Ictèrid
 |
||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Mascle d'oriol de Baltimore
(Icterus galbula) |
||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||
|
||||||||||||
|
|
||||||||||||
|
Vegeu el text |
||||||||||||
Els ictèrids (Icteridae) és el nom d'una família de petits i mitjans ocells, restringits al Nou Món. El color dominat del plomatge de la majoria de les espècies és el negre, sovint contrastat amb groc, taronja o vermell. El nom d'aquests ocells, fa referència a les plomes grogues de moltes espècies, del llatí icterus (groc) i el grec ikteros.
Malgrat que de vegades se les assigna noms similars a altres aus del Vell Món, les merles del Nou Món o els Oriols del Nou Món no estan relacionades de manera propera amb les homònimes del Vell Món.
Taula de continguts |
Característiques [modifica]
- Són de mida variable. L'espècie més petita és Icterus spurius que fa 15 cm de llargària i 18 g de pes, mentre que el més gran és Psarocolius bifasciatus, de 52 cm i 445 g. Aquesta variació és la major de totes les famílies de passeriformes.
- Sovint presenten un considerable dimorfisme sexual. Per exemple, el mascle de Quiscalus mexicanus pesa un 60% més que la femella.
Hàbitat i distribució [modifica]
Nidifiquen en hàbitats molt variats. La majoria de les espècies d'aquesta família viuen a la zona tropical, però hi ha una sèrie de espècies de clima temperat, com les merles americanes del gènere Agelaius i l'alosa pradenca de cua llarga (Sturnella loyca). Les zones amb major densitat d'espècies són Colòmbia i el sud de Mèxic. Habiten en una ampli ventall d'hàbitats, incloent matolls, pantans, boscos i sabanes. Les espècies de clima temperat fan moviments migratoris i moltes espècies que nien als Estats Units i Canadà es traslladen cap al sud fins a Mèxic i Amèrica Central.
Alimentació [modifica]
Les diferents espècies d'ictèrids s'han adaptat a una ampla gama d'aliments. Les espècies dels gèneres Icterus i Cacicus s'alimenten de la polpa de les fruites i per això tenen uns becs llargs adaptats a aquesta funció. Altres espècies tenen becs curts i forts per a la trituració de les llavors. La merla de Jamaica utilitza el seu bec per tafanejar entre l'escorça dels arbres i les epífites, aprofitant un nínxol evolutiu que en altres llocs de la zona Neotropical ocupen els grimpatroncs. Altres espècies s'alimenten de nèctar.
Reproducció [modifica]
Els hàbits de nidificació d'aquestes aus són variables, incloent nius penjants en els oriols. Molts ictèrids niden en colònies de fins 100.000 aus. Algunes espècies del gènere Molothrus són paràsites de criança i ponen els seus ous als nius d'altres espècies de manera similar als cucuts.
Estatus i conservació [modifica]
Algunes espècies d'Ictèrids es consideren plagues per als cultius, per exemple, la merla ala-roja (Agelaius phoeniceus) es considera als EE.UU. una de les pitjors plagues de vertebrats per l'arròs. Però no totes les espècies han triomfat de la mateixa manera i hi ha un cert nombre d'espècies amenaçades d'extinció, sobre tot espècies insulars com la merla de Jamaica (Nesopsar nigerrimus) i l'Oriol de Saint Lucia (Icterus laudabilis), amenaçats per la pèrdua d'hàbitat.
Taxonomia [modifica]
El Congrés Ornitològic Internacional classifica aquesta família en 27 gèneres i 107 espècies:
- Agelaioides, amb dues espècies.
- Agelaius, amb 5 espècies.
- Agelasticus, amb tres espècies.
- Amblycercus, amb una espècie: Amblycercus holosericeus.
- Amblyramphus, amb una espècie: Amblyramphus holosericeus.
- Cacicus, amb 11 espècies.
- Clypicterus, amb una espècie: Clypicterus oseryi.
- Curaeus, amb dues espècies.
- Chrysomus, amb dues espècies.
- Dives, amb tres espècies.
- Dolichonyx, amb una espècie: Dolichonyx oryzivorus.
- Euphagus, amb dues espècies.
- Gnorimopsar, amb una espècie: Gnorimopsar chopi.
- Gymnomystax, amb una espècie: Gymnomystax mexicanus.
- Hypopyrrhus, amb una espècie: Hypopyrrhus pyrohypogaster.
- Icterus, amb 32 espècies.
- Lampropsar, amb una espècie: Lampropsar tanagrinus.
- Macroagelaius, amb dues espècies.
- Molothrus, amb 6 espècies.
- Nesopsar, amb una espècie: Nesopsar nigerrimus.
- Ocyalus, amb una espècie: Ocyalus latirostris.
- Oreopsar, amb una espècie: Oreopsar bolivianus.
- Psarocolius, amb 9 espècies.
- Pseudoleistes, amb dues espècies.
- Quiscalus, amb 7 espècies.
- Sturnella, amb 7 espècies.
- Xanthocephalus, amb una espècie: la merla de cap groc.
- Xanthopsar, amb una espècie: Xanthopsar flavus.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ictèrid |
