Empar Vicent Sanahuja
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1935  |
| Mort | 21 novembre 2008 (72/73 anys) |
Empar Vicent Sanahuja (les Alqueries, 1935 - Plana Baixa, 21 de novembre de 2008) fou una militant carlina, també coneguda com a Amparín.[1]
Biografia[modifica]
Va nàixer a les Alqueries del Niño Perdido,(Plana Baixa) l'any 1935 i va morir soltera el 21 de novembre de 2008. Militant carlista des de la seua infantesa, seguint la tradició dels seus pares,evolucionà al mateix ritme que ho feia el Partit i la dinastia proscrita dels Borbó-Parma, pels qui tenia una especial predilecció. Pertanyia a una família de llauradors pobres com ho va ser ella tota la vida, incrementada per causa de la seua malaltia crònica.[1]
Tanmateix, la seua inquietud intel·lectual la va inclinar cap a la fotografia, la poesia i també cap al periodisme, al qual va dedicar gran part de la seua vida com a corresponsal de Levante de Castelló, Castellón Diario, i Heraldo, i com a col·laboradora també de Laplanaaldia.com.[1]
Durant els anys cinquanta, seixanta i setanta, la seua activitat política en el si la Comunió Tradicionalista primer, i del Partit Carlista del País Valencià, després, va ocupar gran part de les seues activitats, organitzant i participant en tot tipus d'actes polítics. Durant l'últim franquisme, va organitzar i formar part de la Mesa Democràtica del seu poble amb un nodrit grup de carlistes locals. Estava totalment vinculada a les activitats culturals i festeres, raó per la qual va ser una de les més actives persones que van treballar per la segregació de les Alqueries que, fins a 1985, pertanyien al municipi de Vila-real. Per tot això, el municipi li va fer una homenatge l'any 2006.[1]
Totes aquestes activitats li van permetre recopilar un munt de documentació formant un important arxiu que conté dibuixos, fotografies, negatius, enregistraments i retalls de premsa que, tot plegat, reflecteix diverses facetes de la vida social, cultural, esportiva, política, festiva i municipal del poble de les Alqueries. És especialment significativa la documentació fotogràfica, original e inèdita, referida a la lluita per la segregació i posterior constitució del municipi. Pocs mesos abans de la seua mort, a causa d'una llarga malaltia, va donar l'arxiu a Caixalqueries, a canvi de poder rebre una pensió vitalícia amb la que pogués viure dignament per tal de compensar les seues penúries econòmiques.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Empar Vicent Sanahuja». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).