Isabel Pallarès i Roqué
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 29 juny 1964  Almacelles (Segrià) |
| Mort | 24 juny 2021 (56 anys) Barcelona |
 Secretària general Intersindical-CSC | |
| 1998 – 2013 ← Miquel Porter i Moix – Carles Sastre i Benlliure → | |
| Activitat | |
| Ocupació | docent, professora de secundària, sindicalista |
Premis | |
Isabel Pallarès i Roqué[1] (Almacelles, Segrià, 1964 - Barcelona, Barcelonès, 24 de juny de 2021) va ser una docent i sindicalista catalana, i la primera dona a servir de secretària general d'una organització sindical de classe a Catalunya, càrrec que va ocupar durant quinze anys (1998-2013).[2]
Biografia[modifica]
Va ser professora d'educació secundària i membre de l’equip directiu de l’Institut Rovira-Forns de Santa Perpètua de Mogoda. Va començar la seva activitat sindical a la Intersindical-CSC en la dècada de 1990. Entre 1998 i 2013 va ser secretària general del sindicat independentista, essent la primera dona a Catalunya que liderava una organització sindical de classe. Pallarès va ser escollida secretària confederal, i el 1998 va passar a ser secretària general en substitució de l'històric Miquel Porter i Moix. Després de quinze anys al capdavant de l'organització, la va succeir en el càrrec Carles Sastre i Benlliure, que durant el seu mandat l'havia acompanyada com a secretari d'Acció Sindical. Posteriorment, el sindicat ha estat liderat per Sergi Perelló i Miró.[3][4]
Els anys de Pallarès al capdavant de la Intersindical-CSC expliquen l'evolució i el posicionament posterior de la central, que va experimentar un fort creixement. Va aconseguir que es passés d'un model de sindicats autònoms federats a una organització de tipus més confederal i unitari i que les reivindicacions socials i nacionals es fessin més explícites i contundents. Pallarès encara estava activa als òrgans del sindicat: formava part del seu secretariat nacional. En l'esfera internacional, durant el seu mandat la Intersindical-CSC va consolidar la relació amb el sindicat Solidaritat dels Treballadors Bascos (ELA) i la Confederació Intersindical Gallega (CIG) i va obrir relacions intenses amb el sindicat basc Comissions d'Obrers Patriotes (LAB), que la van dur a crear la Plataforma de Sindicats de Nacions Sense Estat.[3][4]
Va morir el juny del 2021 a causa d'una llarga malaltia; va deixar marit i dos fills.[3]
El Govern de la Generalitat li va concedir, el 4 d'abril de 2023, la Medalla al treball president Macià 2022, a títol pòstum, en reconeixement al fet de «ser la primera dona escollida per dirigir una organització sindical de classe a Catalunya».[5] Van recollir la medalla els seus fills al Palau de la Generalitat, el 28 d'abril, de mans del president de la Generalitat, Pere Aragonès i del conseller d'Empresa i Treball, Roger Torrent.[6]
Referències[modifica]
- ↑ «Fitxa a Dialnet». Dialnet. [Consulta: 7 desembre 2021].
- ↑ «S’ha mort Isabel Pallarès, ex-secretària general de la Intersindical-CSC», la redacció, Vilaweb, 24-06-2021. [Consulta 28-06-2021].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Casas, Ferran «Mor Isabel Pallarès, ex-secretària general de la Intersindical-CSC La docent va ser la primera dona que va liderar una central sindical de classe a Catalunya». Nació Digital, 24-06-2021 [Consulta: 24 juny 2021].
- ↑ 4,0 4,1 «Mor la sindicalista Isabel Pallarès». El Nacional, 24-06-2021 [Consulta: 24 juny 2021].
- ↑ «Medalles i plaques al treball President Macià 2022». [Consulta: 2 maig 2023].
- ↑ «President Aragonès: "La transformació del món laboral és una oportunitat que ens hem de guanyar per generar més benestar i prosperitat per a tothom"» (en anglès). [Consulta: 2 maig 2023].