Laila Haidari

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaLaila Haidari
Biografia
Naixement1978 Modifica el valor a Wikidata (45/46 anys)
Pakistan Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactivista pels drets humans Modifica el valor a Wikidata
Premis
Twitter (X): Laila_Haidari Modifica el valor a Wikidata

Laila Haidari (Pakistan, 1978) és una activista pels drets humans i restauradora afganesa. Dirigeix Mother Camp, un centre de rehabilitació de la drogoaddicció que va fundar a Kabul (Afganistan), el 2010. També és propietària de Taj Begum, un cafè de Kabul que finança Mother Camp. A més, és la protagonista del documental Laila at the Bridge (2018).[1]

Biografia[modifica]

Vegeu també: Guerra afganosoviètica

Haidari va néixer en una família afganesa a Quetta (Pakistan), el 1978. Quan era una nadó, la seva família es va mudar a l'Iran com a refugiats. La van casar en un matrimoni concertat als 12 anys amb un mul·là d'uns trenta anys. Va tenir el seu primer fill als 13 anys, i en total en va tenir tres.[1][2] Quan el seu marit li va permetre assistir a classes de religió, Haidari va començar a estudiar altres matèries en secret. Va obtenir un títol universitari en cinematografia. Haidari es va divorciar del seu marit quan tenia 21 anys i seguint la Xaria, els nens es van quedar amb el pare.[3][4]

Carrera professional i activisme[modifica]

Vegeu també: Dones a l'Afganistan, Guerra de l'Afganistan, i Tracte dels talibans a les dones

El 2009 Haidari es va mudar a l'Afganistan.[1] A Kabul, va trobar el seu germà, Hakim, vivint sota el pont Pul-e-Sokhta amb centenars de persones addictes a les drogues.[5] Motivada per la condició del seu germà i el creixent problema de les drogues a l'Afganistan, l'escassetat de refugis proporcionats pel govern per a persones addictes, el 2010 Haidari va establir un centre de rehabilitació per a drogoaddictes.[4][6] El centre va ser nomenat, Mother Camp (Campament Mare), pels seus primers pacients. El centre no rep fons del govern ni ajuda estrangera; és l'únic centre privat de rehabilitació de la drogoaddicció de la ciutat.[2][6]

El 2011, Haidari va obrir un restaurant, Taj Begum, a Kabul, per finançar el Mother Camp.[4][6] El restaurant va destacar per estar dirigit per dones, una raresa a l'Afganistan,[7] i per proporcionar un espai on persones casades i solteres (homes i dones) poden socialitzar juntes, un tabú cultural a la comunitat local.[4] El restaurant dóna feina a persones que vivien a Mother Camp.[5] El restaurant de Haidari va ser assaltat per la policia moltes vegades, perquè homes i dones sopaven junts a l'espai, perquè Haidari no sempre fa servir un mocador al cap i perquè és una dona emprenedora.[8] El 2021, el Taj Begum es va tancar quan els talibans van ocupar la capital.[9][10] Haidari s'ha pronunciat en contra de la presència dels talibans a l'Afganistan i la violació dels drets de les dones al país.[11][12][13] Va criticar el govern afganès per no incloure les dones en el procés de pau de la guerra de l'Afganistan.[4][8]

Haidari és la protagonista de la pel·lícula documental, Laila at the Bridge, (2018) dirigit per Elizabeth i Gulistan Mirzaei.[14] La pel·lícula va guanyar el premi FACT: Award a «documental de recerca» al festival de cinema CPH: DOX de Copenhaguen el 2018.[15] També va guanyar el Premi de Justícia Social a la Pel·lícula Documental al 34è Festival Internacional de Cinema de Santa Bàrbara.[16]

El 2019, Haidari va ser oradora convidada a l'Oslo Freedom Forum, organitzat per la Human Rights Foundation.[17][18]

Premis i reconeixements[modifica]

El desembre de 2021, va ser inclosa a la llista de les 100 dones de 2021 de la BBC.[10]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Nordlinger, Jay «An Independent Woman» (en anglès). National Review, 08-08-2019.
  2. ↑ 2,0 2,1 Pan, Sevara «Laila, mother of the addicts» (en anglès). Modern Times Review, 23-10-2018.
  3. ↑ Lacey, Liam (en anglès) POV Magazine, 28-04-2018.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Nordland «She’s a Force of Nature, and She Just Declared War on Peace With the Taliban» (en anglès). The New York Times, 15-02-2019. ISSN: 0362-4331.
  5. ↑ 5,0 5,1 Kumar, Ruchi «In Afghanistan, ‘Mother’ has her own approach to helping drug addicts» (en anglès). CS Monitor. Arxivat de l'original el 2023-02-02. ISSN: 0882-7729 [Consulta: 30 gener 2022].
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Kumar, Ruchi «Inside Mother Camp: the woman tackling Afghanistan's drug problem» (en anglès). The Guardian, 02-01-2019. ISSN: 0261-3077.
  7. ↑ Mehrdad, Ezzatullah «Defying the odds as a woman entrepreneur in Afghanistan» (en anglès). Global Voices, 21-12-2018.
  8. ↑ 8,0 8,1 Nordland, Rod «Afghan Women Fear Peace With Taliban May Mean War on Them» (en anglès). The New York Times, 27-01-2019. ISSN: 0362-4331.
  9. ↑ «Afganistán: La caída de Kabul. ¿Y ahora qué?» (en castellà). Amnistia Internacional.
  10. ↑ 10,0 10,1 «Quiénes son las 100 Mujeres elegidas por la BBC para 2021» (en castellà). BBC News.
  11. ↑ «The War On Afghan Women» (en anglès). Al Jazeera, 29-08-2019. Arxivat de l'original el 2020-03-14 [Consulta: 30 gener 2022].
  12. ↑ Nordlinger, Jay «Looking Hard at the Afghan War» (en anglès). National Review, 10-10-2019.
  13. ↑ Mengli, Ahmed «U.S.-Taliban talks inch America closer to withdrawing from Afghanistan» (en anglès). NBC News, 10-07-2019.
  14. ↑ «Laila at the Bridge» (en anglès).
  15. ↑ Lodge, Guy. «Swedish Doc ‘The Raft’ Leads Winners at CPH:DOX Fest» (en anglès). Variety, 23-03-2018.
  16. ↑ Bennett, Anita. «‘Babysplitters’ and ‘In Love and War’ Among Santa Barbara International Film Festival Winners» (en anglès). Deadline, 02-02-2019.
  17. ↑ Piene, Bibiana. «Profilerte journalister til toppmøte i Oslo» (en noruec). Journalisten, 27-05-2019.
  18. ↑ «Fighting the Devastating Consequences of War. Laila Haidari. 2019» (en anglès). Oslo Freedom Forum, 17-07-2019.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Laila_Haidari&oldid=33110948»