Laila Haidari

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaLaila Haidari
Biografia
Naixement1978 Modifica el valor a Wikidata (45/46 anys)
Pakistan Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactivista pels drets humans Modifica el valor a Wikidata
Premis

Twitter (X): Laila_Haidari Modifica el valor a Wikidata

Laila Haidari (Pakistan, 1978) és una activista pels drets humans i restauradora afganesa. Dirigeix Mother Camp, un centre de rehabilitació de la drogoaddicció que va fundar a Kabul (Afganistan), el 2010. També és propietària de Taj Begum, un cafè de Kabul que finança Mother Camp. A més, és la protagonista del documental Laila at the Bridge (2018).[1]

Biografia[modifica]

Haidari va néixer en una família afganesa a Quetta (Pakistan), el 1978. Quan era una nadó, la seva família es va mudar a l'Iran com a refugiats. La van casar en un matrimoni concertat als 12 anys amb un mul·là d'uns trenta anys. Va tenir el seu primer fill als 13 anys, i en total en va tenir tres.[1][2] Quan el seu marit li va permetre assistir a classes de religió, Haidari va començar a estudiar altres matèries en secret. Va obtenir un títol universitari en cinematografia. Haidari es va divorciar del seu marit quan tenia 21 anys i seguint la Xaria, els nens es van quedar amb el pare.[3][4]

Carrera professional i activisme[modifica]

El 2009 Haidari es va mudar a l'Afganistan.[1] A Kabul, va trobar el seu germà, Hakim, vivint sota el pont Pul-e-Sokhta amb centenars de persones addictes a les drogues.[5] Motivada per la condició del seu germà i el creixent problema de les drogues a l'Afganistan, l'escassetat de refugis proporcionats pel govern per a persones addictes, el 2010 Haidari va establir un centre de rehabilitació per a drogoaddictes.[4][6] El centre va ser nomenat, Mother Camp (Campament Mare), pels seus primers pacients. El centre no rep fons del govern ni ajuda estrangera; és l'únic centre privat de rehabilitació de la drogoaddicció de la ciutat.[2][6]

El 2011, Haidari va obrir un restaurant, Taj Begum, a Kabul, per finançar el Mother Camp.[4][6] El restaurant va destacar per estar dirigit per dones, una raresa a l'Afganistan,[7] i per proporcionar un espai on persones casades i solteres (homes i dones) poden socialitzar juntes, un tabú cultural a la comunitat local.[4] El restaurant dóna feina a persones que vivien a Mother Camp.[5] El restaurant de Haidari va ser assaltat per la policia moltes vegades, perquè homes i dones sopaven junts a l'espai, perquè Haidari no sempre fa servir un mocador al cap i perquè és una dona emprenedora.[8] El 2021, el Taj Begum es va tancar quan els talibans van ocupar la capital.[9][10] Haidari s'ha pronunciat en contra de la presència dels talibans a l'Afganistan i la violació dels drets de les dones al país.[11][12][13] Va criticar el govern afganès per no incloure les dones en el procés de pau de la guerra de l'Afganistan.[4][8]

Haidari és la protagonista de la pel·lícula documental, Laila at the Bridge, (2018) dirigit per Elizabeth i Gulistan Mirzaei.[14] La pel·lícula va guanyar el premi FACT: Award a «documental de recerca» al festival de cinema CPH: DOX de Copenhaguen el 2018.[15] També va guanyar el Premi de Justícia Social a la Pel·lícula Documental al 34è Festival Internacional de Cinema de Santa Bàrbara.[16]

El 2019, Haidari va ser oradora convidada a l'Oslo Freedom Forum, organitzat per la Human Rights Foundation.[17][18]

Premis i reconeixements[modifica]

El desembre de 2021, va ser inclosa a la llista de les 100 dones de 2021 de la BBC.[10]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Nordlinger, Jay «An Independent Woman» (en anglès). National Review, 08-08-2019.
  2. 2,0 2,1 Pan, Sevara «Laila, mother of the addicts» (en anglès). Modern Times Review, 23-10-2018.
  3. Lacey, Liam (en anglès) POV Magazine, 28-04-2018.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Nordland «She’s a Force of Nature, and She Just Declared War on Peace With the Taliban» (en anglès). The New York Times, 15-02-2019. ISSN: 0362-4331.
  5. 5,0 5,1 Kumar, Ruchi «In Afghanistan, ‘Mother’ has her own approach to helping drug addicts» (en anglès). CS Monitor. Arxivat de l'original el 2023-02-02. ISSN: 0882-7729 [Consulta: 30 gener 2022].
  6. 6,0 6,1 6,2 Kumar, Ruchi «Inside Mother Camp: the woman tackling Afghanistan's drug problem» (en anglès). The Guardian, 02-01-2019. ISSN: 0261-3077.
  7. Mehrdad, Ezzatullah «Defying the odds as a woman entrepreneur in Afghanistan» (en anglès). Global Voices, 21-12-2018.
  8. 8,0 8,1 Nordland, Rod «Afghan Women Fear Peace With Taliban May Mean War on Them» (en anglès). The New York Times, 27-01-2019. ISSN: 0362-4331.
  9. «Afganistán: La caída de Kabul. ¿Y ahora qué?» (en castellà). Amnistia Internacional.
  10. 10,0 10,1 «Quiénes son las 100 Mujeres elegidas por la BBC para 2021» (en castellà). BBC News.
  11. «The War On Afghan Women» (en anglès). Al Jazeera, 29-08-2019. Arxivat de l'original el 2020-03-14 [Consulta: 30 gener 2022].
  12. Nordlinger, Jay «Looking Hard at the Afghan War» (en anglès). National Review, 10-10-2019.
  13. Mengli, Ahmed «U.S.-Taliban talks inch America closer to withdrawing from Afghanistan» (en anglès). NBC News, 10-07-2019.
  14. «Laila at the Bridge» (en anglès).
  15. Lodge, Guy. «Swedish Doc ‘The Raft’ Leads Winners at CPH:DOX Fest» (en anglès). Variety, 23-03-2018.
  16. Bennett, Anita. «‘Babysplitters’ and ‘In Love and War’ Among Santa Barbara International Film Festival Winners» (en anglès). Deadline, 02-02-2019.
  17. Piene, Bibiana. «Profilerte journalister til toppmøte i Oslo» (en noruec). Journalisten, 27-05-2019.
  18. «Fighting the Devastating Consequences of War. Laila Haidari. 2019» (en anglès). Oslo Freedom Forum, 17-07-2019.