El recurso del método

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaEl recurso del método
Fitxa
DireccióMiguel Littín Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióMichèle Ray-Gavras Modifica el valor a Wikidata
GuióAlejo Carpentier i Régis Debray Modifica el valor a Wikidata
MúsicaLeo Brouwer Modifica el valor a Wikidata
FotografiaRicardo Aronovitch Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeRamón Aupart
ProductoraCONACITE
ICAIC
FR3
Dades i xifres
País d'origenCuba Modifica el valor a Wikidata
Estrena5 maig 1978 Modifica el valor a Wikidata
Durada164 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
ColorEastmancolor Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions

IMDB: tt0078146 Filmaffinity: 410775 Allocine: 22182 Letterboxd: the-recourse-to-the-method Allmovie: v160756 TMDB.org: 198512 Modifica el valor a Wikidata

El recurso del método és una pel·lícula dramàtica mexicano-cubana dirigida pel xilè Miguel Littín. Està basada en la novel·la del mateix nom escrita el 1974 per Alejo Carpentier. Fou seleccionada com a part de la selecció oficial al 31è Festival Internacional de Cinema de Canes.[1] La pel·lícula fou seleccionada per representar Cuba com a candidata a l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa als Premis Oscar de 1978, però finalment no fou nominada.[2]

Sinopsi[modifica]

El president de la república llatinoamericana fictícia de Nueva Córdoba és de vacances a París el 1914 amb el seu secretari Peralta i la seva amant "La Mayorala". Allí rep la notícia que el general Galván s'ha revoltat contra ell. Aleshores marxa immediatament a Nueva Córdoba per sufocar la rebel·lió. Quan torna a París pateix un escàndol a causa de la publicació de fotos de les massacres provocades en sufocar la revolta, però l'esclat de la Primera Guerra Mundial fa que les protestes s'esvaeixin. Tanmateix, es produeix un nou aixecament d'un altre general i ha de tornar un altre cop a sufocar-lo. Tanmateix, van esclatant revoltes successivament fins que una d'elles triomfa i ha de fugir.

Repartiment[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Festival de Cannes: The Recourse to the Method». festival-cannes.com. [Consulta: 20 maig 2009].
  2. Margaret Herrick Library, Academy of Motion Picture Arts and Sciences

Enllaços externs[modifica]