Dugesia aenigma
 Espècimen de D. aenigma conservat en alcohol  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Platyhelminthes |
| Ordre | Tricladida |
| Família | Planariidae |
| Gènere | Dugesia |
| Espècie | Dugesia aenigma De Vries, 1984 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Planaria sagitta Schmidt, 1861 (en part; material de Cefalònia)
|
| Distribució | |
 Cefalònia, Grècia | |
Dugesia aenigma és una espècie de triclàdide dugèsid que habita en rius i rierols de l'illa de Cefalònia, Grècia. La localitat tipus és un rierol situat al nord de Charaktion.[1]
Morfologia[modifica]
Morfologia externa[modifica]
Externament, D. aenigma presenta un cap de forma triangular i un cos allargat i aplanat dorsoventralment, com la resta d'espècies de Dugesia. Té dos ulls o òrgans fotoreceptors al mig del cap que es troben envoltats per una petita àrea sense pigment.
Els exemplars que es van conservar per a la descripció original de l'espècie presentaven una longitud de 8 mm i una amplada de 2 mm.[1]
Morfologia interna[modifica]
La morfologia interna de l'aparell copulador presenta un conducte ejaculador que corre central dins la papil·la peniana i s'obre de manera terminal a aquesta. El diafragma, que separa la vesícula seminal del conducte ejaculador, és gran. El penis presenta plegaments penians. Els oviductes entren al canal de la bursa de manera simètrica. L'obertura dels conductes deferents a la vesícula seminal no és pròxima al diafragma.[1]
Taxonomia[modifica]
L'any 1861, el zoòleg alemany Eduard Oscar Schmidt va fer constar la troballa de D. sagitta a l'illa de Corfú i Cefalònia.[2] Tanmateix, Schmidt va basar la identificació d'aquesta espècie únicament en l'aparença externa, que acostuma a ser molt similar entre espècies diferents de Dugesia. L'any 1984 Elizabeth J. De Vries, l'autora de D. aenigma, va suggerir que Schmidt probablement estava tractant amb dues espècies diferents. Així doncs, el nom D. sagitta va quedar reservat pels exemplars de la localitat que Schmidt va mencionar primer, Corfu, mentre que els espècimens de la localitat de Cefalònia van rebre un nom específic nou, D. aenigma.[1]
Filogènia[modifica]
L'anàlisi molecular més completa de Dugesia realitzada fins avui indica que D. aenigma està estretament emparentada amb altres espècies gregues, principalment de l'àrea Jònica.[3]
| Dugesia |
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 De Vries, E.J. «On the species of the Dugesia gonocephala group (Platyhelminthes, Turbellaria, Tricladida) from Greece» (en anglès). Bijdragen tot de Dierkunde, 54, 1, 1984, pàg. 101-126.
- ↑ Schmidt, O. «Untersuchungen ueber Turbellarien von Corfu und Cephalonia, nebst Nachträgen zu früheren Arbeiten» (en alemany). Zeitschrift für wissenschaftliche Zoologie, 11, 1861, pàg. 1-32, 4 làmines.
- ↑ Solà, E.; Sluys, R.; Gritzalis, K.; Riutort, M. «Fluvial basin history in the northeastern Mediterranean region underlies dispersal and speciation patterns in the genus Dugesia (Platyhelminthes, Tricladida, Dugesiidae)» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 66, 3, 2013, pàg. 877-888. DOI: 10.1016/j.ympev.2012.11.010.
Enllaços externs[modifica]
