Ictèrid

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Ictèrids
Mascle d'oriol de Baltimore (Icterus galbula)
Mascle d'oriol de Baltimore
(Icterus galbula)
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Passeriformes
Subordre: Passeri
Família: Icteridae
Vigors, 1825
gèneres

Vegeu el text

Els ictèrids (Icteridae) és el nom d'una família de petits i mitjans ocells, restringits al Nou Món. El color dominat del plomatge de la majoria de les espècies és el negre, sovint contrastat amb groc, taronja o vermell. El nom d'aquests ocells, fa referència a les plomes grogues de moltes espècies, del llatí icterus (groc) i el grec ikteros.

Malgrat que de vegades se les assigna noms similars a altres aus del Vell Món, les merles del Nou Món o els Oriols del Nou Món no estan relacionades de manera propera amb les homònimes del Vell Món.

Característiques[modifica | modifica el codi]

  • Són de mida variable. L'espècie més petita és Icterus spurius que fa 15 cm de llargària i 18 g de pes, mentre que el més gran és Psarocolius bifasciatus, de 52 cm i 445 g. Aquesta variació és la major de totes les famílies de passeriformes.
  • Sovint presenten un considerable dimorfisme sexual. Per exemple, el mascle de Quiscalus mexicanus pesa un 60% més que la femella.

Hàbitat i distribució[modifica | modifica el codi]

Nidifiquen en hàbitats molt variats. La majoria de les espècies d'aquesta família viuen a la zona tropical, però hi ha una sèrie d'espècies de clima temperat, com les merles americanes del gènere Agelaius i l'alosa pradenca de cua llarga (Sturnella loyca). Les zones amb major densitat d'espècies són Colòmbia i el sud de Mèxic. Habiten en una ampli ventall d'hàbitats, incloent-hi matolls, pantans, boscos i sabanes. Les espècies de clima temperat fan moviments migratoris i moltes espècies que nien als Estats Units i Canadà es traslladen cap al sud fins a Mèxic i Amèrica Central.

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Les diferents espècies d'ictèrids s'han adaptat a una àmplia gamma d'aliments. Les espècies dels gèneres Icterus i Cacicus s'alimenten de la polpa de les fruites i per això tenen uns becs llargs adaptats a aquesta funció. Altres espècies tenen becs curts i forts per a la trituració de les llavors. La merla de Jamaica utilitza el seu bec per tafanejar entre l'escorça dels arbres i les epífites, aprofitant un nínxol evolutiu que en altres llocs de la zona Neotropical ocupen els grimpatroncs. Altres espècies s'alimenten de nèctar.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Els hàbits de nidificació d'aquestes aus són variables, incloent-hi nius penjants en els oriols. Molts ictèrids niden en colònies de fins a 100.000 aus. Algunes espècies del gènere Molothrus són paràsites de criança i ponen els seus ous als nius d'altres espècies de manera similar als cucuts.

Estatus i conservació[modifica | modifica el codi]

Algunes espècies d'Ictèrids es consideren plagues per als cultius, per exemple, la merla ala-roja (Agelaius phoeniceus) es considera als EUA una de les pitjors plagues de vertebrats per l'arròs. Però no totes les espècies han triomfat de la mateixa manera i hi ha un cert nombre d'espècies amenaçades d'extinció, sobretot espècies insulars com la merla de Jamaica (Nesopsar nigerrimus) i l'Oriol de Saint Lucia (Icterus laudabilis), amenaçats per la pèrdua d'hàbitat.

Taxonomia[modifica | modifica el codi]

El Congrés Ornitològic Internacional classifica aquesta família en 27 gèneres i 107 espècies:

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ictèrid Modifica l'enllaç a Wikidata