Gyldenstolpia
  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Rodentia |
| Família | Cricetidae |
| Subfamília | Sigmodontinae |
| Gènere | Gyldenstolpia Ulyses F.J. Pardiñas, Guillermo D'Elía i Pablo Vicente Teta, 2009 |
Gyldenstolpia és un gènere de rosegadors de la família dels cricètids.
Etimologia[modifica]
El gènere fou dedicat al zoòleg suec Nils Gyldenstolpe.
Descripció[modifica]
Dimensions[modifica]
El gènere Gyldenstolpia agrupa rosegadors de grans dimensions, amb una llargada de cap a gropa de 160–205 mm, una cua de 75–118 mm i un pes de fins a 139 g.[1]
Característiques cranials i dentals[modifica]
El crani és robust i el rostre és moderadament llarg. Els forats palatins són llargs i estrets. Les incisives superiors són taronja, llises i ortodontes, o amb puntes que apunten cap avall. Les molars tenen la corona alta.
Aspecte[modifica]
El cos és robust i adaptat a una vida parcialment subterrània. El pelatge és curt i eriçonat. Les parts dorsals varien del marró fosc al marró-grisenc, sovint amb reflexos verdosos, mentre que les parts ventrals són blanc-grisenques. Les orelles són petites i rodones. Les plantes dels peus manquen de pèls i tenen sis coixinets carnosos. La cua és aproximadament la meitat de llarga que el cap i del cos, uniformement fosca i coberta de petites escates, cadascuna amb tres pèls. Les femelles presenten quatre parells de mamelles.
Distribució[modifica]
El gènere es troba al Brasil meridional i l'Argentina nord-oriental.
Taxonomia[modifica]
El gènere comprèn dues espècies.
Fins al 2009 les dues espècies s'incloïen al gènere Kunsia.
Referències[modifica]
- ↑ Patton, J. L.; Pardiňas, U. F. J.; D'Elía, G., The Mammals of South America. Volume 2: Rodents, The University of Chicago Press, 2015. ISBN 978-0-226-16957-6
