Grup de l'Orada
 Grup de l'Orada | |
|---|---|
 | |
| Tipus | cúmul de galàxies i grup de galàxies  |
| Descobert per | Gérard de Vaucouleurs |
| Data de descobriment | 1975 |
| Constel·lació | Orada |
| Època | J2000.0 |
| Característiques físiques i astromètriques | |
| Desplaçament cap al roig | 0,003099[1] |
| Ascensió recta (α) | 4h 20m 0.6s[2] |
| Declinació (δ) | -55° 3' 42.984''[2] |
| Catàlegs astronòmics | |
SC 0417-558
| |
El grup de l'Orada és una concentració imprecisa que conté tant galàxies espirals com el·líptiques.[3] És generalment considerat com un 'grup de galàxies' però es pot apropar a la mida d'un 'cúmul de galàxies'.[4]
S'hi troba principalment a la constel·lació meridional de l'Orada i és un dels grups de galàxies més rics de l'hemisferi sud.[5]
Gérard de Vaucouleurs va ser el primer a identificar-la el 1975 com una gran nebulosa complexa II a la regió de l'Orada, designant-la com a G16.
Característiques[modifica]
Una estimació aproximada de la distància d'NGC 1549 (utilitzant la constant de Hubble com a 70) va situar el cúmul a 18,4 megaparsecs (Mpc). L'estimació de la distància de cefeida de Freedman et al. al 2001 és de 15,3 Mpc.[6] Basat en el treball de 2001 de Tonry et al. la fluctuació de la brillantor superficial (SBF) de sis galàxies membres es va mesurar i es va ajustar per estimar-ne la distància del grup a 19,1 ± 0,8 Mpc el 2007.[7][8]
Al centre del cúmul hi ha les galàxies interactives NGC 1549 i NGC 1553.[9] Els membres del grup dominant, ordenats per la lluminositat, són: l'espiral NGC 1566, la lenticular NGC 1553 i l'el·líptica NGC 1549.[4] El grup té una superfície del cel quadrat de 10º, que correspon a una superfície real d'al voltant de 3 Mpc quadrats. El grup presenta un radi mitjà harmònic relativament petit (230 ± 40 kpc) a causa de la concentració al nucli de galàxies més lluminoses. Tot junt, el grup té una lluminositat global de 7.8 ± 1.6 ×10¹⁰ lluminositats solars.
El grup de l'Orada conté així mateix tres grups menors dominants, el grup NGC 1672, el grup NGC 1566 i el grup NGC 1433, com ho demostra la distribució H I de la regió. El grup de l'Orada s'hi troba a la Barrera del Forn que connecta aquests tres grups.[10]
Degut a la seva ubicació a la barrera del Forn, el grup s'hi troba a una distància similar al cúmul del Forn.[8]
El grup de l'Orada és més ric que el Grup Local, mentre que encara està dominat per tipus de galàxies de disc (és a dir, els seus dos membres més brillants són l'espiral NGC 1566 i la lenticular NGC 1553) i les galàxies membres tenen masses H I iguals a les galàxies del mateix tipus morfològic que no interaccionen.
El temps de creuament aparent del grup és de 12,6 ± 0,6% de l'edat de l'univers, les anàlisis recents dedueixen que el grup és no virialitzat, i per això pot explicar l'abundància d'espirals i H I.[4]
Referències[modifica]
- ↑ «NASA/IPAC Extragalactic Database». [Consulta: 12 novembre 2014].
- ↑ 2,0 2,1 «The GEMS project: X-ray analysis and statistical properties of the group sample» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2004, pàg. 1511–1535. DOI: 10.1111/J.1365-2966.2004.07742.X.
- ↑ «Population studies in groups and clusters of galaxies. III - A catalog of galaxies in five nearby groups». Astronomical Journal, 100, pàg. 1–31. DOI: 10.1086/115486. ISSN: 0004-6256.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Kinematics, substructure and luminosity-weighted dynamics of six nearby galaxy groups». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 372, novembrer 2006, pàg. 1856–1868. DOI: 10.1111/j.1365-2966.2006.10993.x.
- ↑ «The Near-infrared S0 Survey III: Morphology of 15 Southern Early-Type Disk Galaxies». The Astronomical Journal, 132, desembre 2006, pàg. 2634–2652. DOI: 10.1086/508810.
- ↑ «Searches for ultracompact dwarf galaxies in galaxy groups». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 378, 3, juliol 2007, pàg. 1036–1042. DOI: 10.1111/j.1365-2966.2007.11856.x.
- ↑ «The SBF Survey of Galaxy Distances. IV. SBF Magnitudes, Colors, and Distances». Astrophysical Journal, 546, 2, pàg. 681–693. DOI: 10.1086/318301.
- ↑ 8,0 8,1 «A Galaxy in Transition: Structure, Globular Clusters, and Distance of the Star-Forming S0 Galaxy NGC 1533 in Dorado». The Astrophysical Journal, 671, 2, desembre 2007, pàg. 1624–1639. DOI: 10.1086/523640.
- ↑ «Globular clusters in the interacting galaxies NGC 1549 and NGC 1553». Astronomical Journal, 99, abril 1990, pàg. 1100–1107, 1340, 1341. DOI: 10.1086/115399. ISSN: 0004-6256.
- ↑ «A Wide-Field Hi Study of the NGC 1566 Group». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 356, 1, gener 2005, pàg. 77–88. arXiv: astro-ph/0409743. Bibcode: 2005MNRAS.356...77K. DOI: 10.1111/j.1365-2966.2004.08450.x.
