Iturea

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Iturea, Traconítida, Batanea, Gaulanítida, i Auranítida al segle I

Iturea és el nom grec d'una regió de Palestina anomenada a la Bíblia Jetur, del nom d'un fill d'Ismael. Si bé Iturea o Jetur com territori només és esmentat a la Bíblia els itureus com a poble són esmentats per altres fonts: Eupòlemos diu que foren una de les tribus conquerides pel rei David;[1] també els esmenten Estrabó, Plini el vell,[2] i Flavi Josep.[3]

Al segle I aC Iturea era inclosa en el regne de Ptolomeu fill de Mennaeus (Regne de Calcis) que va regnar del 85 aC al 40 aC i que va pagar una forta suma a Pompeu per assegurar la corona i la pau, però va haver de cedir part d'Iturea i altres regions als romans; el va succeir el seu fill Lisànies I al que Dió Cassi anomena com a "rei dels itureus", que fou executat per ordre de Marc Antoni vers el 36 aC, a petició de Cleòpatra.

Vers el 32 aC o una mica més tard, Iturea i comarques adjacents (Abilene i Traconítida) van caure en mans d'un cap anomenat Zenòdor, que probablement les va comprar als romans però a la seva mort vers el 20 aC August va concedir la regió a Herodes el gran, el qual va morir el 4 aC. El seu fill Herodes Filip el va succeir com a tetrarca de Bashan (que incloïa Batanea, Iturea, Traconítida i Auranítida) mentre que Lisànies II (possible fill de Lisànies I) apareix vers el 15 dC governant l'Abilene i alguna zona de Gaulanitida o d'Iturea.

En una inscripció datada l'any 6, Quint Emili Secundus explica que fou enviat contra els itureus de les muntanyes del Líban, el que fa pensar que en aquest temps els itureus vivien allí però es probable que el nom d'Iturea fos donat no sols als territoris que ocupaven sinó a regions que havien ocupat abans.

El 38 Iturea i una part de la Traconítida (o potser la Gaulanítida) foren donades per Cal·lígula a Sohem o Soem (Soemus), anomenat altre cop per Dió Cassi (i també per Tàcit) rei dels itureus. Soemus va morir el 49 i el seu regne es va incorporar a la província de Síria.

Llista de governants[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Knoppers, Gary N. First Chronicles (en anglès). Doubleday, 2004, p.389. ISBN 0385469284. 
  2. Lightfoot, John. The Whole Works: The prefaces of former editions: indexes of places, subjects disscussed, Talmudic and Greek words together with a tract entitled "Battle with a wasp's nest" (en anglès). Dove, 1825, p. vol.1, p.289. 
  3. Rodgers, Zuleika. Making History: Josephus And Historical Method (en anglès). BRILL, 2007, p.106. ISBN 9004150080.