Ignaz Fränzl
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 3 juny 1736 Mannheim |
| Mort | 6 setembre 1811 (75 anys) Mannheim |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor, concertino |
| Gènere | Simfonia |
| Professors | Franz Xaver Richter |
| Alumnes | Friedrich Wilhelm Pixis |
| Instrument | Violí |
  | |
Ignaz Fränzl (Mannheim, 3 de juny de 1736 - Mannheim, 6 de setembre de 1811)[1] va ser un violinista alemany, compositor i representant de la segona generació de l'anomenada escola de Mannheim.[2]
Mozart, que el va escoltar en un concert al novembre de 1777, va escriure sobre ell en una carta al seu pare: potser no és un bruixot, però sí que és un violinista molt sòlid.[3] Fränzl va portar la tècnica de violí de Mannheim, establerta per Johann Stamitz, un pas més enllà de la veritable virtuositat. Mozart, que a més era bastant bon violinista i molt coneixedor de l'instrument, el doble trill, elogià Fränzl, i va dir que mai no havia sentit quelcom millor.
Ignaz Fränzl va néixer i va morir a Mannheim i va ingressar a l'orquestra del tribunal de Mannheim el 1747 com a violinista, probablement com a erudit (és a dir, aprenent) igual a Christian Cannabich, un altre compositor-violinista de l'escola de Mannheim. A la llista de personal de 1756 es documenta com a primer violinista junt amb Cannabich i Carlo Giuseppe Toeschi. Com era el cas de molts dels seus col·legues de l'orquestra de la cort de Mannheim, Fränzl també va viatjar a París en algunes ocasions on actuà al Concert Spirituel.[4] El 1774 va ser promogut a concertista, càrrec que va mantenir fins que la major part de l'orquestra de la cort va ser traslladada a Múnic en 1778.
També va ser actiu com a professor de violí. Els seus alumnes més notables van ser el seu propi fill, Ferdinand Fränzl, Pierre Noël Gervais, Paul Anton Winnberger i Friedrich Wilhelm Pixis, germà del famós virtuós de piano Johann Peter Pixis.
Contràriament a la majoria dels altres membres de l'orquestra de la cort, Fränzl no es va traslladar a Múnic, sinó que va decidir quedar-se a Mannheim, on es va convertir en director musical del teatre de la cort, que va mantenir fins al 1804.
Fränzl vist per Mozart i Dittersdorf[modifica]
- Fränzl i Mozart
Mozart va escoltar a Fränzl tocar un concert per a violí el 22 de novembre de 1777. El concert probablement va tenir lloc al Rittersaal (sala dels cavallers) del Palau de Mannheim. Mozart va escriure a casa al seu pare el mateix vespre:
| « | "Avui a les sis ha tingut lloc el concert de gala. He tingut el plaer d'escoltar al senyor Fränzl (que es va casar amb una germana de Madame Cannabich) tocar un concert al violí;[5] em va agradar molt. Ja ho saps. que no sóc un amant de les simples dificultats. Toca música difícil, però no sembla que sigui així; de fet, sembla que es pogués fer el mateix fàcilment, i això és el real. Té un to rodó molt fi, no hi falta cap nota, i tot és distint i ben accentuat.També té un preciós staccato en inclinar-se, tant amunt com a baix, i mai vaig sentir un tril tan doble com el seu.En resum, encara que al meu parer cap bruixot, és un violinista molt sòlid." | » |
[6] El Concert per a violí i piano, K. 315f, va ser escrit perquè ell i Mozart toquessin, però mai es va completar a causa de la sortida de Mozart de Mannheim el desembre de 1778.[7]
- Fränzl i Dittersdorf
El violinista i compositor Carl Ditters von Dittersdorf, un contemporani gairebé exacte de Fränzl, el va sentir tocar a Viena el 1787 i el va jutjar com un dels millors violinistes de la seva generació:
| « | "En aquesta ocasió em vaig trobar amb set violinistes estrangers, que eren tots allà per especulacions, i es van reunir de manera força inesperada. Entre ells, els principals van ser Jarnowich, Frenzel père (sic) i un tal S., que pertanyia a l'Imperi alemany. la superioritat de S. consistia en la doble parada i els arpegis, que desfilava fins i tot. A cada moment feia alguna transició maldestra, o anava en contra de les regles de la veritable composició, de manera que tot coneixedor de debò tenia les dents a punt". | » |
Obres seleccionades[modifica]
La majoria de les obres de Fränzl es van publicar per primera vegada a París. Tot el cos de la seva obra és més aviat petit. Comprèn unes dues dotzenes d'obres, totes elles instrumentals.
- Orchestral
- 2 Symphonies
- 6 Concertos for violin and orchestra
- Chamber music
- 6 Sonatas for two violins and violoncello
- 6 String quartets
- 3 Quartets for flute and string trio (violin, viola, violoncello) que també es podien tocar com a quartets de corda.
Referències[modifica]
- ↑ Devia morir del 3 al 5 de setembre. Abans de l'arribada del fred i sobretot a l'estiu només hauria transcorregut un dia o dos entre la mort i l'enterrament.
- ↑ Vegeu l'entrada "Ignaz Fränzl" a: (Blume 1949-1987).
- ↑ (Mozart 1866), pp. 127–128.
- ↑ (Alfried Wieczorek et. alii. 1999), p. 373
- ↑ Mozart no especifica quin concert va interpretar Fränzl i qui va ser el compositor. Es pot suposar que o bé va interpretar un concert de Johann Stamitz, rector spiritus de l'escola de Mannheim, o bé per la seva pròpia composició.
- ↑ (Mozart 1866), pp. 127–128.
- ↑ K315f (Anh 56) Concert per a violí i piano. Article de Dennis Pajot Arxivat 27 maig 2009 a Wayback Machine.
- ↑ (Dittersdorf 1896), pp. 243–244
Bibliografia[modifica]
- Blume, Friedrich, Hrsg. Die Musik in Geschichte und Gegenwart. Allgemeine Enzyklopädie der Musik. Ungekürzte elektronische Ausgabe der ersten Auflage. Kassel: Bärenreiter, 1949–1987.
- Dittersdorf, Karl Ditters von. Autobiography – Dictated to his Son. London: Richard Bentley and Son, 1896 (First German edition 1801).
- Mozart, Wolfgang Amadeus. The Letters of Wolfgang Amadeus Mozart. Edited by Ludwig Nohl. Translated by Lady Wallace (i.e. Grace Jane Wallace). Vol. 1. 2 vols. New York: Hurd and Houghton, 1866.
- Hugo Riemann. Handbuch der Musikgeschichte. Die Musik des 18. und 19. Jahrhhunderts. Zweite, von Alfred Einstein durchgesehene Auflage. Bd. II. V Bde. Leipzig: Breitkopf & Härtel, 1922.
- Slonimsky, Nicolas, ed. Baker's Biographical Dictionary of Musicians. 5th Completely Revised Edition. New York, 1958.
- Alfried Wieczorek, Hansjörg Probst, Wieland Koenig, Hrsg. Lebenslust und Frömmigkeit – Kurfürst Carl Theodor (1724–1799) zwischen Barock und Aufklärung. Bd. 2. 2 Bde. Regensburg, 1999. ISBN 3-7917-1678-6
Enllaços externs[modifica]
- https://imslp.org/wiki/Category:Fr%C3%A4nzl,_Ignaz/ a l'International Music Score Library Project (IMSLP)