Rosa Culmell i Vaurigaud

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaRosa Culmell i Vaurigaud
Biografia
Naixement(es) Rosa Celeste Culmell y Vaurigaud Modifica el valor a Wikidata
7 setembre 1871 Modifica el valor a Wikidata
Sagua La Grande (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 agost 1954 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Alameda (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Sepultural'Havana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant d'òpera Modifica el valor a Wikidata
VeuSoprano Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeJoaquim Nin i Castellanos (1902–) Modifica el valor a Wikidata
FillsAnaïs Nin, Thorvald Nin Culmell, Joaquim Nin-Culmell Modifica el valor a Wikidata

Rosa Culmell i Vaurigaud (7 setembre 1871-3 agost 1954) fou una soprano i cantant d'òpera cubana d'ascendència franco-danesa.

Biografia[modifica]

Natural de l'Havana, fou la filla major de Thorvald Culmell (ambaixador danès a l'Havana) i Catherine Vaurigaud. «Rosa tocava el piano pels clients a una botiga de música, i ho feia amb tal talent i elegants modals que va encandilar el seu futur marit vuit anys més jove i de classe molt més baixa.[1]» El 8 d'abril de 1902 es va casar amb el pianista i compositor Joaquim Nin i Castellanos (d'origen català) a Cuba, i un any després de la boda neixeria la filla major a Neuilly-sur-Seine (França), l'escriptora Anaïs Nin, seguida per Thorvald Nin i el també compositor i pianista Joaquim Nin-Culmell. El matrimoni acabà malament, «no hi podria haver hagut matrimoni pitjor avingut»,[2] el 1913 la mare es va emportar els fills d'Arcachon (França) cap a Espanya a casa dels sogres, i cap el 1914 van viatjar a Amèrica a estudiar.

Joaquim comença a estudiar amb la pianista Conxita Badia, alumna preferida d'Enric Granados i també de Rosa Culmell, i acaba estudiant amb Manuel de Falla i publicant molts arranjaments de melodies populars catalanes, així com ballets, simfòniques i música de cambra. Anaïs és coneguda per la seva literatura, però sobretot pel diari que va escriure d'adolescent i pel llibre eròtic Delta de Venus. La nena Anaïs recorda:

«molta música, quartets, quintets, cançons. El meu pare tocava amb Pau Casals. Casals era més gran i no li importava quedar-se amb mi quan els meus pares anaven a un concert. Solia adormir-me escoltant música de cambra.»

La família Nin és coneguda a Catalunya per la vessant artística i activista de diversos membres.

Concerts[modifica]

El 1902, Rosa va organitzar un concert de comiat de L'Havana junt amb el violinista Juan Torroella a la Sala Espadero, on ja havia actuat altres vegades. Va cantar peces de Bach, Weber, Mozart, Massenet, Mendelssohn, Scarlatti, o Liszt. El 1913 va oferir un recital d'obres de Scarlatti a Arcachon.

Referències[modifica]

  1. «Anais Nin». Arxivat de l'original el 2020-01-27. [Consulta: 26 març 2017].
  2. Bair, Deirdre. Anais Nin: a biography. Putnam's. ilustrada, 1995, p. 654. ISBN 0399139885, 9780399139888. 

Bibliografia[modifica]

  • Deirdre Bair. (1995). Anaïs Nin: a biography: ilustrada.
  • Redacción Ibiza. (2017). Anaïs Nin será la escritora del mes de enero en Can Ventosa. Periódico de Ibiza, Literatura.
  • Joaquín Nin. (1974). Pro arte e ideas y otros comentarios. Dirosa: original: Universidad de Michigan.
  • Mònica Pagès i Santacana. (2008). Els Nin: l'arrel de l'art: centenari Joaquim Nin-Culmell. Catalunya: Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya.

Enllaços externs[modifica]