Felip Maria de Borbó

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaFelip Maria de Borbó
Biografia
Naixement28 març 1792 Modifica el valor a Wikidata
Aranjuez Modifica el valor a Wikidata
Mort1r març 1794 Modifica el valor a Wikidata (1 any)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolInfant d'Espanya Modifica el valor a Wikidata
ParesCarles IV d'Espanya Modifica el valor a Wikidata  i Maria Lluïsa de Borbó-Parma Modifica el valor a Wikidata
Premis

Felip Maria Francesc de Borbó i de Borbó-Parma (Aranjuez, 28 de març de 1792 - Madrid, 1 de març de 1794) va ser un infant d'Espanya, fill del rei Carles IV, mort durant la infància.

Va néixer al Palau Reial d'Aranjuez el 28 de març de 1792, va ser el vuitè fill mascle del rei Carles IV d'Espanya i de la seva muller, Maria Lluïsa de Borbó-Parma.[1] El seu bateig el va oficiar el cardenal Antoni de Sentmenat i de Cartellà. En el moment del naixement va ser nomenat cavaller de l'orde del Toisó d'Or.[2] Hom afirma que per commemorar-ho també es va crear l'Orde de les Dames Nobles de la Reina Maria Lluïsa, arran d'una proposta de José de Vallugera el 1791.[3] Va morir prematurament abans de complir els dos anys, l'1 de març de 1794, a Madrid.[4][1] Fou enterrat al Panteó d'Infants del monestir d'El Escorial.[5]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Robles do Campo, Carlos «Los infantes de España bajo la Ley Sálica». Anales de la Real Academia Matritense de Heráldica y Genealogía, vol. 10, 2007, pàg. 329.
  2. Quintana Bermúdez de la Puente, Covadonga de. «Felipe María Francisco de Borbón y Borbón» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 3 febrer 2022].
  3. Laguna Enrique, Martha Elizabeth. El Museo Nacional de Bellas Artes de La Habana y la colección de retratos de la pintura española del siglo XIX (en castellà). Salamanca: Universidad de Salamanca, 2014, p. 1029. 
  4. Balaguer, Víctor. Los frailes y sus conventos: su historia, su descripción, sus tradiciones, sus costumbres, su importancia (en castellà). vol. 2. Madrid i Barcelona: Llorens Hermanos, 1851, p. 28. 
  5. Quevedo, José. Historia del Real Monasterio de San Lorenzo, llamado comúnmente del Escorial, desde su origen y fundación hasta fin del año de 1848 (en castellà). Madrid: Establecimiento Tipográfico de Mellado, 1849, p. 369.