Estanys de Baiau
| ||||
| Tipus | Llac glacial  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localitzat en l'àrea protegida | Parc Natural de l'Alt Pirineu | |||
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Alins (Pallars Sobirà) | |||
| ||||
| Serralada | Pirineus | |||
| Conca hidrogràfica | conca de l'Ebre | |||
| Dades i xifres | ||||
| Altitud | 2.481 m | |||
| Material | lutita i gres | |||
| Superfície de conca hidrogràfica | 1,28 km² | |||
Els estanys de Baiau són dos estanys naturals d'origen glacial situats al circ de Baiau, a la capçalera del riu Noguera de Vallferrera. Pertanyen al terme municipal d'Alins a la comarca del Pallars Sobirà.[1]La seva conca és de 128 hectàrees, està orientada cap al nord-oest i té com a punts més alts la Roca Entravessada (2.928 m), el pic de Sanfonts (2.886 m) i el pic de Baiau (2.885 m) tancant l'extrem sud-est de la conca.
Els estanys estan separats únicament per una franja de 50 metres d'amplada i entre ambdós hi ha un desnivell de 2 metres. L'estany superior, situat a una altitud de 2.482,7 té una superfície de 8 ha i una profunditat considerable que arriba als 22 metres. L'estany inferior està situat immediatament sota l'estany superior a una altitud de 2.480,6 m i té una superfície de 1,6 ha.[2][3]
Els dos estanys desgüassen cap al pla de Baiau formant el riu de Baiau que per damunt també recull les aigües de l'estanyet de Baiau (2.403,7 m), pel marge dret, i dels estanys d'Escorbes (2.373,5 m) pel marge esquerre, i segueix avall cap a l'oest a través del pla d'Arcalís i el pla de Boet fins a afluir a la Noguera de Vallferrera.[4]
La conca té la meitat de la seva superfície coberta per prats de Festuca airoides[5] o de Festuca yvesii.[6] La resta de la conca són tarteres o roca nua. Pel que fa a la química de les seves aigües, el material ric en sulfurs de les roques de la conca li confereix un pH proper o inferior a 5. Són, per tant, dels pocs estanys pirinencs que, juntament amb el d'Aixeus, a la mateixa vall i el de Pica Palomèra a la Val d'Aran, clarament àcids. Les mateixes condicions químiques fan que els organismes que hi poden viure siguin força diferents dels d'altres estanys i normalment menys abundants, les seves aigües tenen una transparència encara més elevada que els estanys pirinencs més comuns.[2][7]
Els estanys es troben dins del Parc Natural de l'Alt Pirineu. El seu estat ecològic és Molt Bo segons la classificació de la Directiva Marc de l'Aigua. A diferència de l'estany de Pica Palomèra, els de Baiau no han patit cap alteració minera a la seva conca. Figures de prtotecció/gestíó: Pla d’espais d’interès natural (PEIN) API Alt Pirineu; Xarxa Natura 2000-ES5130003- Alt Pallars- LIC/ZEPA; Parc Natural Alt Pirineu [2]
El refugi de Baiau (FEEC) està situat uns 150 m al nord, sobre un petit promontori que domina els dos estanys a una altitud de 2.517 m. Inaugurat l’any 1981, està enclavat al centre del circ de Baiau. És un refugi d’emergència (emissora d'emergència, mantes, matalassos) sense guarda.[8]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estanys de Baiau |
- ↑ «estanys de Baiau». enciclopèdia.cat, GEC, 2007. [Consulta: 28 gener 2022].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Fitxa descriptiva de la Generalitat de Catalunya (PDF)
- ↑ «Estanys de Baiau» (en francès; castellà-espanyol). lacsdespyrenees.com, 2022. [Consulta: 28 gener 2022].
- ↑ «Mapa topogràfic, base 1:5.000». Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, ICGC, 2022. [Consulta: 27 gener 2022].
- ↑ Festuca airoides
- ↑ Festuca yvesii
- ↑ «Estanys de Baiau. Inventari de zones humides de Catalunya». Generalitat de Catalunya, 2011. [Consulta: 28 gener 2022].
- ↑ «Refugi de Baiau "Josep Maria Montfort"». Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, FEEC, 2022. [Consulta: 28 gener 2022].