Fogó de querosè

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El fogó de querosè o fogó de petroli és un tipus especial de fogó, que presenta característiques particulars: és petit, es pot moure o transportar, es caracteritza per la seva considerable comoditat. L'avantatge d'aquest fogó és que combina l'avantage de ser petit i la comoditat de ser transportable (un fogó no és, en general, transportable).

fogó de querosè

El primer fogó per cuinar de querosè a pressió, va ser el fogó Primus, desenvolupat el 1892 per Frans Wilhelm Lindqvist, un mecànic d'una fàbrica d'Estocolm, Suècia. El fogonet es va basar en el disseny dels bufadors de querosè a pressió, en la seva patent, Lindqvist protegia el cremador que va col·locar a la part alta en lloc de cap a l'exterior com en el bufador.[1] El mateix any, Lindqvist es va associar amb Johan Victor Svensson per crear laFàbrica de fogonets de querosè de JV Svenssonper a la fabricació de les noves cuines, que es van vendre sota la marca Primus.[2] El primer model va ser el fogonet N º 1, que va ser ràpidament seguit d'un variat nombre de models de fornet de diferents mides.[3] Poc després,BA Hjorth & Co(posteriorment anomenada Bahco), una empresa d'eines i enginyeria radicada a Estocolm, va aconseguir el 1889 els drets exclusius per vendre els fogons Primus.[4]

L'eficient fogonet Primus, es va guanyar ràpidament una reputació de ser fiable i durador tot donant-li un ús diari, la seva fiabilitat era molt elevada fins i tot en condicions adverses, va ser el fogonet escollit per Roald Amundsen per a portar amb la seva expedició al Pol Sud,[5] i Richard Byrd el va portar en la seva expedició al Pol Nord.[6] El fogonet Primus també va acompanyar a Mallory i Tenzing al Everest diverses dècades més tard.[7][8] Tot i que moltes altres empreses van fer fogonets portàtils amb un disseny similar al Primus, aquest nom s'ha convertit en la denominació genèrica per tots els fogons d'aquest tipus, siguin del fabricant que siguin.[9]

Construcció[modifica | modifica el codi]

El model N º 1 del fornet Primus era de bronze, amb un dipòsit de combustible a la base, del qual sortia en vertical el tub pel qual pujava el querosè al cremador. Al voltant del cremador hi havia una placa d'acer sobre la que es posava el recipient a escalfar i que quedava per sobre del cremador, la placa tenia tres potes de suport. La resta de models de hornillos Primus, podien ser més grans o més petits, però tenien el mateix disseny bàsic. El hornillo del model N º 1 pesava al voltant d'1 quilo i mesurava uns 20 cm d'alçada amb un diàmetre total de poc menys de 17 cm. El dipòsit era d'uns 7 cm d'alçada amb una capacitat d'una mica més de 2 litres de querosè, el que donava per tenir-lo encès durant 4 hores.[10]

Funcionament[modifica | modifica el codi]

Torxa de querosè, basada en el disseny Primus

Per encendre el fogonet calia escalfar prèviament el tub d'alimentació del cremador, el que es feia cremant alcohol en un petit recipient metàl·lic que hi havia al voltant del tub i sota del cremador. Un cop escalfat el tub i per tant el querosè s'encenia aprofitant pujava perquè el dipòsit estava pressuritzat amb aire que es injectava en ell per mitjà d'una bomba manual integrada en el dipòsit.[11]

El querosè es vaporitzava i polvoritzada formant un raig al centre del cremador on es barrejava amb l'aire i cremava amb una flama blava sense sutge. Augmentant la pressió en el dipòsit la flama es feia més gran, girant una petita clau, es reduïa la pressió, aconseguint així reduir la mida de la flama.[12]

Abans de la introducció del Primus, els fogonets de querosè es construïen de la mateixa manera que les llums d'oli, utilitzaven una metxa per extreure el combustible del dipòsit, però es produïa una gran quantitat de sutge a causa d'una combustió incompleta. El disseny del fogonet Primus, que utilitzava la pressió i la calor per vaporitzar el querosè abans de la ignició, donava com a resultat una crida més eficient i sense sutge.[13] Com que no utilitzava metxa ni produïa sutge, el fogonet Primus s'anunciava com el primer "sense sutge i sense metxa".[14]


Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. Patent sueca n º 3.944 de 19 de novembre de 1892
  2. ((cita web|url = http://www.primus.se/Templates/Pages/3_cols_white_middle . aspx? Section = 5.890|títol = Primus|fechaacceso = 8 maig 2009|treball = Primus web|editor = Primus AB|idioma = anglès))
  3. Primus Catalog No 2 (1 Set. 1897)
  4. A. Room (1991). Dictionary of Trade Name Origins(en anglès), p.142. NTC Business Books
  5. R. Amundsen (2004). The South Pole: An Account of the Norwegian Antarctic Expedition in the "Fram" ,1910-1912, Vol 1, p.63 (en anglès). Kessinger Publishing
  6. L. Rose (2008). Explorer: the life of Richard E. Byrd, p.88 (en anglès). University of Missouri Press
  7. R. Messner (2002). The Second Death of George Mallory: The Enigma and Spirit of Mount Everest, p. 58, (en anglès). Macmillan
  8. E. Hillary (2000). View from the Summit, p.2, (en anglès). Simon & Schuster.
  9. H . Manning (1980). Backpacking, One Step at a Time, p.274 (en anglès). Vintage Books
  10. Primus Catalog No 17100E, p.2 (1971)
  11. S. Kyritsis. 1st World Conference on Biomass for Energy and Industry: Proceedings of the Conference Held in Sevilla, Spain, 5-9 June 2000. Earthscan, 3 January 2001, p. 1330–. ISBN 978-1-902916-15-6 [Consulta: 5 maig 2012]. 
  12. Primus Instructions for use, Hang Tag (sense data, cap a 1935)
  13. C. Hale (1916). Domestic Science, Part II, pp.81-82 (en anglès). Cambridge University Press.
  14. Primus Catalog No 2, p. 3 (setembre 1, 1897)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fogó de querosè Modifica l'enllaç a Wikidata