Masia de proporcions considerables, de planta quadrangular amb coberta de dues vessants. Té la façana principal orientada cap al sud, al davant d'una era. Al cos principal hi ha estat afegits un petit cobert a llevant i una casa orientada cap a Sud-est, residència dels antics masovers. A la façana principal es pot veure una gran arcada que forma l'entrada de la planta baixa i la galeria del primer pis. Per damunt d'aquesta, al nivell del tercer pis o golfes, hi ha una petita galeria de dues arcades. La resta d'obertures són de petites dimensions i es troben a nivells diferents. L'estructura interna respon a les necessitats de pagès: estables a baix i residència a dalt.[1]
Masia construïda al segle xvii (1628), amb reformes i afegits en els segles XVIII, XIX (1856) i XX (1961). Hi ha notícies del Mir al segle xiii, i se sap que els seus habitants exercien de veguers del senyor del terme de Besora. Ha estat, doncs, des dels seus orígens, una de les cases de pagès més importants del terme. Actualment ha esdevingut segona residència del seu propietari, que duu encara el nom de la casa. La masoveria és habitada intermitentment. És digne de menció la cabana que delimita l'era per la part de ponent. El seu estat de conservació és bo, però podria deteriorar-se considerablement si s'abandonés.[1]
↑ 1,01,1«El Mir». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 26 setembre 2017].
_vistos_de_Bellmunt_-_P1300457.jpg)
