Epitome Astronomiae Copernicanae
 |
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. |
  | |
| Tipus | obra escrita |
|---|---|
| Fitxa | |
| Autor | Johannes Kepler |
| Llengua | neollatí |
| Publicació | 1621 |
| Creació | 1618 |
| Dades i xifres | |
| Tema | astronomia |
L'Epitome Astronomiae Copernicanae era un llibre d'astronomia influent en el model heliocèntric publicat per Johannes Kepler durant el període 1617 a 1621. Contenia en particular, la primera versió impresa de la seva tercera llei del moviment planetari. L'obra va ser concebuda com un llibre de text, i la primera part va ser escrita pel 1615.[1] Dividit en set llibres, l'Epitome cobreix gran part del pensament abans de Kepler, així com les seves posicions posteriors en la física, la metafísica i arquetips.[2] En el Llibre IV va donar suport al principi copernicà.[3] El llibre V proporciona les matemàtiques que sustenten punts de vista de Kepler.[2] Kepler va escriure i va publicar aquesta obra en paral·lel amb la seva Harmonices Mundi (1619), l'últim llibre V a VII van aparèixer el 1621.[4]
Referències[modifica]
- ↑ Max Caspar. Kepler. Courier Dover Publications, 10 octubre 2012, p. 239. ISBN 978-0-486-15175-5.
- ↑ 2,0 2,1 Rhonda Martens. Kepler's Philosophy and the New Astronomy. Princeton University Press, 29 octubre 2000, p. 142. ISBN 0-691-05069-4.
- ↑ Roy Porter; Katharine Park; Lorraine Daston The Cambridge History of Science: Volume 3, Early Modern Science. Cambridge University Press, 3 juliol 2006, p. 41. ISBN 978-0-521-57244-6.
- ↑ J. R. Mulryne. Europa Triumphans: Court and Civic Festivals in Early Modern Europe. Ashgate Publishing, Ltd., 1 gener 2004, p. 12. ISBN 978-0-7546-3873-5.