Calvari de la Salzadella
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici  | |||
| Construcció | 1797 - 1801 | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | bo | |||
| Estil arquitectònic | Neoclàssic | |||
| Material | Maçoneria de pedra i morter de calç. Carreus | |||
| Altitud | 315 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | la Salzadella (Baix Maestrat) | |||
| Localització | Carrer de Santa Bàrbara | |||
| ||||
| Bé immoble de rellevància local | ||||
| Identificador | 12.03.098-006 | |||
| Bé immoble d'Etnologia | ||||
| Activitat | ||||
| Diòcesi | Tortosa | |||
El Calvari de la Salzadella és un conjunt arquitectònic (ubicat al carrer Santa Bàrbara, al sud del nucli urbà, malgrat que en el seu origen estava als afores)[1] format per l'ermita o capella, el calvari o via Crucis amb les estacions que representen la Passió de Jesús envoltades per arbres i plantes ornamentals, i aprofitat actualment també com a jardí infantil i, la portada d'accés, tot delimitat per una tanca.[2]
Està catalogat com a Monument d'interès local, de manera genérica, segons la Disposició Addicional Cinquena de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13 / 02/2007).[3]
Història[modifica]
El Calvari ja existia inicialmente, però es construí entre els anys 1797 i 1801 la capella i es dugué a terme una renovació del calvari de fusta anterior, possiblement del segle xvii. En 1892 el conjunt estava enderrocat a causa de la tercera guerra carlina, però es va restaurar la tanca, la teulada i es van a tornar a col·locar els retaules ceràmics de les estacions. En 1907 es torna a restaurar el conjunt, arreglant la teulada de l'ermita i canviant els retaules ceràmics de les estacions per plaques amb relleu. En 1936 es torna a destruir, i no és fins a l'any 1984 quan és reconstruït i condicionat novament.[1][2]
Arquitectura[modifica]
L'ermita és de planta rectangular amb una sola nau de tres trams i capelles laterals entre els contraforts. La fàbrica és de maçoneria excepte la portada que és de carreus. El frontis està reforçat per pilastres i té una porta amb llinda, emmarcada per columnes i, per dalt, un òcul, i en el centre de la cornisa superior, una espadanya sense campana.[1][2]
Les capelletes o estacions del via Crucis, de pedra, tenen planta quadrada i una obertura de mig punt en la part superior on està el retaule ceràmic amb cada estació, obra dels tallers de V. Gallén, de Castelló.[4][2]
La portada d'ingrés al recinte té una obertura amb llinda emmarcada per pilastres, i per damunt de l'entaulament, una placa amb la creu i l'any de construcció coronada amb un frontó circular.[2][2]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Ermita del Calvario» (en castellà). Ermitas y Santuarios de la Comunidad Valenciana, 2011. Arxivat de l'original el 2016-09-14. [Consulta: 21 juliol 2016].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Ajuntament de La Salzadella. Calvari» (en castellà). Ajuntament de la Salzadella. Arxivat de l'original el 2016-08-13. [Consulta: 21 juliol 2016].
- ↑ «Fitxa BRL» (en castellà). Generalitat Valenciana. [Consulta: 21 juliol 2016].
- ↑ «Edificio religioso. Calvario» (en castellà). Prepara tu Finde. [Consulta: 21 juliol 2016].
Bibliografia[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Calvari de la Salzadella |
- Alonso Bayón, José Luis. Catálogo arquitectónico del Maestrazgo: Primera parte. Castelló: Diputació, 1955, pp. 237-240. ISBN 84-86895-64-2
- Miralles, José. Restauración del Calvario de la villa de Salsadella. Centre d'Estudis del Maestrat, 6 (abril-maig 1984), pp. 35-38.