Felip Francesc de Paula de Borbó
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 5 setembre 1783  Real Sitio de San Ildefonso |
| Mort | 17 octubre 1784 (1 any) San Lorenzo de El Escorial |
| Altres | |
| Títol | Infant d'Espanya |
| Pares | Carles IV d'Espanya i Maria Lluïsa de Borbó-Parma |
Premis | |
Felip Francesc de Paula de Borbó i de Borbó-Parma (San Ildefonso, 5 de setembre de 1783 - San Lorenzo de El Escorial, 17 d'octubre de 1784) va ser un infant d'Espanya, fill de Carles IV, mort de manera prematura poc després de complir un any.
Va néixer al Palau Reial de La Granja de San Ildefonso el 5 de setembre de 1783.[1] Va ser el setè fill de Carles IV d'Espanya i de la seva esposa, Maria Lluïsa de Borbó-Parma, llavors encara prínceps d'Astúries. Va ser bessó de l'infant Carles, que va néixer tres hores abans que Felip, raó per la qual va esdevenir segon a la successió al tron. Va ser el primer cas de bessons a la família reial espanyola. Va ser el seu padrí de bateig el seu avi, el rei Carles III.[2] El mateix dia va rebre la distinció i collar de cavaller de l'orde del Toisó d'Or.[3]
En tot cas, el naixement d'ambdós infants, en absència de descendència masculina, va causar molta alegria a la família reial, que va col·locar tots dos al mateix bressol i va permetre que el públic, sense distinció de classe pogués entrar a palau per veure'ls. Amb tot, tant la seva salut com la del seu germà va ser feble i tots dos van morir l'any següent, aproximadament amb un mes de diferència.[2] Felip va morir a San Lorenzo de El Escorial el 17 d'octubre de 1784. Les seves restes descansen al Panteó d'Infants del monestir d'El Escorial.[4]
Referències[modifica]
- ↑ Robles do Campo, Carlos «Los infantes de España bajo la Ley Sálica». Anales de la Real Academia Matritense de Heráldica y Genealogía, vol. 10, 2007, pàg. 332.
- ↑ 2,0 2,1 Mateos Sáinz de Medrano, Ricardo. «Felipe Francisco de Paula de Borbón y Borbón» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 3 febrer 2022].
- ↑ Pinedo y Salazar, Julián de. Historia de la insigne Orden del Toyson de Oro (en castellà). vol. 1. Madrid: Imprenta Real, 1787, p. 571.
- ↑ Quevedo, José. Historia del Real Monasterio de San Lorenzo, llamado comúnmente del Escorial, desde su origen y fundación hasta fin del año de 1848 (en castellà). Madrid: Establecimiento Tipográfico de Mellado, 1849, p. 369.