Franco Margola
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 30 octubre 1908  Orzinuovi (Itàlia) |
| Mort | 9 març 1992 (83 anys) Nave (Itàlia) |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor, pedagog musical |
| Gènere | Òpera |
  | |
Franco Margola (Orzinuovi, 30 d'octubre de 1908 - Nave, 9 de març de 1992) va ser un dels compositors més importants de l'escena musical italiana del segle xx.[1] «Va ser un professor incansable, professor, home de gran cultura, interessat en literatura, filosofia i història religiosa. El seu estil es basa en la tradició clàssica, però estava bastant obert a les noves tècniques que envoltaven el món musical».[2]
És fill de Caterina Guerrini i de Alfredo Margola, un fiscal. Va començar els seus estudis musicals al conservatori de Brescia.[1] Després se'n va anar al Conservatori de Parma amb Guido Guerrini, Marco Longo i Alfredo Casella i s'hi va titular en violí i composició, activitat a la qual s'havia dedicat des de molt jove. Obert a totes les experiències del llenguatge contemporani, va mantenir ensems una solida vinculació amb la tradició.
La seva producció de música instrumental és abundant, que abraça composicions com:
- Per a orquestra (Il campiello delle streghe) (1931);
- Per a orquestra (Notturno e fuga) (1940);
- Per a orquestra Passacaglia (1962);
- Dues simfonies, 1950 i 1961, per a corda (Trittico, 1937);
- Snfonia delle isole, 1946;
- Variazioni sopra un tema giocoso, 1965);
- Concerto per a piano 1943;
- Concerto per a violoncel·lo, 1955;
- Piccolo concerto para oboè, 1962.
És particularment interessant la seva producció de música de cambra, que comprèn vuit quartets (1936/50), sonates per a piano, una Sonatina a 6 instruments de vent (1961) i Tres Epigrames Grecs per a violí, trompa i piano (1959). També va desenvolupar una intensa activitat didàctica als conservatoris de Càller, Bolonya, Messina, Roma i Parma. El 1954 publica una Guida pratica per lo estudio della composizione, que ha tingut una amplia difusió.[2]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Mattietti, Gianluigi. «Margola, Franco». A: Dizionario Biografico degli Italiani (en italià). Volum 70. Roma: Treccani, 2008.
- ↑ 2,0 2,1 Gran enciclopedia de la música clásica (en castellà). volum II. Madrid: Sarpe, 1980, p. 784. ISBN 84-7291-226-4.