Giulio Angioni

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Giulio Angioni
Giulio Angioni.jpg
Giulio Angioni
Naixement 28 d'octubre de 1939 (1939-10-28) (75 anys)
Guasila, Sardinia
Activitat Novel·lista
País Itàlia
Primeres obres Les flames de Toledo
Assandira

Giulio Angioni (n. Guasila, Sardenya, 1939) és un escriptor italià i antropòleg.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Giulio Angioni és autor de vint llibres de ficció i una dotzena de volums d'antropologia. Amb Sergio Atzeni i Salvatore Mannuzzu, és un dels iniciadors de la narrativa de Sardenya d'avui, d'àmbit europeu, que va seguir el treball de diferents figures prominents com Grazia Deledda, Emilio Lussu, Giuseppe Dessì, Gavino Ledda, Salvatore Satta.

Giulio Angioni ocupa una càtedra d'Antropologia Cultural de la Universitat de Càller. Reconegut estudiós, ell és responsable d'un major coneixement sobre l'home i el seu entorn cultural a Sardenya, que en quaranta anys ha explorat i ho ha fet explorar a centenars dels seus deixebles. Present en els debats sobre la cultura, la literatura, la llengua, la història de Sardenya, és un intel·lectual que feliçment deixa les aules universitàries i participa en les iniciatives, posant-se en joc, sense por de la controvèrsia, en els seus llibres com en articles en revistes i diaris.

Entre les seves moltes novel·les, la millor es considera Le fiamme di Toledo ( Les flames de Toledo). Segimon Arquer, el fill gran d'una família de magistrats de Cagliari i ell mateix ja en vint anys fiscal general del Regne de Sardenya, que llavors formava part de la corona espanyola, veu la seva vida a la soledat de la seva cel en la presó de la Inquisició de Toledo.

Assaigs[modifica | modifica el codi]

En el camp de l'antropologia Giulio Angioni ha escrit sobre diverses àrees antropològiques, conduint estudis en particular sobre Sardenya.

  • Tre saggi sull'antropologia dell'età coloniale, Flaccovio 1973
  • Sa laurera: Il lavoro contadino in Sardegna, EDES 1976 i Il Maestrale 2005
  • Il sapere della mano: saggi di antroplogia del lavoro, Sellerio 1986
  • Pane e formaggio e altre cose di Sardegna, Zonza 2000
  • Fare dire sentire. L'idèntico e il diverso nelle culture, Il Maestrale 2011

Obres literàries[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  • E. Hall, Greek tragedy and the politics of Subjectivity in Recent fiction, "Classical Receptions Journal", 1 (1), 23-42, Oxford University Press, 2009.
  • C. Lavinio, Narraré un'isola. Lingua e stile di scrittori sardi, Roma, Bulzoni, 1991, 151-171.
  • F. Manai, Cosa succede a Fraus? Sardegna e mondo nel racconto di Giulio Angioni, Càller, CUEC, 2006.
  • M. Marras, Ecrivains insulaires et auto-représentation, "Europaea", VI, 1-2 (2000), 17-77.
  • A. Ottavi, Les Romanciers Italiens contemporains, Paris, Hachette, 1992, 142-145.
  • L. Schröder, Sardinienbilder. Kontinuitäten und Innovationen in der sardischen Literatur und Publizistik der Nachkriegszeit, Bern, Peter Lang, 2000.
  • B. Wagner, Sardinien, Insel im Dialog. Texte, Diskurse, Film, Tübingen, Francke Verlag 2008.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]