Dinastia dels Jin anteriors

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Setze regnes.
16 regnes
Cheng Han
Han Zhao (Han septentrionals)
Zhao posteriors (Txao posteriors)
Liang anteriors (Leang anteriors)
Liang posteriors (Leang posteriors)
Liang occidentals(Leang occidentals)
Liang septentrionals(Leang septentrionals)
Liang meridionals (Leang meridionals)
Qin anteriors (Jin anteriors)
Qin posteriors (Jin posteriors)
Qin occidentals (Jin occidentals)
Yan anteriors (Yen anteriors)
Yan posteriors (Yen posteriors)
Yan septentrionals (Yen septentrionals)
Yan meridionals (Yen meridionals)
Xia
No inclosos
en els 16 regnes
Ran Wei
Qiao Zong o (Shu occidentals)
Yan occidentals (Yen occidentals)
Duan
Yuwen
Chouchi
Wei (Dingling)
Dai
Huan Chu (Huan Xuan)

La dinastia dels Jin anteriors (o T'sin anteriors, modern Qin anteriors) fou un govern establert al nord de Xina al segle IV

Després del 350 un oficial de Xe-hu (darrer rei de la dinastia dels Txao posteriors), de nom P'ou Hong, probablement d'ètnia mongola o tangut (de la branca tibetana) es va fer independent al Shensi amb capital a Txangngan. La seva dinastia fou coneguda com a Jin (Ts'in) anteriors o Ts'ein Ts'in (350-394). El seu nét Fu Kien (357-385) fou un del reis més importants de tots el reis turcomongols del nord de Xina; va adoptar els costums i la civilització xinesa, fou just i compassiu i protector del budisme. Va ocupar Lo-yang als mujong (369) i tot seguit T'ai-yuan i finalment (Tchang-to) la capital, on va fer presoner al seu rei i va acabar amb la dinastia dels Yen anteriors (370), incorporant els seus territoris (Hopei, Shansi, Shantung i Honan) als que ja posseïa del Shensi.

El 376 es va apoderar del petit regne bàrbar de Leang al Kansu. El 382 va enviar al seu lloctinent Lu Kuang a sotmetre als reis de la conca del Tarim, i els sobirans de Lob Nor, Turfan i Qarashahr es van sotmetre; el rei de Kudjha (que els xinesos anomenaren Po Xuen) va voler resistir però fou derrotat i enderrocat el 383. Lu Kuang va establir una guarnició a Kudjha, i va tornar a Xina portant al famós monjo budista Kumaradjiva, que fou un notable traductor de texts sànscrits al xinès.

El 383 va decidir atacar a l'imperi xinès del sud però la vora del riu Huau-ho va patir una greu derrota. Llavors els mujong, sota direcció de Tx'uei, que havia servit a les ordres de Fu Kien, es va revoltar i es va apoderar de Hopei i el Shantung on va fundar una dinastia coneguda per dinastia dels Yen posteriors; un altre cap mujong també es va revoltar i va fundar un regne al Shansi conegut per dinastia dels Yen Occidentals (Si Yen). Finalment un altre general de Fu Kien, de nom Yao Tx'ang, probablement tibetà, es va apoderar del Shensi i part de Honan, i va fundar la dinastia dels Jin posteriors

Reis de la dinastia del Qin o Jin anteriors (noms en transcripció moderna)[modifica | modifica el codi]

Nom de temple Nom pòstum Nom de família i normal Duració Nom de l'era i duració
Gaozu (高祖 Gāozǔ) Jingming (景明 Jǐngmíng) Fu Jiàn (苻健 Fú Jiàn) 351-355 Huangshi (皇始 Huángshǐ) 351-355
No existeix Rei Li (厲王 Lìwáng) ¹ Fu Sheng (苻生 Fú Shēng) 355-357 Shouguang (壽光 Shòuguāng) 355-357
Shizu (世祖 Shìzǔ) Xuanzhao (宣昭 Xuānzhāo) Fu Jiān (苻堅 Fú Jiān) 357-385 Yongxing (永興 Yǒngxīng) 357-359

Ganlu (甘露 Gānlù) 359-364
Jianyuan (建元 Jiànyuán) 365-385

No existeix Aiping (哀平 āipíng) Fu Pi (苻丕 Fú Pī) 385-386 Taian (太安 Tàiān) 385-386
Taizong (太宗 Tàizōng) Gao (高 Gāo) Fu Deng (苻登 Fú Dēng) 386-394 Taichu (太初 Tàichū) 386-394
No existeix Houzhu (後主 Hòuzhǔ) Fu Chong (苻崇 Fú Chóng) uns quants mesos el 394 Yanchu (延初 Yán Chū) 394

Vegeu també[modifica | modifica el codi]