Historia Regum Anglorum et Dacorum
| Fitxa | |
|---|---|
| Autor | Simeó de Durham  |
| Llengua | llatí |
| Publicació | Anglaterra, segle XII |
La Historia Regum Anglorum et Dacorum, o més simplement Historia Regum, és una compilació històrica anglesa atribuïda a Simeó de Durham. Reuneix material que abarca des de la mort de Beda fins al 1129. Sobreviu només un manuscrit compilat a Yorkshire de mitjans o finals del segle xii, malgrat els fets que descriu son anteriors. La Historia Regum s'utilitza sovint com a font per a la història medieval d'Anglaterra i de Northúmbria.
Fonts[modifica]
És tracta més aviat d'una «compilació històrica» o una «col·lecció històrica» més que no pas d'una crònica.[1] Els medievalistes anglesos Antonia Gransden i David Rollason enumeren les seves fonts de la següent manera:[2]
| folis[3] | pàgina[4] | Descripció | |
| 1. | 51v-54v | 3-13 | Kentish Royal Legend: llegendes de Kent dels segles VII y VIII, incluïnt les dels prínceps màrtirs Æthelberht i Æthelred. |
| 2. | 54v-55r | 13-5 | Una llista dels primers governants de Northúmbria, des d'Ida de Bernicia a Ceolwulf de Northúmbria (mort el 737), estilísticament embellida i complementada per dues cites de Boeci. |
| 3. | 55r-58v | 15-30 | Material de Beda, inclosos la Historia ecclesiastica gentis Anglorum i especialment la Historia abbatum. |
| 4. | 58v-68v | 28/30-68 | Annals perduts de Northúmbria que comprenen els anys 732—802. |
| 5. | 68v-75r | 69-91 | Annals que comprenen els anys 849—887 i deriven principalment de la Vida del rei Alfred d'Asser. |
| 6. | 75r-76r | 91-5 | Una sèrie d'annals escrits després de 1042 que comprenen els anys 888—957. |
| 7. | 76r-76v | 95-8 | Extractes presos de la Gesta Regum de Guillem de Malmesbury. |
| 8. | 76v-123v | 98-258 | Material del Chronicon de Joan de Worcester, complementat per una recensió de la Crònica anglosaxona relacionada amb la recensión existent del Libellus de Exordio, de la Historia Novorum d'Eadmer, de Dudon de Sant Quentin i de Guillem de Jumièges. |
| 9. | 123v-129v | 258-83 | Una crònica que comprèn els anys 1119—1129. |
Gran part del material recollit fins al 887, és a dir, les cinc primeres seccions, probablement deriva d'una compilació anterior de Byrtferth de Ramsey,[5] i molt probablement alguna cosa ja fou compilada abans de la fi del segle x. El material que comprèn del 1119 al 1129 sembla original i pot haver estat elaborat per Simeó.
Procedència[modifica]
El text es troba en el manuscrit Cambridge, Corpus Christi College, MS 139, folios 51v-129v, escrit a finals del segle xii. Malgrat aquest manuscrit anomeni com a autor a Simeó de Durham a l'íncipit i l'éxplicit del document, els historiadors moderns qüestionen l'autoria de Simeó o bé la consideren directament espúria. A part de no ser una obra històrica original, algunes evidències fan que sigui altament improbable que la Historia Regum fos escrita pel mateix autor del Libellus de Exordio, considerat de l'autoria Simeó.[6]
Referències[modifica]
- ↑ Gransden, 1997, p. 150.
- ↑ Gransden, 1997, p. 149.
- ↑ Números de foli en el Corpus Christi College de la Universitat de Cambridge, MS 139.
- ↑ Números de pàgina en l'edició d'Arnold.
- ↑ Rollason, 2000, p. xlix.
- ↑ Rollason, 2000, p. xlviii—xliv..
Bibliografia[modifica]
- Blair, Peter Hunter. Some Observations on the "Historia Regum" attributed to Symeon of Durham (en anglès). Cambridge: Cambridge University Press, 1963 (Celt and Saxon: Studies in the Early British Border). ISBN 0-521-04602-5.
- Gransden, Antonia. Historical Writing in England, 1, c. 550—c.1307 (en anglès). Londres: Routledge, 1997. ISBN 0-415-15124-4.
- Rollason, David. Libellus de exordio atque procursu istius, hoc est Dunhelmensis, ecclesie = Tract on the origins and progress of this the Church of Durham / Symeon of Durham (en anglès). Oxford: Clarendon Press, 2000 (Oxford Medieval Texts). ISBN 0-19-820207-5.