Hexàpode

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Hexàpodes
Enallagama cyathigerum, una libèl·lula australiana
Enallagama cyathigerum, una libèl·lula australiana
Classificació científica
Regne: Animalia
Superfílum: Ecdysozoa
Fílum: Arthropoda
Subfílum: Pancrustacea
Superclasse: Hexapoda
Latreille, 1825
Classe

Els hexàpodes (Hexapoda) són un subfílum[1] (de vegades una superclasse) d'artròpodes que en la seva gran majoria està representada per la classe dels insectes. El nom que deriva del grec hexa (sis) i poda (potes), fa referència a la característica més destacada, la presència d'un tòrax consolidat amb tres parells de potes, una quantitat sensiblement inferior a la de la majoria dels artròpodes.

És el grup amb més espècies dins dels artròpodes i a més dels insectes incorpora alguns grups d'artròpodes estretament relacionats amb els insectes: els proturs, els diplurs i els col·lèmbols.

Característiques[modifica | modifica el codi]

Els hexàpodes tenen una tagmatització característica, en la qual el cos apareix dividit en tres regions o tagmes: cap, tòrax i abdomen. Especialment significativa és la distinció de dues parts darrere del cap, de les quals només el tòrax, format per tres segments, porta altres parells d'apèndixs locomotors.

Cap[modifica | modifica el codi]

Els segments que formen el cap apareixen sòlidament units en una estructura globular molt rígida denominada càpsula cefàlica. En la interpretació més comuna, però no l'única, es tracta de sis segments:

  1. El segment I, anomenat àcron, manca d'apèndixs. És al que correspon als ulls ("segment ocular") i la primera de les tres seccions del cervell, el protocervell. Els segments següents són portadors d'estructures anatòmiques parelles.
  2. El segment II és on hi ha les antenes (encara que falten en els proturs), i se l'anomena també segment antenal. Li correspon la segona secció del cervell, el deutocervell.
  3. El segment III, anomenat intercalar, manca d'apèndixs, i li correspon la tercera secció del cervell, el tritocervell.
  4. El segment IV o segment mandibular, és on hi ha les mandíbules.
  5. El segment V o segment maxil·lar, amb un parell de maxil·les.
  6. El segment VI o segment labial, on hi ha un llavi imparell derivat de la fusió d'estructures originalment parelles.

Les antenes són apèndixs articulats de funció tàctil i olfactiva, que en els col·lèmbols i els proturs són musculades en cada segment. Les mandíbules manquen de palp. El cap s'articula de manera molt flexible amb el tòrax, gràcies a l'existència del cèrvix, una connexió cervical membranosa.

Tòrax[modifica | modifica el codi]

El tòrax consisteix en tres segments, anomenats respectivament protòrax, mesotòrax i metatòrax. Cada un porta un parell de potes locomotores inserides en posició ventrolateral. Cada pota està formada, començant per la seva inserció, pels següents artells: coxa, trocànter, fèmur, tíbia, tars i pretars. No és clar si aquest últim portava primitivament una o dues ungles, com es veu en els insectes. Sí que sembla que la condició primitiva del pretars no inclou l'articulació passiva a diverses seccions que s'observa només en els insectes.

Es discuteix si hi havia originalment altres segments, així com una branca dorsal. Alguns autors han interpretat històricament que alguns artells basals s'haurien incorporat com a esclerites al tòrax en una posició pleural i, per tant, donaria sentit a la interpretació que les ales dels insectes són derivades de la branca dorsal dels apèndixs toràcics.

Abdomen[modifica | modifica el codi]

L'abdomen estaria format per onze segments genuïns més el tèlson o darrer segment. El gonopor se situa a prop de l'extrem posterior de l'abdomen. No hi ha potes a l'abdomen dels hexàpodes, encara que sí apèndixs. Els més notables són un parell de cèrcols articulats en l'extrem de l'abdomen. Alguns grups d'insectes presenten petits apèndixs sense articulació que es poden considerar homòlegs de les potes, i els proturs i alguns grups fòssils presenten petits apèndixs articulats que recorden els extrems de les potes toràciques.

Classificació i filogènia[modifica | modifica el codi]

La filogènia i, conseqüentment la classificació dels hexàpodes ha estat i segueix sent controvertida; el problema radica bàsicament en la posició dels diplurs; si estan més relacionats amb col·lèmbols i proturs (cladograma A), apareix el clade Entognatha, que agruparia els hexàpodes amb peces bucals parcialment ocultes dintre la càpsula cefàlica; el seu clade germà seria Ectognatha, que inclou només als insectes, amb peces bucals exposades.[2]

Tanmateix, hi ha proves (cèrcs filamentosos, ultraestructura dels espermatozoides) que els diplurs poden ser el grup germà dels insectes (cladograma B).[2]

No sembla haver-hi dubtes sobre la monofília del clade Collembola+Protura (denominat de vegades Ellipura); el cladograma C seria una solució de compromís entre els cladogrames A i B, fins que es resolguin les esmentades incerteses:[2]

Hexapoda
Entognatha
Ellipura
      

Collembola



Protura




Diplura



Ectognatha

Insecta



A

Hexapoda
Ellipura
      

Collembola



Protura





Diplura



Insecta




B

Hexapoda
Ellipura
      

Collembola



Protura




Diplura



Insecta



C


Dues possibles classificacions que es desprenen del cladograma C són les següents:


Subfílum/Superclasse Hexapoda

Classe Collembola
Classe Protura
Classe Diplura
Classe Insecta


Subfílum/Superclasse Hexapoda

Classe Ellipura
Ordre Collembola
Ordre Protura
Classe Diplura
Classe Insecta


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Brusca, R. C. & Brusca, G. J., 2005. Invertebrados, 2ª edición. McGraw-Hill-Interamericana, Madrid (etc.), XXVI+1005 pp. ISBN 0-87893-097-3.
  2. 2,0 2,1 2,2 Tree of Life, Hexapoda