Eleccions legislatives islandeses de 2017

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Eleccions legislatives islandeses de 2017
 ← 2016 Modifica el valor a WikidataIslàndia Modifica el valor a Wikidata 2021 Modifica el valor a Wikidata  → 
Data28 octubre 2017 Modifica el valor a Wikidata
Tipuseleccions parlamentàries islandeses Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegirdiputat de l'Althing Modifica el valor a Wikidata
Participació
Electorat248.485 Modifica el valor a Wikidata
201.792
   81.21٪
Punt percentual 2.03
Nombre de vots vàlids196.259    Nombre de vots en blanc  ?    Nombre de vots nuls  ? 
Resultat de la votació Modifica el valor a Wikidata
<1
2>
Partit de la Independència  — Bjarni Benediktsson
49.548   25.25٪
Punt percentual 3.75
Membre del parlament
<1
2>
Moviment d'Esquerra-Verd  — Katrín Jakobsdóttir
33.156   16.89٪
Punt percentual 0.98
Membre del parlament
<1
2>
Aliança Socialdemòcrata  — Logi Már Einarsson
23.654   12.05٪
Punt percentual 6.31
Membre del parlament
<1
2>
Partit de Centre  — Sigmundur Davíð Gunnlaugsson
21.337   10.87٪
Membre del parlament
Partit Progressista
21.017   10.71٪
Punt percentual 0.78
Membre del parlament
Partit Pirata  — lideratge col·lectiu
18.053   9.2٪
Punt percentual 5.28
Membre del parlament
People's Party (en) Tradueix  — Inga Sæland
13.502   6.88٪
Punt percentual 3.34
Membre del parlament
<1
2>
Viðreisn  — Þorgerður Katrín Gunnarsdóttir
13.122   6.69٪
Punt percentual 3.79
Membre del parlament

Les eleccions parlamentàries d'Islàndia del 2017 es van celebrar el 28 d'octubre del mateix any, de manera anticipada. A l'elecció es van renovar els 63 diputats de l'Alþingi, el parlament islandès. Les eleccions van ser celebrades just un any menys un dia després de les darreres.

Antecedents[modifica]

El govern d'Islàndia, format per un tripartit entre el Partit de la Independència, Futur Brillant i Viðreisn va quedar en minoria després que el partit Futur Brillant sortís del govern a causa d'un escàndol que involucrava el primer ministre, Bjarni Benediktsson.

Al sistema legal islandès existeix un mecanisme pel qual una persona pot veure restaurat el seu honor i la restauració de certs drets civils després de cinc anys de complir una sentència. Per aconseguir-ho, cal que tres persones de bon caràcter aportin cartes de recomanació. El primer ministre va signar una carta de recomanació de Hjalti Sigurjón Hauksson, condemnat per violacions múltiples a la seva fillastra des dels 5 anys fins als 12. El setembre del 2017 va sortir a la llum que el primer ministre hi estava involucrat, després d'haver demanat al ministre de Justícia que investigués qui havia signat la carta.

La sortida de Futur Brillant del govern va provocar que els partits de l'executiu quedessin en minoria a l'Alþingi. El president d'Islàndia, Guðni Thorlacius Jóhannesson, va ser el que va convocar les eleccions pel dia 28 d'octubre.[1]

Sistema electoral[modifica]

L'elecció es va realitzar mitjançant sufragi universal entre els habitants amb nacionalitat islandesa majors de 18 anys.

Dels 63 diputats de l'Alþingi, 54 van ser escollits en circumscripcions plurinominals mitjançant representació proporcional amb llistes desbloquejades. Els altres 9 escons eren compensatoris entre els partits que superessin el 5% dels vots vàlids.[2]

A les llistes presentades pels partits se'ls hi assigna una lletra de l'alfabet llatí, que és la que acaba prenent cada partit com a acrònim i la que acaba sortint a les paperetes. La lletra utilitzada és la mateixa en totes les circumscripcions a les quals es presenti un partit, i els partits la solen mantenir elecció rere elecció, amb rares excepcions.

Resultats[modifica]

Partit Vots % Escons +/–
Partit de la Independència D 49.543 25,2 16 –5
Moviment d'Esquerra-Verd V 33.155 16,9 11 +1
Aliança Socialdemòcrata S 23.652 12,1 7 +4
Partit del Centre M 21.335 10,9 7 Nou
Partit Progressista B 21,016 10,7 8 0
Partit Pirata P 18.051 9,2 6 –4
Partit Popular F 13.502 6,9 4 +4
Viðreisn C 13.122 6,7 4 –3
Futur Brillant A 2.394 1,2 0 –4
Albada T 101 0,1 0 0
Front Popular d'Islàndia R 375 0,2 0 0
Vots en blanc i nuls 5.574
Total 195.204 100 63 0
Cens/Participació 246.511 79,19
Font: Iceland Monitor

Formació de govern[modifica]

Just després de les eleccions, Katrín Jakobsdóttir, líder del Moviment d'Esquerra-Verd, va manifestar la seva voluntat de ser primera ministra, i el Partit Pirata va donar-li suport. Inicialment es va proposar un pacte entre els quatre partits de l'oposició en la legislatura passada: el Moviment d'Esquerra-Verd, el Partit Pirata, l'Aliança Socialdemòcrata i el Partit Progressista.[3] Si bé aquesta proposta sumava majoria absoluta, finalment va quedar descartada per ser massa ajustada.

Katrín Jakobsdóttir va ser nomenada primera ministra el 30 de novembre gràcies a un acord de govern entre el seu partit, el Partit de la Independència i el Partit Progressista.[4]

Referències[modifica]