Icnofòssil

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Un icnofòssil (del grec ιχνος, ikhnos: traça rastre i del llatí fossilis) és una icnita (senyal o rastre que han deixat organismes) que s'ha fossilitzat. Aquestes icnites sovint es troben acompanyats pel fòssil de l'ésser que va produir-les. Els més comuns són els senyals de petjades, rastres, pistes, senyals de mossegades, esgarrapades, ous, nius, etc. Són l'objecte d'estudi de la paleoicnologia.[1]

Gigandipus: icnita d'un dinosaure

Un icnofòssil pot tenir diverses interpretacions:[2]

  • filogenètica: la identitat de l'organisme productor, que dóna lloc als paratàxons.
  • etològica: el comportament de l'organisme productor.
  • taxonòmica: la posició original i els processos taxonòmics patits.
  • sedimentològica: les condicions paleoambientals de la formació.
  • paleoecològica: la reconstrucció del ecosistema original.

En etologia són molt útils per estudiar el comportament i costums dels organismes fòssils. En observar aquests rastres es pot arribar a conèixer la mecànica de locomoció, la resposta defensiva o d'atac, la construcció d'hàbitats i similars. Aquest tipus de fòssil fins i tot disposa de nomenclatura pròpia. Hi ha per exemple, els «cruciats» que és com s'anomenen les pistes trenades dels trilobits sobre el fons marí.

Icnofòssils a Catalunya[modifica | modifica el codi]

  • La Casa de les Papallones a Planoles incorpora una mostra d’icnofòssils, assessorada pel geòleg Francesc Farrés i Mallian. La col·lecció prové del sector de Sant Julià Sassorba, on han pogut recollir icnofòssils de diversos artròpodes, com crancs, rèptils o invertebrats, així com senyals físics de moviment d’aigües, o impactes de gotes de pluja i de gas.[3]
  • A Fumanya també s'ha descobert un jaciment amb una sèrie impressionant de més de tres mil d'icnites de titanosaures.[4][5]

Galleria[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «paleoicnologia». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Seilacher, A. «Studien zur Paläoichnologie. I. über die Methoden der Paläoichnologie» (en alemany). Neues Jahrbuch Geologie Paläontologie Abhandlungen, pàg. vol 96, pàg. 421-452 [Consulta: 20 maig 2014].
  3. Erra, Miquel. «Planoles acull l’única exposició de paleoicnologia que hi ha a Catalunya». El 9 Nou, 31 de juliol de 2012 (2012-07-31) [Consulta: 20 maig 2014].
  4. Balobart, Angel; Vila, Bernat. «Estudi de les icnites de dinosaure». L'Erol: revista cultural del Berguedà, 79, 2003, pàg. 26-29 [Consulta: 20 maig 2014].
  5. Poza, Bego. «Han deixat emprentes a l’escena del crim! Quins dinosaures van caminar per Fumanya?». Recerca en acció, 30 de setembre de 2009 (2009-09-30) [Consulta: 20 maig 2014].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Icnofòssil Modifica l'enllaç a Wikidata