Informívor

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El terme informívor descriu a un organisme que consumeix informació. Està pensat per a ser una descripció del comportament humà en la societat de la informació moderna, en comparació amb omnívor, com a descripció d'humans consumint menjar.

George A. Miller [1] va encunyar el terme en 1983 com una analogia de com els organismes sobreviuen consumint entropia negativa (com suggereix Erwin Schrödinger) [2]).

Miller diu, "Tal com el cos sobreviu ingerint entropia negativa, la ment sobreviu ingerint informació. En un sentit molt general, tots els organismes superiors són informívors."

Un ús recent del terme es va fer en un article de diari per Jonathan Chevreau [3] on cita un discurs fet per Zenon Pylyshyn. Poc després, el terme va apareixer en la introducció del llibre de Pylyshyn sobre Ciència Cognitiva, Computació i cognició.[4]

Més recentment el terme ha estat popularitzat pel filòsof Daniel Dennett al seu llibre Tipus de Ments [5] and by cognitive scientist Steven Pinker.[6]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Miller, George A. (1983), "Informavores", in Machlup, Fritz & Mansfield, Una, The Study of Information: Interdisciplinary Messages, Wiley-Interscience, pàg. 111-113, ISBN 047188717X
  2. Erwin, Schrödinger (1944), What is Life?, Cambridge University Press, ISBN 0521427088
  3. Chevreau, Jonathan (1984-03-30), "Some A1 applications wishful thinking", The Globe and Mail
  4. Pylyshyn, Zenon (1984), Computation and Cognition: Toward a Foundation for Cognitive Science, MIT Press, ISBN 0-262-16098-6
  5. Dennett, Daniel (1997), Kinds of Minds: Towards an Understanding of Consciousness, Basic Books, ISBN 0465073514
  6. World Wide Words: Informavore, <http://www.worldwidewords.org/turnsofphrase/tp-inf3.htm>. Consultat el 2008-01-12

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]