El amateur

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaEl amateur
Fitxa
DireccióJuan Bautista Stagnaro Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Dissenyador de produccióEvelyn Bendjeskov Modifica el valor a Wikidata
GuióJuan Bautista Stagnaro Modifica el valor a Wikidata
MúsicaJaime Roos Modifica el valor a Wikidata
FotografiaVíctor González Modifica el valor a Wikidata
ProductoraAleph Producciones (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorAleph Producciones (en) Tradueix i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenArgentina Modifica el valor a Wikidata
Estrena1999 Modifica el valor a Wikidata
Durada92 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enEl amateur (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Gènerecomèdia Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0202223 Filmaffinity: 267065 Letterboxd: the-amateur-1999 Allmovie: v230173 TMDB.org: 127468 Modifica el valor a Wikidata

El amateur és una pel·lícula de Argentina filmada en color dirigida per Juan Bautista Stagnaro sobre el seu propio guió escrit segons l' obra teatral homónima de Mauricio Dayub que es va estrenar el 22 de abril de 1999 i que va tenir com a actors principals a Mauricio Dayub, Vando Villamil, Juan Verdaguer i Cacho Espíndola.

Fou filmada parcialment a la ciutat de Chascomús, província de Buenos Aires i és l'última pel·lícula de Juan Verdaguer.[1]

Sinopsi[modifica]

Als afores d'una ciutat de províncies, Pajaro està decidit a entrar al Llibre Guinness dels rècords batent el rècord de viatge més llarg en bicicleta. Recorre la font de la plaça amb l'ajuda del seu amic, Lopecito. Està disposat a enfrontar-se a molts reptes per assolir aquest nou rècord.

Aquesta carrera obrirà el camí de l'amor per ell i per la seva redempció?

Repartiment[modifica]

Premis i nominacions[modifica]

Asociación de Cronistas Cinematográficos de la Argentina

Premis Cóndor 2000

  • Jaime Roos, Guanyador del Premi a la Millor Música
  • Maurici Dayub, nominat al Premi al Millor Actor
  • Mirta Wons, nominada al Premi a la Millor Revelació Femenina
  • Juan Bautista Stagnaro, nominat al Premi al Millor Guió Adaptat
  • Miguel Pérez, nominat al Premi al Millor Muntatge

Comentaris[modifica]

Juan Minatel aSin Cortes va escriure:

« «…una bella metàfora impulsada a través de situacions al·legòriques i sumbologías que engloben les sensacions humanes, especialment, les de guanyar o perdre.»[2] »

A.P. en El Menú va escriure:

« «….el que construeix és una sortida ben patètica per a la crisi de les utopies on a la resignació d'una societat que compta amb més de 3 milions de “amateurs” ja no se li pot conformar amb un somni complert però no gaudit com una espècie d'engruna espiritual que es tira a veure què passa.»[2] »

Quintín a El Amante del Cine va opinar:

« «l'adaptació…va mancar d'idees i va emplenar l'espai teatral, originalment abstracte, amb figures convidades, acudits inconducentes, il·lustracions sense vida i sense propòsit…pel·lícula cruel, sòrdida, com la caritat humana que evoca: es regodea en el embrutiment i ofereix a canvi una pietat que encobreix el menyspreu…apunta una violència inexplicable, feroç, aliena, fins i tot al plantejo del film…no és l'argument el que està contaminat per aquesta pulsió sinó la càmera, els gestos dels actors, el to de les veus, la rigidesa de la planificació.»[2] »

Manrupe i Portela escriuen:

« «…prolixa …resulta una avorrida i perillosa exaltació del conformisme temàtic i cinematogràfic.»[2] »

Notes[modifica]

Referències[modifica]

  • Manrupe, Raúl. Un diccionario de films argentinos II 1996-2002. Buenos Aires: Editorial Corregidor, 2003, p. 8-9. 

Enllaços externs[modifica]