Efecte Pauli

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'Efecte Pauli és una expressió irònica a l'aparentment misteriosa fallada d'equipament tècnic en presència de determinada gent, especialment físics teòrics. El nom prové del físic teòric austríac Wolfgang Pauli.

No s'ha de confondre l'Efecte Pauli amb el Principi d'exclusió de Pauli, que és un fenomen físic real.

Història[modifica | modifica el codi]

Des del Segle XX, el treball d'investigació dels físics s'ha dividit entre teòrics i experimentadors (veure mètode científic). Només un grapat de físics, com Fermi, han tingut succés a ambdues àrees. Degut a la falta d'habilitat i experiència al treball experimental, alguns teòrics s'han guanyat la reputació d'espatllat equips experimentals.

Pauli era excepcional en aquest aspecte: es diu que era tan bon teòric, que la seva mera presència era suficient per que els experiments es destruïssin. Per por l'Efecte Pauli, el físic experimental alemany-americà Otto Stern va prohibir l'entrada al seu laboratori a Pauli malgrat la seva amistat.

Una famosa anècdota va ocórrer al laboratori de física de la Universitat de Göttingen. Un car aparell de mesura, sense raó aparent, va deixar sobtadament de funcionar. Òbviament, el cap de la investigació va concloure que havien estat víctimes de l'Efecte Pauli; però com algú va replicar això no era possible, car Pauli era camí de Zurich. Quan li van explicar la història a Pauli, però, Pauli va confessar que de fet ell era en aquell moment a Göttingen, esperant a l'estació un canvi de tren.

L'Efecte Pauli, si fos cert, seria classificat com un fenomen "macro-psicocinètic". Wolfgang Pauli estava però, segons el seu biògraf Enz, convençut de què l'efecte era real - Markus Fierz, un colega proper, diu: "El mateix Pauli creia fermement en el seu efecte".[1] Com que Pauli considerava la parapsicologia un tema seriós d'investigació, això encaixaria amb el seu pensament científic.

Al Febrer de 1950, trobant-se a la Princeton University, el ciclotró es va incendiar, i es va preguntar si aquest fet es devia a l'Efecte Pauli.[2]

(anglès) L'Efecte Pauli a la inauguració de l'Institut C.G. Jung a Zurich, 1948, propicià que Pauli escrivís l'article "Rerafons a la Física",[3] on prova de trobar relacions complementàries entre la física i la psicologia profunda.

Publicacions Relacionades[modifica | modifica el codi]

  • Enz, Charles, P. (2002): No Time to be Brief: A scientific biography of Wolfgang Pauli, Oxford Univ. Press. (anglès)

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Enz, p. 150
  2. "Wissenschaftlicher Briefwechsel", Springer, Berlin, Vol. 4/I, 1996, p. 37; carta a C.A. Meier, l'editor de "Atom and Archetype, The Pauli/Jung Letters", Springer, 2001
  3. veure "Atom and Archetype, The Pauli/Jung Letters", ed. C.A. Meier, Springer, 2001. pp. 179-196 (anglès)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]