Hibo Wardere
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Somàlia  |
| Activitat | |
| Camp de treball | Mutilació genital femenina |
| Ocupació | activista, educadora, escriptora |
  | |
Hibo Wardere (Somàlia) és una escriptora, conferenciant i activista somali contra la mutilació genital femenina. Quan va esclatar la Guerra Civil somali, encara adolescent, va haver d'exiliar-se a Kenya fins que li va ser concedit l'asil al Regne Unit als 18 anys.[1]
Actualment, Wardere viu amb el seu marit i els seus set infants a Walthamstow,[2] havent treballat com a mitjançadora i educadora pel que fa a la mutilació genital femenina al districte londinenc de Waltham Forest.[3]
El seu testimoni i la seva militància anti mutilació genital femenina l'han feta una de les activistes més prominents al país en relació amb aquest tema i ha aparegut en nombroses publicacions, d'entre les quals The Daily Telegraph, la BBC i The Guardian.[4][5]
Vida primerenca[modifica]
Wardere va néixer a Somàlia.[3] Als sis anys,[4] va ser víctima del tipus 3 de mutilació genital femenina, un fet que ha descrit com «submergir-se en un dolor de cap a peus.»[6][7] Durant la dècada següent, no va obtenir les respostes que cercava per part de sa mare. Finalment, va arribar a un pacte amb cert parent que va prometre de desvelar-li-ho tot passada la nit de noces de la jove. Les revelacions van ser esborronadores per a ella i poc temps després va migrar a Londres tot fugint de la guerra nacional.
Activisme[modifica]
Un colp a Londres, malgrat que Wardere volia que li tractessin les ferides causades per la mutilació, el Servei Nacional de Salut no va oferir-li gaire suport en aquest sentit. Els metges no li demanaven què li havia passat, i rarament esmentaven el procés quirúrgic pel qual havia estat forçada a passar en els records mèdics, fins i tot quan va parir els seus fills.
Wardere trobaria la informació que li calia, doncs, als llibres.[8] Anys més tard, mentre estudiava per a fer-se teaching assistant, va obrir-se pel que fa a aquesta experiència en una redacció de deures; amb la qual cosa van demanar-li de fer un discurs a 200 professors, alguns dels quals es van adonar que els seus estudiants podrien haver viscut el mateix que ella.[9] Havent llegit l'escrit de Wardere, la school governor Clare Coghill va fer-la visitar altres escoles de la zona. D'aleshores ençà, Wardere ha fet de mitjançadora i educadora contra la mutilació genital femenina, i ha ajudat diversos jóvens a escapar-ne.[9] També condueix sessions per a conscienciar metges i policies de cara al tracte de les víctimes d'aquest fenomen.[10]
La seva història ha estat publicada i difosa per diversos mitjans.[6] Per a acabar-ho d'adobar, l'abril del 2016 se'n van publicar les memòries sota el títol Cut.[9] Wardere ha aconsellat en tant que supervivent de la mutilació genital femenina de tenir-hi cura, atès que moltes altres dones que han experimentat aquesta pràctica se senten massa avergonyides per a parlar del patiment que els ha generat. El seu desig fervent a futur és veure com la mutilació genital femenina és erradicada en el seu futur.
| « | És abús sexual. Comporta vergonya i lleva a dones i nenes la seva dignitat. Cal aturar-ho. | » |
| — Hibo Wardere, Kenyan Islamic leaders speak out against female genital mutilation de Fredrick Nzwili a Religion News | ||
Referències[modifica]
- ↑ «Hibo Wardere - 200 Women» (en anglès). 200 Women. [Consulta: 18 juliol 2022].[Enllaç no actiu]
- ↑ Conway, How it feels to ... escape a repressive culture «How it feels to ... escape a repressive culture» (en anglès). The Times, 15-05-2016. ISSN: 0140-0460.
- ↑ 3,0 3,1 Brindle, Ruth. «Waltham Forest FGM campaigner Hibo Wardere named inspiration» (en anglès). Waltham Forest Guardian, 22-03-2022. [Consulta: 18 juliol 2022].
- ↑ 4,0 4,1 «Hibo Wardere: Anti-FGM Campaigner» (en anglès). Making Herstory, 05-03-2021. [Consulta: 19 juliol 2022].
- ↑ «Hibo Wardere». Simon & Schuster. [Consulta: 16 maig 2016].
- ↑ 6,0 6,1 Lytton, Charlotte. «FGM survivor: 'The pain was so bad, I prayed to God to take me then and there'» (en anglès). Telegraph, 06-02-2015. [Consulta: 14 maig 2016].
- ↑ Ritchie, Meabh. «'This is what it's like to pee after female genital mutilation'» (en anglès). BBC News, 24-04-2016. [Consulta: 16 maig 2016].
- ↑ Saner, Emine. «From FGM victim to teacher: 'You are always running from it. But you get tired. You have to confront it'» (en anglès). The Guardian, 02-04-2016. [Consulta: 16 maig 2016].
- ↑ 9,0 9,1 9,2 Wardere, Hibo. Simon & Schuster UK. Cut: One Woman's Fight Against FGM in Britain Today (en anglès), 2016-04-07. ISBN 9781471153983.
- ↑ «Big Questions: Hibo Wardere on Feminism, Freedom, and Surviving FGM» (en anglès). RightsInfo, 26-11-2017 [Consulta: 9 octubre 2018].