Discussió:El Campell

Preguem no confonguin el terme Alcampell, l'oficial i l'únic en ús avui en dia amb "El Campell", totalment incorrecte; és el terme antic que ja no és en us.—el comentari anterior sense signar és fet per 83.37.230.105 (disc. • contr.) 21:02, 3 nov 2008 (CET)

La GEC diu el Campell. Pots intentar convèncer-los o aportar altres referències del seu ús en català. El nom oficial ja està indicat a la taula. --V.Riullop (parlem-ne) 21:14, 3 nov 2008 (CET)

Que potser és paraula de déu, la GEC, perquè només poguem dir-hi amén?

Les autoritats en la matèria tenen doctrines contràries. La Contribución a la toponimia árabe de España d'Asín Palacios diu s.v. ALCAMPEL: "De <<campel>>, diminutivo romance <<de campo>>, con el artículo árabe." En canvi Joan Coromines, als Estudis de toponímia catalana, afirma que "la grafia oficial d'aspecte arabitzant és arbitrària" (citat a Chauvell, Josep A.: "Algunes consideracions i aportacions sobre el topònim Alcampell", in Butlletí de la Societat d'Onomàstica, núm. 65, juny 1996 (= XIX Col·loqui de Fraga, 1994); falta verificar original).

Juan Luis Román del Cerro creu que venen de l'ibèric els topònims alacantins de forma Campello, Campell i similars; i Josep Anton Chauvell, loc. cit., estén aquesta etimologia al Campell de la Llitera. També diu Chauvell que "[e]l Campell (així escrit) figura en un bon grapat de textos medievals". La forma 'el' alternava amb el 'lo' que usem avui al català occidental pel determinant masculí; cf. DCVB s.vv. EL, LO.

L'obra que ens hauria de treure de dubtes, l'Onomasticon cataloniae, és decebedora al respecte. En Coromines et al. ni tan sols citen bé el topònim quan, a l'entrada CAMPELLES, CAMPILLES, CAMPELLS, CAMPELLO/CAMPILLO diuen:

[...] Sembla doncs que hem de veure-hi una forma en neutre plural col·lectiu en -īlia, de *CAMPILE, format de CAMPUS amb el sufix -ĪLE, indicador de 'lloc pecuari o pleta o establ etc.', que s'ha perpetuat en tants de NLL entre ells Cabrils < CAPRILE (vegeu s.v.), Eguils < EQUILE, Cortils de Cort, Bordils de Borda, Cabanils de cabana etc. En català la forma primitiva devia ser Campilla (recordem el cognom en aquesta forma localitzada a Llívia), dit primerament d'un terreny de camp usat com a pleta, d'on després Campilles i amb el canvi de sufix Campelles.

Respecte a aquest canvi no cal dir que -ell és sufix més comú en la llengua i a més que existia el mot campell 'replà, planell' i el NL Campells [sic] a la Llitera i a Oms (Vallespir), un agregat d'ell.

Notem que aquest darrer nom està ben documentat, i els exemples clarament palesen el seu origen en -ELLUM: Campellus 930, alaudem de Campellus 974, de Campellis 990, 982, Campellos 1020 (Ponsich, Top., 82).

No hi ha altra referència a Campell ni Alcampell en aqueixa magna obra. De fet, importa poc. L'estudi etimològic d'en Coromines et al. ens il·lustra sobre el significat 'replà, planell' de la forma CAMPELL --que ja ens donava DECat s.v. CAMP, i que coincideix amb les tesis de Román del Cerro i de Chauvell-- contra la interpretació primària 'camp petit'. Ara, per aclarir si la forma arabitzant és fonamentada o no, allò que ens cal són documents de l'època, i Coromines et al. en citen uns quants però no sabem a quin lloc atribuïr-los, si al lliterà o al vallespirenc o a un altre dels molts que es tracten a l'entrada esmentada. Chauvell no serà un reputat filòleg però és més precís i, com a fill del lloc que és, el donarem per ben informat. Ubieto Arteta, Historia de Aragón. Los pueblos y los despoblados, I diu s.v. ALCAMPEL: "Campel [sic], desde 1495 a 1646, por lo menos" . En resum, podem creure contra la indocumentada tesi d'Asín Palacios que la forma històrica fou 'el Campell'.

Si voleu referències de l'ús actual, però, només cal recordar que l'Ajuntament d'aquest lloc és bilingüe, almenys en l'encapçalament dels seus escrits. Amb la quantitat de paperassa que produeix qualsevol burocràcia pots comptar si n'haurà produit de documents. Més seriosament: la premsa en català, la literatura de ficció i no ficció en català de la Franja i d'arreu, actualment, quan es refereixen a aquest poble, li diuen Alcampell. 'El Campell', avui, només és viu en noms d'establiments o associacions que gombolden aquesta forma antiga --tal com a Terrassa hi ha segurament un bar Egara-- i en l'ús d'uns quants catalanistes més aviat allunyats del territori que anomenen.

Voleu dir, doncs, que en nom d'un purisme tradicionalista hem d'anar contra la voluntat de l'Ajuntament democràtic que va adoptar 'Alcampell' com a forma comuna a la realitat diglòssica del lloc? No és que les majories tinguin la veritat, sinò més aviat que la veritat és una construccó social, i en pocs casos sembla més pertinent que en el nom que un grup es dona a si mateix. Ara, si voleu que a la viquipèdia no s'hi trobi Alcampell, allà vosaltres. Per aquí tenim altra feina que barallar-nos pel nom del poble. Heu sentit parlar del desori de la llei de llengües d'Aragó? Doncs així està la cosa per ací. I amb aquestes acituds de pinxo no ajudareu precisament a millora-ho.

Per cert, la comarca és 'la Llitera', no 'Llitera'.

--Ersaloz (discussió) 12:10, 1 març 2009 (CET)

Aquí us deixo l'enllaç a la transcripció d'un debat sobre --entre altres coses-- el nom d'Alcampell que es va donar al mateix poble el 26 de juliol de 2013, amb intervencions de gent del lloc, Javier Giralt i Miquel Àngel Pradilla: http://tertuliesalcampell.wordpress.com/tertulies/a-tertulies-del-2013/1-quan-parlem-parlem-com-parlem/lo-debat/ (des del paràgraf que comença «Després va prendre la paraula el ciutadà I.»)

--Ersaloz (disc.) 07:19, 13 ago 2013 (CEST)