Giulio Angioni

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaGiulio Angioni

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 octubre 1939 Modifica el valor a Wikidata
Guasila (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 gener 2017 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Càller (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatItàlia
FormacióUniversitat de Càller Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Càller Modifica el valor a Wikidata
OcupacióNovel·lista
Activitat1900 Modifica el valor a Wikidata –
OcupadorUniversitat de Càller Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsErnesto de Martino Modifica el valor a Wikidata
Obra
Primeres obresLes flames de Toledo
Assandira
Obres destacables
Premis

Giulio Angioni (Guasila, 28 d'octubre de 1939 - Càller, 12 de gener de 2017)[1] fou un escriptor i antropòleg italià.

Biografia[modifica]

Giulio Angioni era autor de vint llibres de ficció i una dotzena de volums d'antropologia. Amb Sergio Atzeni i Salvatore Mannuzzu, fou un dels iniciadors de la narrativa de Sardenya d'avui, d'àmbit europeu, que va seguir el treball de diferents figures prominents com Grazia Deledda, Emilio Lussu, Giuseppe Dessì, Gavino Ledda, Salvatore Satta.

Giulio Angioni ocupà una càtedra d'Antropologia Cultural de la Universitat de Càller. Reconegut estudiós, fou responsable d'un major coneixement sobre l'home i el seu entorn cultural a Sardenya, que en quaranta anys va explorar i feu explorar a centenars dels seus deixebles. Present en els debats sobre la cultura, la literatura, la llengua, la història de Sardenya, fou un intel·lectual que deixava les aules universitàries i participava en les iniciatives, posant-se en joc, sense por de la controvèrsia, en els seus llibres com en articles en revistes i diaris.

Entre les seves moltes novel·les, la millor es considera Le fiamme di Toledo ( Les flames de Toledo). Segimon Arquer, el fill gran d'una família de magistrats de Cagliari i ell mateix ja en vint anys fiscal general del Regne de Sardenya, que llavors formava part de la corona espanyola, veu la seva vida a la soledat de la seva cel en la presó de la Inquisició de Toledo.

Obres literàries[modifica]

Assaigs[modifica]

En el camp de l'antropologia Giulio Angioni va escriure sobre diverses àrees antropològiques, conduint estudis en particular sobre Sardenya.

  • Tre saggi sull'antropologia dell'età coloniale, Flaccovio 1973
  • Sa laurera: Il lavoro contadino in Sardegna, EDES 1976 i Il Maestrale 2005
  • Il sapere della mano: saggi di antroplogia del lavoro, Sellerio 1986
  • Pane e formaggio e altre cose di Sardegna, Zonza 2000
  • Fare dire sentire. L'idèntico e il diverso nelle culture, Il Maestrale 2011

Referències[modifica]

  1. «Addio all'antropologo e scrittore Giulio Angioni». La Nuova Sardegna, 12-01-2017 [Consulta: 13 gener 2017].
  • E. Hall, Greek tragedy and the politics of Subjectivity in Recent fiction, "Classical Receptions Journal", 1 (1), 23-42, Oxford University Press, 2009.
  • C. Lavinio, Narraré un'isola. Lingua e stile di scrittori sardi, Roma, Bulzoni, 1991, 151-171.
  • F. Manai, Cosa succede a Fraus? Sardegna e mondo nel racconto di Giulio Angioni, Càller, CUEC, 2006.
  • M. Marras, Ecrivains insulaires et auto-représentation, "Europaea", VI, 1-2 (2000), 17-77.
  • A. Ottavi, Les Romanciers Italiens contemporains, Paris, Hachette, 1992, 142-145.
  • L. Schröder, Sardinienbilder. Kontinuitäten und Innovationen in der sardischen Literatur und Publizistik der Nachkriegszeit, Bern, Peter Lang, 2000.
  • B. Wagner, Sardinien, Insel im Dialog. Texte, Diskurse, Film, Tübingen, Francke Verlag 2008.

Enllaços externs[modifica]