Embassament de Belesar

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Embassament de Belesar
Imatge
Dades
TipusCentral hidroelèctrica i presa de volta Modifica el valor a Wikidata
Construcció1957 Modifica el valor a Wikidata
Obertura1963 Modifica el valor a Wikidata
Úsenergia hidroelèctrica i control de crescudes Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Alçada132 m Modifica el valor a Wikidata
Longitud500 m Modifica el valor a Wikidata
Volum735 m³ Modifica el valor a Wikidata
Cabal3.800 m³/s (sobreeixidor)
160 m³/s (canal de desguàs) Modifica el valor a Wikidata
Altitudcoronament de presa:  332 m
cota de fonamentació:  200 m Modifica el valor a Wikidata
Sobreeixidor2
Canal de desguàs1 Modifica el valor a Wikidata
Embassament
Nomembassament de Belesar Modifica el valor a Wikidata
Altitud330 m Modifica el valor a Wikidata
Superfície1.909,6 ha Modifica el valor a Wikidata
AfluentMiño ,Loio River (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
EfluentMiño Modifica el valor a Wikidata
Conca hidrogràficaMiño Modifica el valor a Wikidata
Volum654,5 hm³ Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaChantada (Lugo) i Lugo (Galícia) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióMinho Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 37′ 37″ N, 7° 42′ 47″ O / 42.627°N,7.713°O / 42.627; -7.713
Activitat
Gestor/operadorNaturgy Modifica el valor a Wikidata
Potència331 MW Modifica el valor a Wikidata

L'embassament de Belesar és un pantà artificial construït el 1963 al riu Miño, a Galícia. Es troba entre els municipis de Taboada, Chantada, O Saviñao, Paradela, O Páramo, Guntín i Portomarín, a la província de Lugo.

És el més gran dels embassaments del Miño, amb 654,5 hm³ de capacitat. Ocupa una superfície de 2.000 hectàrees i una cua de 50 km. La zona de major profunditat assoleix els 135 metres. La presa, construïda entre els municipis de Chantada i O Saviñao, rep el nom del nucli on es va projectar, el llogaret de Belesar, situat 4,5 km riu avall.

Construcció[modifica]

Es va crear per a l'abastament d'una central hidroelèctrica, operada actualment per l'empresa Gas Natural Fenosa. La presa és obra de l'enginyer Luciano Yordi de Carricarte, i l'edifici de control de la central, de l'arquitecte Juan Castañón de Mena. A l'embassament hi van treballar presos polítics, que vivien en condicions dures. Els terrenys expropiats, a més, es van pagar a preus molt baixos.[1]

La construcció del pantà va suposar negar gairebé 2.000 hectàrees de terreny fèrtil, a més de la desaparició del jaciment de Castro Candaz i de la vila de Portomarín, que es va reedificar a prop de la seva antiga localització. També van desaparèixer altres llogarets habitats sota les aigües del pantà, com Mourulle, Pincelo, Abeledo o Portomeñe.

Galería de imaxes[modifica]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]