Elisa Loncon Antileo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaElisa Loncon Antileo

(2021) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Elisa del Carmen Loncon Antileo Modifica el valor a Wikidata
23 gener 1963 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Traiguén (Xile) Modifica el valor a Wikidata
Membre de la Convenció Constitucional xilena
4 juliol 2021 – 4 juliol 2022
Presidenta de la Convenció Constitucional xilena
4 juliol 2021 – 5 gener 2022
← cap valor – María Elisa Quinteros Cáceres → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicMaputxe Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Regina
Institut Internacional d'Estudis Socials
Universitat de Leiden - humanitats
Universidad Autónoma Metropolitana - lingüística
Pontifícia Universitat Catòlica de Xile - ciència de la literatura Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaEl poder creativo de la lengua Mapudungun y la formación de neologismos (es)  (2017 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiWillem Adelaar i Paula Miranda (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióinvestigadora, lingüista, assagista, traductora, professora de llengües, escriptora, activista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorSecretaria d'Educació Pública de Mèxic
Universitat de Santiago de Xile Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Participà en
25 maig 2023Manifest internacional per una Barcelona que obre camí Modifica el valor a Wikidata
Premis
Facebook: elisaloncona Twitter (X): ElisaLoncon Instagram: elisa.loncon Youtube: UCsrVJ7ny0brGn6uBAWBRQHQ Modifica el valor a Wikidata

Elisa Loncon Antileo (Traiguén, 23 de gener de 1963)[a] és una lingüista, indigenista i política maputxe xilena.

Va exercir de presidenta de la Convenció Constitucional xilena entre 2021 i 2022,[3] càrrec assolit poc després de l'elecció com una de les representants del poble maputxe a l'òrgan.[4][5] També és impulsora del projecte de llei General de Drets Lingüístics dels Pobles Originaris.[6]

Orígens i educació[modifica]

Loncón va néixer a Lefweluan, una comunitat maputxe a prop de Traiguén, a la regió meridional xilena de l'Araucania.[5] Durant la joventut va viure condicionada per la pobresa, recordant que la seva família patia problemes de seguretat alimentària de llarga durada. En una entrevista del 2017 va declarar que el centre cerimonial maputxe de Lefweluan va ser destruït per a fer-hi un abocador i va veure com els seus germans desenvolupaven infeccions cutànies mentre jugaven entre les escombraries.[7]

Un dels seus besavis va lluitar contra la invasió xilena de l'Araucania (1861–1883) i va ser aliat de José Santos Quilapán.[8] La seva família va participar en la recuperació de la propietat de la terra abans i durant la reforma agrària xilena (1962–1973). Com a conseqüència de la seva participació en aquesta recuperació, el seu avi matern, Ricardo Antileo, va ser empresonat per la dictadura militar d'Augusto Pinochet.

Loncón va estudiar anglès a la Universitat de la Frontera.[9] Va obtenir el postgrau a l'Institut Internacional d’Estudis Socials de La Haia i a la UAM Iztapalapa de Ciutat de Mèxic. Es va doctorar per la Universitat de Leiden i, posteriorment, en literatura per la Pontifícia Universitat Catòlica de Xile.

Va exercir de professora a temps complet a la Universitat de Santiago de Xile, centrada en la investigació sobre l'ensenyament de la llengua maputxe, el mapudungun, i la seva persistència en el context contemporani.[9] Ha escrit diversos llibres i publicacions, principalment sobre innovació i expansió dels recursos lèxics de la llengua maputxe.[10]

Activisme polític[modifica]

Va formar part de l'organització cultural Ad Mapu i del Consell de Totes les Terres (Aukiñ Wallmapu Ngulam, AWNg).[11] Com a part del Consell, va participar en el disseny de la bandera maputxe, la Wenufoye.[12] En un comunicat de premsa de 2017, les Nacions Unides van instar el govern xilè a deixar d'utilitzar la llei antiterrorista contra activistes maputxes, fent servir el seu cas com a exemple.[13]

El 2021 va ser candidata a la Convenció Constitucional xilena, en representació de la població maputxe de les regions de Coquimbo, Valparaíso, Santiago, O'Higgins i Maule. Va rebre una pluralitat de vots, convertint-se així en membre de l'òrgan de redacció constitucional. El 4 de juliol de 2021, després de l'estrena del mandat de la Convenció, va ser escollida presidenta de l'òrgan. En segona volta va rebre 96 dels 155 vots, principalment de les coalicions d'esquerra i centreesquerra (Aprovo dignitat, La llista del poble i part de la Llista de l'aprovat).[5] Poc després d'haver estat elegida va declarar el seu objectiu de debatre els termes de l'alliberament dels presos de la Revolta i dels presos polítics maputxes.[14] El 20 de juliol, després d'haver denunciat assetjaments i amenaces, se li va assignar dues dones escoltes dels Carrabiners de Xile per a atorgar-li seguretat.[15]

Per la seva tasca a la Convenció Constitucional, el setembre de 2021 va ser nomenada per la revista Time com una de les 100 persones més influents de l'any.[16][17] Així mateix, tres mesos després, va ser inclosa al llistat de les 25 dones més influents de l'any, segons el diari Financial Times,[18] i en el llistat de les 100 dones més destacades de 2021, realitzar per la BBC.[19]

Després de l'aprovació del reglament de la Convenció, l'octubre de 2021, es va incorporar a la comissió temàtica de Principis Constitucionals, Democràcia, Nacionalitat i Ciutadania.[20] El 5 de gener de 2022 María Elisa Quinteros va ser escollida nova presidenta de la Convenció Constitucional en substitució de Loncón, després que el seu mandat hagués de finalitzar després de sis mesos, segons consta al reglament de la Convenció.[3] El 20 de gener, en motiu de la recollida d'un premi atorgat pel govern basc, es va reunir amb el president de la Generalitat de Catalunya Pere Aragonès.[21]

Premis i condecoracions[modifica]

Notes[modifica]

  1. ↑ Loncon ha defensat que el seu cognom patern, per ser d'origen maputxe, hauria d'escriure's sense accent ortogràfic,[1] cosa que es compleix en l'àmbit legal.[2] Algunes fonts tendeixen a escriure'ls amb accent seguint les regles d'accentuació del castellà.

Referències[modifica]

  1. ↑ Loncon Antileo, Elisa del Carmen. «El Mapudungun y Derechos Lingüísticos del Pueblo Mapuche». A: Ñuke Mapuförlaget (ed.). Working Paper Series 4 (PDF), p. 4. ISBN 91-89629-04-3. 
  2. ↑ Inscripción de Nacimiento, núm. 144, circunscripción Traiguén. Servicio de Registro Civil e Identificación, 23 de gener de 1963. 
  3. ↑ 3,0 3,1 «María Elisa Quinteros es electa como la nueva presidenta de la Convención Constitucional» (en castellà). 24Horas.cl, 05-01-2022. [Consulta: 5 gener 2022].
  4. ↑ «L'activista indígena Elisa Loncon liderarà la redacció de la nova constitució de Xile». 324.cat, 05-07-2021 [Consulta: 6 juliol 2021].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 «Elisa Loncón, representante del pueblo mapuche, se transforma en presidenta de la Convención Constitucional» (en castellà). RadioUChile.cl, 04-07-2021. [Consulta: 5 juliol 2021].
  6. ↑ «Elisa Loncon y la descolonización de la lengua» (en castellà). UC.cl. [Consulta: 23 juliol 2021].
  7. ↑ Velásquez, Francisco. «Elisa Loncon: “Nuestras profesoras a veces nos pegaban por ser indias” « Diario y Radio U Chile» (en castellà). RadioUChile.cl, 15-01-2017. [Consulta: 5 juliol 2021].
  8. ↑ «Quién es Elisa Loncon, la profesora mapuche elegida presidenta de la Convención Constituyente de Chile» (en castellà). ElMostrador.cl, 04-07-2021. [Consulta: 5 juliol 2021].
  9. ↑ 9,0 9,1 «Elisa Loncon Antileo» (en castellà). Departament d'Educació - Universitat de Santiago de Xile. Arxivat de l'original el 2020-09-21. [Consulta: 4 juliol 2021].
  10. ↑ «Elisa Loncon» (en castellà). Aula Intercultural. [Consulta: 4 juliol 2021].
  11. ↑ Loncón, Elisa. «Presentación» (en castellà). ElisaLoncon.cl. Arxivat de l'original el 2021-03-15. [Consulta: 5 juliol 2021].
  12. ↑ «Elisa Loncón: “Se habla tanto del racismo en Estados Unidos, pero no se habla del de Chile”» (en castellà). PalabraPública.UChile.cl, 10-06-2020. Arxivat de l'original el 19 de maig 2021. [Consulta: 4 juliol 2021].
  13. ↑ «Expertos de la ONU piden a Chile no utilizar la Ley Antiterrorista contra los mapuche» (en castellà). News.UN.org, 06-10-2017. [Consulta: 5 juliol 2021].
  14. ↑ «Convención Constitucional discutirá petición de amnistía "para los prisoneros de la revuelta y del Wallmapu"» (en castellà). Cooperativa.cl, 04-07-2021. [Consulta: 4 juliol 2021].
  15. ↑ «Designan a dos carabineras como escoltas de Elisa Loncon tras denuncia de amenazas», 20-07-2021. [Consulta: 5 agost 2021].
  16. ↑ «Elisa Loncon Antileo» (en anglès), 15-09-2021. [Consulta: 15 setembre 2021].
  17. ↑ Vera, Angélica; Reyes, Carlos «Presidenta de la Convención, Elisa Loncon, es destacada como una de las 100 personas más influyentes por la revista Time». , 15-09-2021 [Consulta: 15 setembre 2021].
  18. ↑ «Elisa Loncon suma nuevo reconocimiento y aparece entre "mujeres más influyentes" de Financial Times», 02-12-2021. [Consulta: 2 desembre 2021].
  19. ↑ Lara, Emilio. «BBC incluye a Elisa Loncon en su lista de 100 mujeres de 2021» (en castella). Biobiochile.cl, 07-12-2021. [Consulta: 7 desembre 2021].
  20. ↑ «Guía para entender las comisiones temáticas definitivas de la Convención» (en castellà). Pauta.cl, 12-10-2021. [Consulta: 21 octubre 2021].
  21. ↑ «Aragonès es reuneix amb l'expresidenta de la Convenció Constitucional de Xile Elisa Loncon». ElPuntAvui.cat, 20-01-2022. [Consulta: 21 gener 2022].
  22. ↑ «El Gobierno Vasco concede el premio René Cassin de derechos humanos a Elisa Loncón Antileo, activista y presidenta de la convención constitucional de Chile». Gobierno Vasco, 10-12-2021. [Consulta: 10 desembre 2021].
  23. ↑ «Gobierno vasco reconoce a Elisa Loncon con el premio René Cassin de Derechos Humanos 2021» (en castellà). El Mostrador, 10-12-2021. [Consulta: 10 desembre 2021].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Elisa Loncon Antileo
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Elisa_Loncon_Antileo&oldid=32169258»