Gascó

De Viquipèdia

El gascó (en occità: gascon) és el dialecte més occidental de l'occità, prou diferenciat per raó d'un substrat basc. L'aranès és un subdialecte del gascó pirinenc.

Taula de continguts 1 Etimologia 2 Trets propis del gascó 3 Codi escrit 4 Regions 4.1 Dins l'estat francès 4.2 Dins l'estat espanyol 5 Cartografia

[edita] Etimologia

Els mots « gascon » et « basc » tenen el mateix origen etimològic : vascon. Gascó és una adaptació aquitano-romana de la pronúncia germànica Waskon.

[edita] Trets propis del gascó

Aquesta varietat occitana té una forta personalitat i és força diferenciada de la resta dels dialectes d'oc i per això alguns lingüistes consideren que es tracta d'una llengua diferent. Aquesta opinió sembla minoritària i la majoria dels usuaris de la varietat gascona fan servir la norma alibertina i adhereixen a l'occitanisme. El gascó es divideix en diversos subdialectes entre els quals domina en el camp normatiu la varietat bearnesa (que en molts aspectes presenta més peculiaritats que l'allunyen del llenguadocià). Els parlars pirinencs presenten tendències peculiars com l'article pirinenc eth (femení era), la conservació possible del só [-a] final àton pel grafema -a final i, més localment, uns plurals femenins en [es] (l'aranès transcriu generalment aquesta particularitat amb la grafia -es en lloc de -as).

Pèire Bèc, un dels estudiosos més valuosos del gascó, va proposar de canviar la divisió supradialectal tradicional de l'occità (dos grups: nord-occità i sud-occità) separant el gascó del sud-occità, formant així una nova entitat més marcada. També se sol adjuntar el gascó al llenguadocià meridional per a formar una entitat dita aquitanopirinenca.

Algunes de les característiques particulars del gascó són:

• Canvi de f a h (que en alguns indrets no es pronuncia) -> Huec (foc). Heuguèra (falguera).
• Caiguda de n intervocàlica -> Haria (farina), Lua (lluna).
• Transformació de ll llatina en th en posició final i en r en posició intervocàlica -> Castèth (castell), bèth bèra (bell bella).
• Conservació de QUA i GUA llatins (a la resta de l'occità passen a [ka] i [ga]) -> Guardar (guardar)
• Reducció de -MB- i -ND- llatins a [m] i [n] com en català i en part del llenguadocià meridional.

[edita] Codi escrit

El gascó fa servir algunes grafies particulars com h-, -th, -sh i n·h (com a in·hèrn per a evitar una possible confusió amb -nh-).

[edita] Regions

[edita] Dins l'estat francès

Departaments dins la zona d'influència del gascó:

• Alts Pirineus (Bigorra)
• Landes
• Gers
• Gironde (expte una part que comprèn la zona de l'antic parlar del saintongès i del Llenguadocià)
• Una part dels Pirineus Atlàntics: (Bearn i les zones d'influència de Baiona, Anglet, Biàrritz, Bidaxune, La Bastida).
• Olt i Garona, parcialment en zona llenguadociana
• Alta Garona, parcialment en zona llenguadociana
• Arieja, parcialment en zona llenguadociana
• Tarn i Garona, (Lomanya).

[edita] Dins l'estat espanyol

• Vall d'Aran.
• Antigament havien existit colònies gascones dins del País Basc espanyol: Donosti, Hondarribia, Pasaia (Article que n'explica la història).

[edita] Cartografia

Aquestes imatges ens mostren la situació geogràfica del gascó en relació amb el conjunt occità i els diferents dialectes francesos.

Zona d'influència del gascó.

Zona d'influència del gascó entre les altres formes occitanes.

Les llengües de França amb els seus respectius dialectes.

Aquest article és un esborrany sobre llengua occitana. Podeu ajudar la Viquipèdia ampliant-lo.