Execució a la forca

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Forca (pena de mort))
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Gravat de Goya, Tampoc (sèrie Els desastres de la guerra)

L'execució a la forca (o penjament) és la suspensió d'una persona amb l'objectiu de produir-li la mort. La suspensió es pot fer en una forca o en qualsevol altre punt de subjecció a suficient altura i resistència al pes.

L'execució a la forca també es pot relacionar amb el mètode de suïcidi en el qual la persona s'aplica una lligadura al coll fins que es torna inconscient i, finalment, mor. Aquest mètode ha estat més freqüentment utilitzat en presons i altres institucions, on és difícil dur a terme una suspensió completa. El primer ús conegut en aquest sentit va ser el 1300 AD.[1]

Mètodes d'execució a la forca judicial[modifica | modifica el codi]

Existeixen quatre maneres de dur a terme un penjament judicial: la caiguda curta, el penjament per suspensió, la caiguda estàndard i la caiguda llarga.

Caiguda curta[modifica | modifica el codi]

La caiguda curta es du a terme col·locant el presoner condemnat a la part posterior d'una carrossa, cavall o un altre vehicle, amb la soga al voltant del coll. El vehicle és desplaçat, tot deixant la persona penjada de la corda. La mort és lenta i dolorosa, i el presoner condemnat mor per estrangulació. Fins al 1850 aquest era el principal mètode utilitzat per fer execucions a la forca. Normalment s'utilitzava una escala quan es forçava al condemnat a ascendir, continuant amb la col·locació de la soga al voltant del seu coll i, finalment, el botxí retirava l'escala o se'l feia gira. A vegades també s'havia usat un banc, en el qual el condemnat es posava dempeus per després retirar-lo.

Execució per suspensió[modifica | modifica el codi]

El penjament per suspensió és similar a la caiguda curta, excepte que la forca mateixa és mòbil, de manera que la soga pot ser elevada una vegada el condemnat ja està en posició. Aquest mètode és utilitzat actualment a l'Iran, on utilitzen canons de tanc o grues mòbils per elevar el condemnat a l'aire. Mètodes similars consisteixen a passar una corda a través d'una politja per elevar la persona.

Caiguda estàndard[modifica | modifica el codi]

La caiguda estàndard contempla una caiguda d'entre 1,2 i 1,8 metres i va entrar en ús a mitjan segle XIX en països de parla anglesa i en aquells els sistemes judicials dels quals estaven sota influència anglesa. Va ser considerada com una millora respecte la caiguda curta perquè la intenció era ser suficient per trencar el coll de la persona, causant-li la paràlisi immediata i immobilització (i, probablement, inconsciència immediata).

Caiguda llarga[modifica | modifica el codi]

Aquest procediment, també conegut com a caiguda mesurada, va ser introduït el 1872 per William Marwood com un avenç científic respecte la caiguda estàndard. En comptes que tota la gent caigués la mateixa distància estàndard, es calculava, segons el pes de cada persona, quina llargada de corda era necessària per assegurar que la caiguda trenqués el coll dels executats.

Penjament com a mètode de suïcidi[modifica | modifica el codi]

El penjament és un mètode comú de suïcidi. Els materials necessaris per suïcidar-se per penjament estan fàcilment disponibles per a qualsevol persona, a diferència d'armes de foc o verins letals. La suspensió completa no és necessària, i per aquesta raó el penjament és especialment comú entre presoners suïcides. Un tipus de penjament comparable a la suspensió completa és autoestrangulació utilitzant una lligadura al coll i només pes corporal parcial (suspensió parcial). Aquest mètode consisteix a perdre la consciència a causa de la restricció de flux sanguini arterial mentre se sosté la respiració.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Execució a la forca
  1. Oxford English Dictonary: la forca com a mètode d'execució des del voltant de l'any 1000; com a mètode de suïcidi des de 1325

Vegeu també[modifica | modifica el codi]