persona sense que haguera cap control judicial (tal com ocorre en estats no democràtics, o en situacions de guerra o de buit legal).

Detenció per particulars[modifica | modifica el codi]

Segons la Llei d'Enjudiciament Criminal de l'estat espanyol, en els seus articles 490 i 491, qualsevol persona pot ser detinguda per:

  • Al que intentés cometre un delicte, en el moment d'anar a cometre'l.
  • Al delinqüent in fraganti.
  • Al que s'escapolís de l'establiment penal que es trobe extingint condemna.
  • Al que s'escapolís de la presó que estigués esperant la seua translació a l'establiment penal o lloc que haja de complir la condemna que se li haguera imposat per sentència ferma.
  • Al que s'escapolís al ser conduït a l'establiment o lloc esmentat en el nombre anterior.
  • Al que s'escapolís estant detingut o pres per causa pendent.
  • Al processat o condemnat que estigués en rebel·lia.

Detenció il·legal[modifica | modifica el codi]

Detenció il·legal és aquella realitzada sense complir els requisits que legalment s'establisquen. Suposa un abús d'autoritat, i en els estats de dret existeixen mesures per a defensar-se.

Al procediment per a sol·licitar la interrupció d'una detenció il·legal se li denomina habeas corpus.

Requisit indispensable de la detenció il·legal, que l'agent ha d'obrar amb dol, és a dir, saber que està cometent-la i tanmateix realitzar-la.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]