Fàfila (duc)
  | |
| Nom original | (la) Favila |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | segle VII |
| Mort | segle VIII |
| Activitat | |
| Ocupació | aristòcrata |
| Altres | |
| Títol | Dux visigot |
| Cònjuge | valor desconegut |
| Fills | Pelai, Anonyma (en)  |
| Pares | Agila (en) i Divigra (en) |
| Parents | Khindasvint () Suintila (avi) |
Fàfila o Fàvila (Hispània, ss. VII-VIII) fou un duc del regne de Toledo, que hom afirma va ser el pare del cabdill Pelai,[1] considerat fundador de la monarquia asturiana.
Els cronistes àrabs i cristians coincideixen a atorgar-li el títol de duc (dux), tot i que es desconeix sobre quin territori va governar o si realment va arribar a estar al capdavant d'algun. Segons Gonzalo Martínez, és més probable que es tractés d'un dels diversos ducs integrats a la Cúria Règia o Palatium, que acompanyaven el rei visigot.[2] Diverses fonts com la Crònica Albeldense i la d'Alfons III s'hi refereixen com a pare de Pelai, considerat primer rei d'Astúries.[1][3]
Sobre els seus orígens o ascendència res se sap, tret que el seu nom és clarament d'origen germànic. Entre les fonts històriques, només Ibn Khaldun diu que el seu fill era d'origen got, tot i que probablement això al segle viii ja era irrellevant i es tractés d'una persona amb orígens gots i hispanorromans, establert i arrelat a Astúries. Martínez ho basa en què Fàfila té un nom germànic i, en canvi, el seu fill un de romà, mentre que els nets, Fàfila i Ermessenda, tornen a ostentar noms germànics.[2] El nom també ha servit com a argument per establir la filiació amb Pelai, atès que el fill d'aquest també es deia Fàfila, tot i que, segons Castillo i Montenegro, es podria haver produït el cas contrari, que es designés a l'avi amb el nom del net.[3] En qualsevol cas, fos d'origen visigot o hispà s'ha de tenir en compte que l'Astúries del segle viii no era la mateixa que en època prerromana, hi hagué un cert grau de romanització, tot i que fou una zona límit de l'imperi romà on es van mantenir més els trets locals. D'altra banda, cal tenir en compte que les fonts cristianes van atribuir a Pelai un origen got per establir una continuïtat amb la tradició del la monarquia visigoda toledana.[4]
L'únic episodi que es coneix de la seva vida és quan va ser enviat per Ègica (687-702) des de Toledo a Tui, on residia en aquell moment Vitiza (700-702), com a rei associat al seu pare. Allà va tenir alguna mena d'incident que va tocar-lo de prop i li va causar la mort. La Crònica Albeldense diu que Pelai, que altres cròniques presenten com un membre de la guàrdia nobiliària de Vitiza, va ser destituït a causa del seu pare, va caure en desgràcia i es va retirar a Astúries, un fet que podria denotar vinculacions familiars o patrimonials amb aquest territori, i només fou restituït durant el regnat de Roderic.[2]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Ruiz de la Peña Solar, Juan Ignacio. «Pelayo» (en castellà). Diccionario Biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Martínez Díez, Gonzalo. El condado de Castilla, 711-1038: la historia frente a la leyenda. vol. 1. Valladolid: Junta de Castella i Lleó i Marcial Pons Historia, 2005, p. 61-62.
- ↑ 3,0 3,1 Castillo, A. del; Montenegro, J. «De nuevo sobre don Pelayo y los orígenes de la Reconquista». Espacio, Tiempo y Forma, vol. 8, 1995, pàg. 507-508.
- ↑ Isla Frez, Amancio «Consideraciones sobre la monarquía astur». Hispania: revista española de historia, vol. 55, núm. 189, 1995, pàg. 156.