Església de Nuestra señora del Remedio

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Església de Nuestra señora del Remedio
Imatge
Dades
TipusEsglésia catòlica Modifica el valor a Wikidata
Primera menció escrita1684 Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaToril y Masegoso (província de Terol) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióMasegoso (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Map
 40° 14′ 46″ N, 1° 30′ 03″ O / 40.2459972°N,1.50081449°O / 40.2459972; -1.50081449

L'Església de Nuestra señora del Remedio és un temple catòlic del municipi de Toril y Masegoso construït a principis del segle xviii.

Descripció[modifica]

És una construcció que presenta carreus de pedra en les cantonades i maçoneria en la resta del mur. L'edifici presenta tres naus de dos trams i creuer. La nau central està coberta amb volta de canó decorada amb llunetes, i les laterals amb voltes d'aresta. El creuer de l'edifici és coronat per una cúpula sobre 4 petxines que es troben decorades amb relleus. Aquests representen a Sant Joan Baptista i a Santa Quiteria i conserven restes de policromia. Presenta a més, un pòrtic amb ingrés a través d'un arc de mig punt. L'edifici també disposa d'una torre campanar al costat de l'atri de planta quadrada i dos cossos.[1] En el segon cos s'obren quatre obertures de mig punt per situar-hi les campanes, però en l'actualitat només en disposa d'una. La campana actual, que prové de la fundició Roses de Silla (València), data de 1956 i està dedicada a la Nativitat. També disposa d'una matraca de fusta.[2]

Història[modifica]

Les primeres referències de l'edifici religiós daten del 26 de novembre de 1684, quan Juan Gómez González i la seva dona Quiteria Domingo, residents en aquesta localitat, van fundar una capellania. L'església de Masegoso encara no era parròquia a finals del segle xvii, però surt registrada com a tal a principis del segle xviii. Va patir un important espoli i destrucció durant la guerra civil motiu pel qual només es conserven els relleus de les petxines.




Referències[modifica]

  1. TOMÁS LAGUÍA, César. Las iglesias de la Diócesis de Albarracín. (en castellà), 1964, p. 5-173 nº32. 
  2. Alepuz Chelet, Joan. Campanarios, campanas y usos tradicionales de las campanas en la Sierra de Albarracín. (en castellà). CECAL, 2020, p. 259 -260. ISBN 978-84-09-21753-3.