For Love of Gold
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | David Wark Griffith  |
| Protagonistes | |
| Guió | David Wark Griffith |
| Fotografia | Arthur Marvin |
| Productora | Biograph Company |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
| Estrena | 1908 |
| Idioma original | cap valor |
| Color | en blanc i negre |
| Format | 4:3 |
| Descripció | |
| Basat en | Just Meat (en)  |
| Gènere | cinema de ficció criminal, cinema mut i drama |
     | |
For Love of Gold és una pel·lícula muda de la Biograph dirigida per D. W. Griffith i protagonitzada per Harry Solter i George Gebhardt.[1] La pel·lícula, basada en el relat "Just Meat" de Jack London,[2] es va estrenar el 21 d’agost de 1908.[1] Es considera una pel·lícula perduda.[3]
Argument[modifica]
En la primera escena veiem dos lladres a la seva esquerra habitació planejant un robatori. Saben que la víctima té sempre una gran quantitat de diners a la seva caixa forta de casa i també joies. Agafen les eines per a la seva feina i arriben a la casa poc després que l’amo s’hagi retirat a dormir. Entren sense fer soroll i amb l’ajuda d’un mocador amarat de cloroform deixen l’amo de la casa fora de combat. En obrir la caixa forta queden bocabadats, no només hi ha una gran suma de diners, sinó també moltes joies valuoses, entre les quals destaca un bonic collaret de diamants. Ho agafen tot i s’ho enduen al seu cau per dividir-se el botí. Com que el collaret de diamants és un article indivisible, es discuteixen sobre qui se l’ha de quedar. No es posen d’acord de manera que deixen de banda la discussió per sopar. Un d’ells, per assegurar-se que es quedarà el collaret, enverina el cafè del seu company que després de veure’l cau a terra mort entre mig de convulsions. L’altre assaboreix la seva aparent victòria per poc temps ja que poc després té els mateixos símptomes i cau mort al costat de l’altre. Els dos homes havien tingut la mateixa idea.[4]
Repartiment[modifica]
- Harry Solter (lladre/majordom)
- George Gebhardt (lladre)
- Charles Gorman
- Charles Inslee
Significació en la filmografia de Griffith[modifica]
Griffith no feia més d’un any que havia començat la direcció de pel·lícules i en aquesta ja trobem alguns aspectes experimentals dins del llenguatge cinematogràfic. En aquesta pel·lícula ja trobem per primer cop un dels recursos de Griffith consistent en canviar la càmera de lloc, i per tant el punt de vista, dins d'una mateixa escena. Aquí veiem com dos lladres s'enverinen mútuament en repartir-se el botí i Griffith acosta la càmera al seu gest per revelar les seves intencions.[5] Aquest recurs, amb el que el director indica a l'espectador el què ha de veure l’utilitzaria posteriorment en altres pel·lícules com "The Lonelly Villa" (1909) o "The Lonedale Operator" (1911).[6]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Usai, Paolo Cherchi. The Griffith Project, Volume 1: Films Produced in 1907-1908 (en anglès). Bloomsbury Publishing, 2019-07-25, p. 80. ISBN 978-1-83871-898-5.
- ↑ «For Love of Gold» (en anglès). American Film Institute Catalog. [Consulta: 9 abril 2021].
- ↑ «For Love of Gold» (en anglès). Silent Era : Progressive Silent Film List. [Consulta: 9 abril 2021].
- ↑ «FOR LOVE OF GOLD. A Story of the Underworld Told in Biograph Pictures (Biograph).». Motion Picture World, 22 d’agost 1908, pàg. 142.
- ↑ Stokes, Melvyn. D.W. Griffith's the Birth of a Nation: A History of the Most Controversial Motion Picture of All Time (en anglès). Oxford University Press, 2008-01-15, p. 75. ISBN 978-0-19-988751-4.
- ↑ Proferes, Nicholas. Film Directing Fundamentals: See Your Film Before Shooting (en anglès). Taylor & Francis, 2012-10-02. ISBN 978-1-136-06949-9.
Enllaços externs[modifica]
- For Love of Gold al catàleg de l'American Film Institute