Isala Van Diest
.jpg)  | |
| Nom original | (nl-be) Anne Catherine Albertine Isala Van Diest |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 7 maig 1842 Lovaina (Bèlgica) |
| Mort | 6 febrer 1916 (73 anys) Knokke (Bèlgica) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Berna |
| Activitat | |
| Ocupació | metgessa, activista pels drets de les dones |
 | |
Anne Catherine Albertine Isala Van Diest (Lovaina, Bèlgica 7 maig 1842–Ixelles, Bèlgica 6 febrer 1916), més coneguda com a Isala Van Diest, va ser la primera dona metge i la primera dona que es va llicenciar a la universitat a Bèlgica.[1][2]
Biografia[modifica]
Educació i carrera mèdica[modifica]
Filla d'un cirurgià obstetrici amb una ment oberta, Isala Van Diest i les seves germanes van rebre la mateixa educació que el seu germà. La seva mare se la va enduu de viatge a Anglaterra, on van tenir contacte amb un entorn progressista.
Donat que els instituts de secundària no eren encara accesibles per a dones a Bèlgica, Isala va viatjatra Berna (Suïssa) per preparar-se per accedir a la universitat. Va retornar a Bèlgica al 1873 i va intentar registrarse a la Facultat Mèdica de la Universitat catòlica de Lovaina, però la negativa de la jerarquia religiosa Catòlica Romana li va impedir. Li van suggerir que en comptes de metge es podia dedicar a ser llevadora. Ella va rebutjar aquesta proposta i va retornar a Berna, perquè les universitats suïsses eren les primeres d'Europa a acceptar dones i allà va poder estudiar medicina.
Es va graduar en medicina al 1879, i va practicar la seva professió durant dos anys a Anglaterra, on les dones eren lliures de practicar la medicina des de 1866. Va estar vinculada al New Hospital for Women, i durant aquest període va conèixer moltes feministes britàniques.
Ella va retornar a Bèlgica un cop més, tot i que per tenir un reconeixement de les seves qualificacions mèdiques va ser forçada a completar uns cursos addicionals a la Universitat Lliure de Brussel·les, oberta a dones des de 1880. Finalment, al 1884 va obtenir un Decret Reial que li permetia exercir la medicina a Brussel·les.
Campanyes i activitats polítiques[modifica]
Tot i que la majoria dels seus pacients venien de les classes altes de la societat de Brussel·les, també va treballar a una residència per a prostitutes ancianes i va lluitar per millorar el seu tracte. Com a feminista, va fundar la lliga de Drets de les Dones belgues (Ligue belge du droit des femmes) amb Marie Popelin, la primera dona belga en llicenciar-se en Dret.
Al 1902, va començar a perdre la visió de manera progressiva perdent, va acabar amb les seves activitats professionals i es va mudar a Knokke, on va passar els seus anys finals.[3]
Commemoració[modifica]
Isala Van Diest i Marie Popelin van ser representades a la moneda de 2 euros commemorativa, 5 milions de les quals van ser forjades al 2011 pel Banc Nacional de Bèlgica en ocasió del centenari del dia internacional de la dona.[4] Va ser el primer cop que una dona que no formava part de la familía real va aparèixer a les monedes a Bèlgica.
Referències[modifica]
- ↑ «Feministische voorvechtsters in de 2e helft van de 19e eeuw en de 1e helft van de 20e eeuw». Arxivat de l'original el 2018-02-03. [Consulta: 13 febrer 2018].
- ↑ «Belgische euromunt met twee vrouwen».
- ↑ «Biographie de Isala Van Diest». Arxivat de l'original el 2014-05-26. [Consulta: 13 febrer 2018].
- ↑ «New 2-euro commemorative coin on display in the Museum». Arxivat de l'original el 2013-10-13. [Consulta: 13 febrer 2018].