Equació de dimensions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Les equacions de dimensions s'utilitzen per descriure la relació entre les unitats d'una magnitud física X, i les magnituds fonamentals massa (M), longitud (L) i temps (T). Són expressions de la forma , on a, b i c són nombres enters.

Exemple[modifica]

Una superfície té per equació de dimensions , un volum és i una densitat és

Tota equació o fórmula que relacioni magnituds, ha de ser dimensionalment homogènia: les dimensions dels dos membres de la igualtat han de ser les mateixes.

Exemple[modifica]

La velocitat de caiguda lliure d'un cos des d'una altura h és . És necessari saber si l'equació és dimensionalment homogènia.

Si calculem l'equació de dimensions dels dos membres per separat, veurem que es compleix la igualtat:

El fet que les fórmules hagin de ser dimensionalment homogènies permet, en certes ocasions, determinar quina és la seva forma matemàtica. És el que s'anomena anàlisi dimensional. Es mostra un exemple, però n'hi ha molts altres.

Exemple[modifica]

El pèndol simple té un període que depèn únicament de la longitud de la corda i de l'acceleració de la gravetat.

Es pot expressar aquesta dependència com , on k és una constant adimensional. L'equació ha de ser homogènia:

Igualant exponents, i , que dona i

La fórmula és

Les magnituds que apareixen com arguments de funcions transcendents (exponencials, trigonomètriques, etc.) han de formar combinacions adimensionals.

Exemple[modifica]

El corrent de descàrrega I a través d'una resistència R i d'un condensador de capacitat C carregat amb una diferència de potencial V constant, ve donada, en funció del temps t per

.Com que no ha de tenir dimensions,