Feliu Ventura
 (2016)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1976 Xàtiva (la Costera) |
| Activitat | |
| Ocupació | cantautor, moviment cooperatiu, novel·lista, professor de català |
| Activitat | des de 1996 |
| Gènere | cançó, pop, folk, acústica |
| Influències | |
| Segell discogràfic | 45 Revolucions, Propaganda pel fet |
| Artistes relacionats | Borja Penalba |
| Lloc web | www.FeliuVentura.cat |
    | |
Feliu Ventura (Xàtiva, 1976) és un cantautor valencià.
Inicialment influenciat per Raimon, ha evolucionat cap a un so pop rock acústic on gaudeixen de gran importància i elaboració les lletres de les cançons. Darrerament, compta amb la col·laboració habitual del seu guitarrista Borja Penalba, del grup Obrint Pas i de Lluís Llach. Feliu Ventura és fill del cronista oficial de Xàtiva Agustí Ventura.
La trajectòria de Feliu Ventura comença amb la publicació l'any 1996 de la seua primera maqueta en format casset. Després de fer rodar les seues primeres cançons arreu del territori, l'any 2000 publica el CD Estels de tela amb una millor qualitat de so i un concepte musical més definit. Però tot just és un camí encetat en la construcció d'una veu pròpia. Tot i això aconseguirà el cinquè millor disc de cançó de la revista Enderrock i una de les cançons incloses «estadi Xile» serà la tercera classificada en el X Festival Internacional de Todas las Artes Víctor Jara de Xile. Després de dos anys de preparació, perfeccionant lletres i triant sons, Pproduït per Borja Penalba, apareix l'any 2003 el CD Barricades de paper amb la discogràfica Propaganda Pel Fet. El 2005 enceta una gira de col·laboració amb Lluís Llach que es materialitzarà en la publicació del disc en directe Que no s'apague la llum.[1][2] El 2006 acaba amb la publicació d‘Alfabets de Futur.
El cantautor de Xàtiva ha sigut aclamat pels lectors de la revista Enderrock, i ha guanyat tots els premis en la categoria de Cançó d'autor. Millor Artista, Millor Disc per Alfabets de Futur; Millor Cançó, amb Alacant -per interior-; i Millor Concert, pel concert de l'Auditori de Barcelona, on va presentar el disc.
L'estiu de 2015 va actuar per primera vegada al seu poble natal en 22 anys de carrera, degut al canvi de govern en les eleccions municipals de 2015, després de 20 anys de govern del Partit Popular.[3]
La tardor de 2015 també publica la seva primera novel·la: Com un record d'infantesa.[4]
Discografia
- 1996 - L'única diferència (cinta)
- 2000 - Estels de tela
- 2003 - Barricades de paper
- 2005 - Que no s'apague la llum (Directe amb Lluís Llach)
- 2006 - Alfabets de futur
- 2011 - Música i lletra
- 2013 - Vers l'infinit
- 2014 - Referents
Premis oficials
- Premi Enderrock Millor Artista 2006, categoria cançó d'autor (per votació popular)
- Premi Enderrock Millor Disc 2006, categoria cançó d'autor (per votació popular)
- Premi Enderrock Millor Cançó 2006, categoria cançó d'autor (per votació popular)
- Premi Enderrock Millor Directe 2006, categoria cançó d'autor (per votació popular)
- Premi Enderrock Millor Artista 2005, categoria cançó d'autor (per votació popular)
- Premi Enderrock Millor Disc 2005, categoria cançó d'autor (per votació popular)
- Premi Enderrock Millor Cançó 2005, categoria cançó d'autor (per votació popular)
- Premi Enderrock Millor Directe 2005, categoria cançó d'autor (per votació popular)
- Premi Frontera 2004 (Festival Altaveu Frontera, St Boi de Llobregat 2004
Galeria d'imatges
-
-
-
-
Feliu Ventura - Premis Ovidi 2012
Referències
- ↑ «‘Que no s'apague la llum’ a Barcelona, al web de Lluís Llach
- ↑ Jordi Bianciotto, Llach i Feliu Ventura, agradable diàleg nord-sud», El Periódico de Catalunya, 1 de març de 2005
- ↑ Serra, Laura «Cap a la recuperació de l'espai cultural català». Diari Ara, 16-08-2015, p. 6-7 [Consulta: 23 agost 2015].
- ↑ «El salt literari de Feliu Ventura». Enderrock, 08-08-2015. [Consulta: 7 abril 2016].
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Feliu Ventura |