Elfriede Saarik

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaElfriede Saarik

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 maig 1916 Modifica el valor a Wikidata
Kharagandí Modifica el valor a Wikidata
Mort22 octubre 1983 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Estocolm (Suècia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaMetsakalmistu Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu, ballarina de ballet Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeEduard Tubin (1941–1982) Modifica el valor a Wikidata
FillsEino Tubin (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: db357ba6-9e10-4d22-8488-44e2f4708756 Modifica el valor a Wikidata

Erika Elfriede Elena Saarik (des de 1941 Elfriede Tubin; 22 de maig de 1916 - 22 d'octubre de 1983) va ser una ballarina i actriu teatral estoniana.[1]

Carrera[modifica]

Elfriede Saarik va néixer al districte de Karkaraly de Karaganda al Kazakhstan de pares estonians. A partir de 1935, va estudiar a l'escola de dansa de Tiina Kapper i també va estudiar piano i va assistir al grup d'estudi de dramatúrgia al teatre Vanemuine de Tartu. Des de 1935 fins a 1944, va ser ballarina al Vanemuine. El 1944, va fugir de la reocupació soviètica d'Estònia i va fugir a Suècia amb el seu marit, el compositor i director d'orquestra Eduard Tubin i els fills Rein i Eino, on va treballar com a dependenta de botiga i dibuixant.[1]

Va escriure el llibret del ballet Kratt.[1]

Vida personal[modifica]

Saarik es va casar amb el compositor Eduard Tubin. El seu fill és el periodista Eino Tubin.[2] Després de la seva mort, va ser enterrada al costat del seu marit al cementiri de Skogskyrkogården a Estocolm. El 4 de juny de 2018, les restes de Saarik i Tubin van ser enviades en urnes per ser enterrades al cementiri forestal de Tallinn, on va tenir lloc una cerimònia commemorativa el 18 de juny de 2018.[2]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Saarik, Elfriede - Eesti Entsüklopeedia». etbl.teatriliit.ee. [Consulta: 13 març 2022].
  2. 2,0 2,1 «Eesti rahvushelilooja Eduard Tubina sünnipäevaks jõuab helilooja põrm tagasi koju» (en estonià). Vanemuine, 23-05-2018. [Consulta: 14 març 2022].