Fonda Pedralbes
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici  | |||
| Construcció | segle xix | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Barcelona i Sarrià (Barcelonès) | |||
| Localització | C. Montevideo, 29 | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 30364 | |||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Id. Barcelona | 2337 | |||
La Fonda Pedralbes és una obra de Barcelona inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció[modifica]
Casa que antigament fou una fonda. D'estil contemporani, planta rectangular i façana amb vuit balcons. L'accés es fa per un portal i uns quants esglaons. A la part posterior hi ha una eixida amb plantacions. Està cobert per un terrat.[1]
Història[modifica]
Fou hostal d'aquest caseriu de Pedralbes. S'hi elaborava mató. Aquest establiment substituí en aquesta especialitat gastronòmica a la cèlebre Serafina, que instaurà la venda de mató en una casa a la dreta del monestir de Pedralbes. El marit era el jardiner del cenobi i, després de posseir la fórmula dels "Matons de monja", s'establí pel seu compte, explotant la seva muller, Serafina. Es feren rics i deixaren el negoci.[1]
Al cap d'uns anys la venda de mató passà a la Fonda Pedralbes. A la façana s'hi llegia: Matons de Pedralbes.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Fonda Pedralbes». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural. [Consulta: 16 maig 2020].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fonda Pedralbes |
- «Fonda Pedralbes». Cercador Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.