Gottardiïta
 Gottardiïta | |
|---|---|
| Fórmula química | Na₃Mg₃Ca₅Al19Si117O272·93H₂O |
| Epònim | Glauco Gottardi  |
| Localitat tipus | Mont Adamson, Terra de Victòria, Antàrtida Oriental, Antàrtida |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > tectosilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.GF.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.GF.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/J.22 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Lluïssor | vítria |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,480 nβ = 1,485 nγ = 1,486 |
| Birefringència | δ = 0,006 |
| Dispersió òptica | no en té |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1994-054 |
| Any d'aprovació | 1994 |
| Símbol | Gtt |
| Referències | [1] |
La gottardiïta és un mineral de la classe dels silicats que pertany al grup de la zeolita. Va ser anomenada en honor del professor Glauco Gottardi (1928-1988), de la Universitat de Mòdena, en reconeixement del seu treball pioner en l'estructura i la cristal·loquímica de les zeolites naturals.[1]
Característiques[modifica]
La gottardiïta és un tectosilicat de fórmula química Na₃Mg₃Ca₅Al19Si117O272·93H₂O. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la gottardiïta pertany a «09.GF - Tectosilicats amb H₂O zeolítica; altres zeolites rares» juntament amb els següents minerals: terranovaïta, lovdarita, gaultita, chiavennita, tschernichita, mutinaïta, tschörtnerita, thornasita i direnzoïta.
Formació i jaciments[modifica]
La gottardiïta va ser descoberta al mont Adamson, Terra de Victòria, Antàrtida Oriental, Antàrtida. Es tracta de l'únic indret on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Gottardiite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 desembre 2019].