Edmond Saglio

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaEdmond Saglio

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 juny 1828 Modifica el valor a Wikidata
París Modifica el valor a Wikidata
Mort7 desembre 1911 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Director de museu Musée national du Moyen Âge
1893 – 1903
President Académie Celtique
1886 – 1887
← Louis CourajodAntoine Héron de Villefosse → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióCollège Sainte-Barbe Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióArqueòleg
Membre de
Família
FamíliaSaglio family (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsJacques Drésa, Édouard Saglio Modifica el valor a Wikidata
ParentsÉdouard Charton (sogre)
Charles-André-Joseph Paravey (oncle) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Edmond Saglio (París, 9 de juny, 1828 - idem. 7 de desembre, 1911), va ser un arqueòleg francès.

Després d'haver prestat els seus serveis a diversos museus de províncies, el 1871 va ser nomenat conservador del departament d'escultura moderna i d'objectes d'art de l'Edat Mitjana i del Renaixement, del Museu del Louvre, i el 1893 va succeir Alfred Darcel com a conservador del Museu de Cluny (Musée national du Moyen Âge).[1] Des de 1887 pertanyia a l'Acadèmia de les inscripcions i llengües antigues. La seva principal obra és el Dictionnaire des antiquités grecques et romaines,[2] d'aprés les texts et les monuments, en deu volums, que va començar amb la col·laboració d'Charles Victor Daremberg, però havent mort el cap, va continuar ell sol la publicació.

Altres obres seves són: Polyphème (París, 1887);[3] Les "Bracae" et les "hosae" (París, 1888),[4] i Sur un dernier d'Hostilius Saserna et sur le culte primitif de Diane en Italie (París, 1891).[5] Fou un dels fundadors de la Gazette des beaux-arts.[6]

Dos dels seus fills van ser pintors: Edouard (1868-1940)[7] i André (1869-1929), conegut com a Jacques Drésa,[8] conservador al Grand Palais, professor de l'Escola de Belles Arts (París) de París, autor d'òperes per a la òpera de París.

Referències[modifica]

  1. Les Nouvelles de l'intermédiaire (en francès), 1892, p. 2-PA139. 
  2. Daremberg, C.V.; Saglio, E.; Pottier, E. [et al.].. Dictionnaire des antiquités grecques et romaines d'après les textes et les monuments ...: ouvrage rédigé par une société d'ecrivains spéciaux, d'archéologues et de professeurs sous la direction de. Ch. Daremberg et Edm. Saglio (en francès). Hachette, 1892 (Dictionnaire des antiquités grecques et romaines d'après les textes et les monuments ...: ouvrage rédigé par une société d'ecrivains spéciaux, d'archéologues et de professeurs sous la direction de. Ch. Daremberg et Edm. Saglio). 
  3. Saglio, E. Polyphême (en kurd). A. Lévy, 1887. 
  4. Saglio, E. Les "Bracae" et les "hosae", communication faite à l'Académie des inscriptions et belles-lettres, dans sa séance du 2 mars 1888. [Signé] (en francès). E. Bouillon. 
  5. Saglio, Edmond «Sur un denier d'Hostilius Saserna et sur le culte primitif de Diane en Italie» (en francès). Comptes rendus des séances de l'Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, vol. 34, 3, 10-09-2010, pàg. 263–271. DOI: 10.3406/crai.1890.69803.
  6. Omont, Henri «Éloge funèbre de M. Edmond Saglio, membre de l'Académie» (en francès). Comptes rendus des séances de l'Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, vol. 55, 10, 09-12-2009, pàg. 823–826.
  7. Kessler, H.; Berger, U.; Drost, J. [et al.].. Journal: Regards sur l’art et les artistes contemporains, 1889–1937 (en francès). Éditions de la Maison des sciences de l’homme, 2017, p. 311 (Passages). ISBN 978-2-7351-2291-2. 
  8. Wright, V.; Anceau, É.; Hazareesingh, S. Les préfets de Gambetta (en francès). Presses de l'université Paris-Sorbonne, 2007, p. 6-PA7 (Collection Roland Mousnier). ISBN 978-2-84050-504-4. 

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Edmond Saglio