Epitaci de Plasència
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | A mitjan segle I  Plasència |
| Mort | segle I Plasència |
| Causa de mort | Executat |
| Bisbe | |
| | |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Romana |
| Es coneix per | Bisbe llegendari de les ciutats de Tui i Plasència |
| Activitat | |
| Ocupació | religiós cristià |
| Celebració | Església Catòlica Romana |
| Canonització | 8 d'octubre de 1650 , Roma nomenat per Papa Innocenci X |
| Festivitat | 23 de maig |
| Iconografia | Vestit com un bisbe |
| Patró de | Plasència |
Epitaci de Plasència és un sant llegendari que hom fa néixer a Plasència a mitjans de segle I que va ser bisbe a Tui i a Plasència, i martiritzat a la seva ciutat natal en temps de Neró. La seva festivitat al santoral és el 23 de maig.[1]
El seu relat hagiogràfic diu que els seus pares eren pagans però que es va acabar convencent d'adoptar el catolicisme amb l'evangelització del també fictici Pere de Rates, llegendari primer bisbe de Braga i deixeble dels apòstols. Es va unir a la tasca de Rates i va destacar-hi tant que el bisbe el va compensar amb l'atorgament d'una diòcesi: fou consagrat bisbe de Tui.
Més tard, marxà cap al sud per a evangelitzar la regió i fou bisbe de Plasència. Hi fou detingut pel governador local, juntament amb un altre bisbe llegendari, Basili. Va tenir-los dies a la presó però els bisbes no van defallir ni abjurar del cristianisme i, finalment, les autoritats van decidir executar-los el 23 de maig.[2]
El 1534 es van trobar les suposades relíquies del sant. A sol·licitud de Diego de Arce y Reinoso, bisbe de Plasència, Innocenci X va atorgar per decret del 8 d'octubre de 1650, que se celebrés la festa dels sants màrtirs Epitaci i Basili tant localment, com a tot Espanya.[2]
Tant Vicente Barrantes[3] com Enrique Flórez[4] afirmen que aquest és un sant llegendari i fals, fomentat per alguns autors i la seva inventiva a principis del segle xvii, una època en què van proliferar les falsificacions de fonts històriques, els falsos cronicons, per tal de crear sants falsos. Un d'aquests autors, Juan de Tamayo Salazar, fou l'autor de la biografia de Sant Epitaci, per encàrrec del bisbe Diego de Arce, de qui era secretari.[3]
Referències[modifica]
- ↑ «Santoral». església.net. Arxivat de l'original el 23 de juny 2015. [Consulta: 26 juny 2015].
- ↑ 2,0 2,1 Nenclares, 1864, p. 613-615.
- ↑ 3,0 3,1 Barrantes, 1865, p. 274.
- ↑ Flórez, 1798, p. 26.
Bibliografia[modifica]
- Barrantes, Vicente. Catálogo ... de los lirbos, memorias y papeles ... que tratan de las provincias de Extremadura (en castellà). Madrid: Imprenta y estereotipia de M. Rivadeneyra, 1865.
- Flórez, Enrique. España sagrada: theatro geographico-histórico de la Iglesia de España (en castellà). Tom XXII. Madrid: Oficina de la Viuda e Hijo de Marín, 1798.
- Nenclares, Eustaquio María de. Santoral español: colección de biografia de todos los santos nacidos en España (en castellà). Madrid: Por Don Manuel Arroita y Gómez, 1864.