Enric I de Baviera
Enric I (919/921 – 1 de Novembre del 955) va ser duc de Baviera.
Taula de continguts |
Orígens [modifica]
Era el fill segon del rei Enric l'Ocellaire i de la seva esposa Matilda.
Desavinences amb Otó I [modifica]
Va iniciar una revolta contra el seu germà gran Odó I de França el 938 juntament amb Eberard de Francònia i Giselbert de Lorena, creient que estava en el seu dret de reclamar la corona. El 939 va ser vençut a Birten i es va veure obligat a fugir. Es va exil.liar a la cort del rei Lluís IV de França . Va tornar, però, i es va reconciliar amb Otó, qui li va tornar la seva confiança atorgant-li el ducat de Lorena.
Malgrat tot, no va aconseguir establir la seva autoritat al ducat i , com a conseqüència, va ser destituït. Aleshores Enric va provar d'assassinar el seu germà Otó la primavera del 941 a Quedlinburg, però va ser descobert a temps. Va complir captiveri a Ingelheim fins que, considerant que ja havia expiat el seu pecat, va ser alliberat el Nadal d'aquell mateix any.
Duc de Baviera [modifica]
El 948 es va convertir en duc de Baviera en casar-se amb Judit de Baviera. Com a duc de Baviera es va veure implicat en guerres, de vegades en defensa dels seus territoris contra els hongaresos, i altres per ampliar-los, de manera que va annexionar-se Friül. Va fer d'intermediari per que el seu germà es casés amb Adelaida reina a Pavia el 951. Entre el 953 i el 954 va fer front a una revolta promoguda per Liudolf, duc de Suàbia i per Conrad el Roig de Lotaríngia.
Mort i herència [modifica]
Va morir el 955 a l'abadia de Pöhlde . El va succeir el seu fill Enric II com a duc de Baviera. Les seves despulles van ser soterrades al monestir Niedermünster a Regensburg,on també hi és la tomba de la seva esposa Judit.
-
Niedermünster
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Enric I de Baviera |
