Discussió:Castell de Balsareny

Barons d'Alós?

Segons el repertori de títols de Catalunya ([1]) el títol "baró d'Alòs" no existeix; el correcte és "marquès d'Alòs". --Seniofredus (discussió) 13:15, 8 des 2007 (CET)

Catalunya Informació

Traslladat de la taverna--V.Riullop (parlem-ne) 18:55, 16 feb 2008 (CET)

Avui a Catalunya Informació han parlat del Castell de Balsareny, i al final han donat dues o tres webs per ampliar informació. Entre elles hi havia la Viquipèdia. O sigui, felicitats a en Lohen11 que va fer l'article.--Pere prlpz (discussió) 18:18, 16 feb 2008 (CET)

He trobat l'enllaç a la falca: http://www.catradio.cat/reproductor/audio.htm?ID=220754 . Si només voleu sentir com ens esmenten, aneu directament als darrers 4 segons.--Pere prlpz (discussió) 19:08, 16 feb 2008 (CET)

Primera datació del castell de Balsareny

Es diu que la primera datació del castell és de l'any 923. Totes les fonts escrites que coneixia parlaven del 951. Ara en alguns llocs es cita aquesta del 923, però enlloc no es documenta la font. La web "CastellsdeLleida" dóna el 923 sense més aclariment, i quan els he demant d'on ho treien, em remeten a la Viquipèdia. Podríeu indicar-me d'on heu tret aquesta data? Moltes gràcies.—el comentari anterior sense signar és fet per Ramon.carrete (disc. • contr.) --Lohen11 (disc.) 10:07, 8 set 2010 (CEST)

La data de l'any 923 la vaig treure crec de manresaturisme.cat i hi ha moltes altres webs que la indiquen. Tanmateix, també n'hi ha tantes o més que indiquin la de 951. Pots aportar una referència que sigui definitiva?--Lohen11 (disc.) 10:05, 8 set 2010 (CEST)

Perdoneu si no entenc bé com funciona el mecanisme de la discussió: per això no vaig signar el comentari anterior i no estic segur de com signar aquest, tot i que tinc un compte d'usuari.

Apart d’altres llocs menors, la data del 951 com a primer esment del castell de Balsareny es troba en:

MONREAL, Lluís, i RIQUER, Martí de: "Balçareny", dins Els castells medievals de Catalunya, Barcelona, 1958, vol. II, pàg. 205 211.

JMS-AP-PC [SABALA, Josep Maria; PLADEVALL, Antoni; CATALÀ ROCA, Pere]: Castell de Balsareny, dins Els Castells Catalans, Barcelona 1976, Rafael Dalmau editor (6 vols.), vol. V, pp. 496 518.

CARRETÉ, Ramon, i BENÉITEZ, Vicenç: Balsareny, història en imatges, 1897-1975. Balsareny, 2002.

SERRA i SALA, Joan Maria, i CARRETÉ i PARERA, Ramon: Balsareny, ahir i avui. Balsareny, 2005.

També se’n fan ressò obres de caràcter general com la Gran Enciclopèdia Catalana i la Catalunya Romànica.

El document de referència del 951 és un diploma de Lluís el Piadós, confirmació, a petició de la reina Gerberga i del Comte Odalric, dels béns de l'abat Cesari de Santa Cecília de Montserrat, entre els quals l'església de Santa Cecília en terme de Balsareny (Balceringia), que Longobard havia donat a Santa Cecília de Montserrat. El reprodueix ABADAL i de VINYALS, Ramon d' (1926 1950): Catalunya Carolíngia, vol. II, Els diplomes carolingis a Catalunya, Institut d'Estudis Catalans, "Memòries de la Secció Històrico Arqueològica", II (primera part: 1926; segona part: 1950), vol. II, pàgs. 256-257.

Del mateix 951 hi ha un segon document, en aquest cas, una butlla del papa Agapit II a l'abat Arnulf de Ripoll, confirmant les propietats del monestir, entre les quals el lloc de Serra sanç, “in pago Balzaraniensi”. El document és transcrit íntegrament i traduït a Catalunya Romànica X, pàg. 210s. L’original, segons s’hi indica, és a l’Arxiu Departamental de Bouches du Rhône, Marsella, H 5, núm. 13.

En cap d’aquests dos documents no es parla explícitament del castell, sinó d’una església del terme i d’un lloc del terme; però de l’existència d’un terme amb esglésies i masos se’n desprèn l’existència d’un castell termenat. Per això diem que 951 és la referència coneguda més antiga, tot i que el castell òbviament podia ser anterior; però no ho devia ser gaire, ja que sembla casual que en un any hi hagi dos document, l’un del rei de França i l’altra del papa de Roma, que parlin de Balsareny, i abans no n’hi hagués cap (de conegut). El primer document que fa referència expressa del castell és del 966, i n’hi ha d’altres el 967, 977, 987, 990 (una butlla del papa Joan XV) i passim. En puc facilitar referències, si cal (les vaig esmentar a la meva tesi doctoral).—el comentari anterior sense signar és fet per Ramon.carrete (disc. • contr.) --Lohen11 (disc.) 13:30, 9 set 2010 (CEST)

He corregit l'article amb tota la informació que has aportat. Si veus més coses a corregir en aquest o en d'altres articles, ho pots fer tu mateix i si necessites ajuda, me la demanes a mi o a qualsevol usuari actiu. Ja ho veus, això és la viquipèdia: jo he aportat les fotografies i text trobat a diverses webs i tu ho has corregit en aquells temes en els quals ets expert i aportant referències. Estaria bé que aquest fos l'inici d'una llarga col·laboració per part teva.--Lohen11 (disc.) 13:30, 9 set 2010 (CEST)